Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
aparell
Diferents tipus d’aparell: 1, llati (barca de mitjana); 2, de goleta; 3, de bergatí-goleta; 4, de fragata
© Fototeca.cat
Transports
Conjunt de l’arboradura, eixàrcies i velam d’un vaixell que serveix per a impel·lir aquest valent-se de la força del vent.
La seva gran qualitat és de donar al vaixell que l’empra una autonomia illimitada el seu gran inconvenient és que les velocitats obtingudes són petites i en funció de les variables del vent Entre altres, és per aquest motiu que ha esdevingut inutilitzable tant per als vaixells mercants com per als de guerra, talment que avui només la fan servir els iots i els vaixells-escola L’aparell determina diferents tipus de velers així, hom parla de fragates, de bergantins, de goletes, de bricbarques, en funció dels diferents tipus d’aparell/>
almanac nàutic
Transports
Publicació anual feta per diversos observatoris.
Hi consten, tabulats en funció del dia, l’hora i el meridià de Greenwich, tots els elements variables dels astres que són necessaris per a la navegació astronòmica El càlcul d’aquestes dades és fet pels observatoris amb una anticipació que pot arribar a ésser d’anys A França començà a ésser publicat un almanac nàutic l’any 1702, amb el nom de Connaissance des temps a la Gran Bretanya, el 1767, i a Alemanya, el 1776 L’observatori de la Marina espanyola de San Fernando començà a publicar l' Almanaque Náutico el 1792 als EUA és publicat des de l’any 1855
atmosfera estàndard
Transports
Qualsevol atmosfera definida hipotèticament atribuint a l’aire propietats físiques properes a les mitjanes reals.
Les variables físiques que influeixen en els fenòmens aerodinàmics no tenen valor constant ni varien seguint llei de cap mena Per tal de poder comparar els distints resultats experimentals dels vols de les aeronaus cal referir aquestes a unes condicions-tipus admeses internacionalment, reduint els valors mesurats als que hom obtindria si la temperatura, la densitat, la viscositat i la pressió de l’aire fossin els valors considerats normals a l’altura de vol en què han estat fetes les mesures Hom ha definit diferents atmosferes estàndard, i és internacionalment adoptada l’atmosfera…
motonàutica
Esport
Transports
Utilització esportiva de llanxes motores.
Reglamentada internacionalment per la Unió Mundial de Motonàutica, amb seu a Gant Bèlgica, n'han estat reconegudes nou categories, segons el cubicatge del motor dins o fora borda i les característiques generals de l’embarcació Les curses són d’unes distàncies variables entre 8 i 26 km i són disputades en aigües tranquilles ports esportius, llacs, pantans La primera cursa motonàutica tingué lloc a Harfleur, el 1892 Als Països Catalans, només el llac de Banyoles reuneix les condicions necessàries Les federacions regionals organitzen proves per als campionats regionals, nacionals i…
brûlot
Transports
Vaixell de dimensions molt variables que durant els ss XVI, XVII i XVIII fou usat per a incendiar vaixells enemics.
El brûlot portava ganxos als penols de les vergues, destinats a ésser enganxats a l’arboradura del vaixell que hom volia incendiar Normalment navegava, protegit per altres vaixells, amb una petita dotació, que l’incendiava i l’abandonava, amb una embarcació menor, quan era prop dels vaixells enemics Després d’alguns èxits importants, els brûlots caigueren en desús en augmentar la capacitat de maniobra dels vaixells
canvi de marxes

Secció i esquema de funcionament d’un canvi de marxes manual
© Fototeca.cat
Transports
Dispositiu constituït per dos eixos —un d’entrada (primari) i un de sortida (secundari)— connectats entre si per un sistema que permet de variar la velocitat de l’un respecte a la de l’altre.
S'utilitza primordialment com a element de la transmissió en els vehicles automòbils —muntat entre el motor i les rodes— per a adaptar els règims de velocitat més favorables del motor el règim de parell màxim a les variables condicions de resistència a l’avanç amb què el vehicle es troba Aquesta adaptació pot ésser feta de manera gairebé contínua, sense salts canvis de marxa automàtics amb convertidor de parell, amb embragatge hidràulic o amb variador continu de velocitat, o de manera discontínua, amb salts, o sigui amb el pas d’una marxa a una altra canvis de marxa manuals…
canoa

Canoes al riu Tarn al seu pas per Millau
© Jaume Ferrández
Esport
Transports
Embarcació menor, lleugera, normalment d’una sola peça, de mides molt variables (generalment d’eslora inferior a 10 m), de forma allargada, punxeguda de proa i de popa, propulsada per pagaies i desproveïda de timó, de quilla i generalment també de vela.
La canoa comprèn com a formes particulars la monòxil, de construcció rústega o pesant, anomenada preferentment piragua, coneguda a Amèrica, Àfrica i Oceania, i la construïda amb pell i de buc tancat, com el caiac de les zones àrtiques El terme canoa és aplicat també, amb un sentit restringit, únicament a les més lleugeres, de buc obert i propulsades per pagaia simple, que no poden ésser incloses en cap dels dos tipus anteriors, i d’una manera especial a les pròpies dels indis de l’Amèrica del Nord Els materials emprats poden ésser, en les canoes monòxils, l’escorça d’un sol arbre o el seu…
barcassa
Transports
Embarcació de dimensions variables, sense orla ni vela i molt sovint sense motor, que és emprada per a la càrrega o descàrrega de vaixells fondejats, per al transport en alta mar de certes mercaderies, per a serveis portuaris, o per al transport fluvial de mercaderies.
Les barcasses sense motor són remolcades o impellides per una embarcació remolcadora o empenyedora, respectivament Les barcasses oceàniques , d’un arqueig comprès entre les 5 000 i les 3 0000 tones, són dedicades al transport en alta mar de mercaderies de poc valor fusta, gas, etc Les barcasses petrolieres són emprades per al transport de plataformes petrolieres fins al lloc de perforació, o per a assistir els treballs de muntatge de les installacions Les barcasses embarcables , de dimensions i arqueigs inferiors, són transportades a l’interior de vaixells portabarcasses, i resulten…
Transports 2011
Transports
Aviació L'aviació comercial a Catalunya L’aeroport de Barcelona-el Prat –nom que rep oficialment l’aeroport de la capital catalana des del juny del 2011 després de la resolució d’una sollicitud iniciada per l’alcalde del Prat l’any 2008– va ser premiat com el millor aeroport del sud d’Europa, per davant del de Barajas Al març, la companyia Singapore Airlines va inaugurar la ruta Singapur-Barcelona-São Paulo, compartida amb Spanair Per la seva banda, Iberia va obrir al mateix mes la ruta Barcelona–Miami tres vols per setmana i, al juny, Barcelona–São Paulo, augmentant així el paper d’aeroport…