Resultats de la cerca

La més utilitzada és la clotoide en què la curvatura varia linealment amb l’arc recorregut des del punt de tangència amb la recta, si bé, en no tenir una expressió explícita, presenta dificultats de replanteig Hom ha assajat també altres tipus de corbes, com la paràbola cúbica variació de la curvatura proporcional a l’abscissa sobre l’alineació recta, la lemniscata de Bernoulli variació de la curvatura proporcional al radi vector des del punt de tangència, o àdhuc corbes circulars de radis més grans la més utilitzada ha estat la de radi doble que presentin desviacions petites respecte de la…

Amb aquest tipus d’ala hom aconsegueix característiques aerodinàmiques molt semblants a les de l’alade fletxa, amb la disminució sensible, però, de les variacions de posició de la resultant de les forces aerodinàmiques amb relació a l’alade fletxa Això fa que l’alade delta tingui millors característiques d’estabilitat en règim transsònic Quant a la resistència, l’alade delta té, en tots els nombres…

Els segells, que són presentats en fulls que en contenen generalment cent, separables gràcies a les perforacions entre ells, poden ésser rectangulars o, menys generalment, quadrats, ròmbics, triangulars o poligonals i la seva superfície sol ésser compresa entre 4 i 20 cm 2 La natura, les característiques i d’altres variacions són objecte de la filatèlia El primer antecedent dels segells de correus data del 1653 i fou degut al conseller del parlament de París Renouard de Villayer Consistia en un bitllet o butlleta, absolutament independent de la carta, segons la qual hom…

Actualment, tant el material mòbil com les línies més modernes permeten que el ferrocarril d’alta velocitat arribi fins a 350 o 400 km/h amb gran seguretat Les infraestructures per on han de circular aquests trens han de tenir uns paràmetres de qualitat estrictes, com són amplis radis de corba situats entre 4000 i 7000 metres, rampes màximes que no superin 12,5 millèsimes, túnels de gran secció per a reduir els efectes aerodinàmics, gran separació entre les vies entrevia de 4,7 a 5 metres i construcció estanca de les caixes del vehicle per a evitar molèsties als viatgers a causa de les …

La part destinada a la càrrega és constituïda per un marc format per dos braços mestres units en els extrems pels capçals anterior i posterior d’un marc proveït de baranes, en poden penjar unes barres, un bossat o unes cofes carro de pagès o una plataforma unida al marc per unes cadenes disposició, aquesta darrera, que permet d’augmentar la càrrega en altres models, però, com en els carros emprats per al transport de material en orri o en el carro de trabuc , el marc és substituït per una caixa amb el sòl d’empostissat en els de trabuc, la caixa va articulada damunt una estructura rígida…

Hom distingeix les mars costaneres , les continentals i les interiors o tancades Les mars costaneres són àmpliament obertes als oceans i es caracteritzen per una gran amplitud de marca Quan tenen forma de grans estrets i són obertes per dos extrems hom les anomena mars mànega mar de Noruega, de la Mànega, i si són en forma de golf, mars golf mar d’Oman Les mars continentals són gairebé tancades i només són comunicades amb els oceans mitjançant estrets, amb una salinitat, una temperatura i uns corrents específics Són mars d’aquest tipus la Mediterrània, la Bàltica i la mar Negra Les mars…

Geomètricament, l’ala dels avions pot ésser descrita com una placa sensiblement plana o amb lleugera curvatura, que pot tenir, o no, un petit guerxament, i simètrica respecte d’un pla que conté la direcció del moviment general de l’avió La secció de l’ala per un pla perpendicular a la direcció de l’envergadura és constituïda per un perfil aerodinàmic En general, els angles d’atac del perfil de l’ala no són iguals i això fa que l’ala no sigui estrictament plana Les dimensions de l’ala són el gruix, que coincideix amb el del perfil aerodinàmic, l’envergadura, la corda i la superfície paràmetres…

En l’obra de Francesco de Lana 1631-1687 Prodromo overo saggio di alcune invenzioni nuove és descrit un projecte d’aeronau, basada en el principi d’Arquimedes, la força ascensional de la qual l’havien de proporcionar unes esferes d’aram, de parets molt primes, en les quals hagués estat practicat el buit Malgrat que la idea de l’esfera buida era teòricament vàlida, la impossibilitat pràctica de trobar un material suficientment lleuger i, alhora, suficientment resistent per a impedir que l’esfera fos esclafada per la pressió atmosfèrica, féu que la idea de Lana no fos traduïda a realització…