Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
tascó

Lle del tascó (P, potència o força aplicada per a esberlar el material; R, resistència o froces de cogesió del material; b i c, base i costat del tascó, respectivament)
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Peça de fusta, de ferro, etc, en forma de prisma la base del qual és un triangle generalment isòsceles amb l’angle diferent molt agut, de manera que dues de les seves cares oposades formen un angle díedre molt agut, que serveix per a esberlar pedra, fusta, etc, per a fer forta una cosa dins una altra introduint-la en un interstici, etc.
Emili Hédiger i Olivar
Història
Militar
Política
Militar i polític.
S'especialitzà en torpedes i electricitat aplicada a la marina de guerra Fou ajudant del general Serrano a la batalla d’Alcolea 1868 Fou diputat a corts per Menorca en diverses legislatures Assolí el grau d’almirall Fou parent seu Victorí Hédiger i Olivar Maó 1814 — Palma, Mallorca 1880, que fou governador militar de Menorca i de Mallorca
premsa
Xil·lografia en boix de Gillaume le Roy (1529), que representa una premsa plana d’impressió, de cargol (s XVI)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Oficis manuals
Màquina constituïda bàsicament per dos elements plans o cilíndrics, generalment l’un fix i l’altre mòbil, disposats de tal manera que per accionament mecànic, hidràulic o pneumàtic poden agafar entre ells i estrènyer una cosa per subjectar-la, esclafar-la, esprémer-la, estampar-la, imprimir-la, etc.
Les premses poden ésser classificades segons el nombre de parells d’elements actius premses d’efecte simple, de doble efecte o de triple efecte, segons la manera d’ésser aplicada l’energia a l’element mòbil premses d’excèntrica o d’excèntriques múltiples, de palanca, de cargol, d’engranatges, etc, segons l’operació que efectuen premses d’embotiment, d’encunyació de corbar , de punxonar, etc, segons l’accionament premses mecàniques, hidràuliques i pneumàtiques, segons la posició en l’espai de les guies de l’element mòbil premses verticals, horitzontals i inclinades i segons l’…
pintador | pintadora
Oficis manuals
Estampador sobre teixits.
Artesà especialitzat, assolí un especial relleu en l’etapa inicial de la indústria cotonera catalana de les indianes al s XVIII La tècnica de l’estampat o pintat era guardada zelosament a partir del 1750 i sobretot del 1770 era aplicada també als teixits de seda, i amb menys freqüència sobre els de llana El pintador o fabricant de pintats esdevingué algunes vegades empresari de la indústria cotonera En 1788-93 es constituí a Barcelona una germandat de pintadors
guerra espacial
Militar
Guerra que es desenvolupa a l’espai exterior de la Terra.
Durant la dècada dels setanta es produïren grans avenços en la tecnologia aeronàutica i electrònica aplicada als vols espacials i els sàtellits artificials es convertiren en part integrant dels moderns sistemes d’armament nuclear Les doctrines estratègiques recents donen èmfasi a la capacitat de lliurar una guerra nuclear limitada, basada, en part, en el desenvolupament de tecnologies espacials Del 1957 al 1990 el nombre de satèllits militars posats en òrbita especialment per part dels EUA i l’URSS anà aumentant, i al començament dels anys vuitanta s’acceleraren els avenços sobre…
Grup de ‘‘La Batalla’’
Història
Militar
Denominació aplicada a diferents dirigents obrers reunits entorn de la primera publicació d’aquest periòdic (1922-240).
Encapçalat per Joaquim Maurín, s’uní a la formació dels Comitès Sindicalistes Revolucionaris Bilbao, 24 de desembre de 1922, que s’adheriren a la Internacional Sindicalista Roja i hi delegaren Andreu Nin Els seus objectius eren la formació del front únic proletari, la llibertat de tendències dins la CNT i la lluita ideològica contra l’anarquisme dins aquesta El 1924 s’integrà al PCE Federació Comunista Catalanobalear
espionatge
Militar
Activitat secreta adreçada a obtenir informació sobre l’organització, l’armament i la indústria bèl·lica i, en general, sobre tot el que fa referència a la capacitat defensiva o ofensiva d’un estat, sia en temps de pau o de guerra.
Hom recull i coordina també informació de caire polític, financer, industrial, agrícola, etc, per tal d’obtenir un quadre complet del potencial bèllic del país sotmès a l’espionatge Actualment ha adquirit importància l’espionatge industrial, amb el qual hom intenta d’accedir a la tecnologia secreta d’altres països per tal d’evitar les despeses necessàries en programes d’investigació La majoria dels països tenen organitzacions d’espionatge, com el Deuxième Bureau a França, l’Intelligence Service a la Gran Bretanya, la Central Intelligence Agency als EUA, etc Les diverses legislacions nacionals…
patrulla de control
Història
Militar
Denominació aplicada a les seccions de la Comissió d’Investigació del Comitè Central de Milícies de Catalunya i dirigida per Aureli Fernández.
El comitè central de patrulles de control tenia com a secretari general Josep Asens Sorgiren pel juliol del 1936 amb funcions de policia per a garantir l’ordre revolucionari i estigueren majoritàriament dominades pels anarcosindicalistes Sembla que assoliren un total d’uns 700 membres 325 de la CNT, 145 de l’UGT, 185 d’ERC i 45 del POUM Foren aviat molt criticades, sobretot des que es refermà el poder del govern de la Generalitat Per l’octubre del 1936 passaren a dependre del Comissariat d’Ordre Públic adscrit a la conselleria de Seguretat Interior Foren formalment dissoltes per…
Pere Vives i Vich
Història
Militar
Comunicació
Enginyer militar, pioner de l’aerostació, publicista i columbòfil.
Estudià a l’Academia de Ingenieros de Guadalajara 1874-78 Es distingí en obres militars el Pirineu, Lleida, Cuba, el Marroc, etc i en la campanya de Melilla 1893 Ascendit a comandant, fou cap de la nova secció de balons aerostàtics de l’exèrcit 1896 per organitzar-la, visità diversos països europeus A proposta seva, l’exèrcit adoptà el tipus de baló-estel, i el féu construir a Guadalajara Amb la unitat aerostàtica, intervingué en la guerra del Marroc, on organitzà un servei d’observació des de l’aire Intervingué en diversos congressos internacionals d’aerostació científica Berlín, 1902…
,
procés de Montjuïc
Militar
Denominació aplicada al procés militar que seguí l’atemptat terrorista contra la processó del Corpus al carrer dels Canvis Nous a Barcelona, el 7 de juny de 1896, i que causà 12 morts i uns 35 ferits.
La repressió afectà especialment l’obrerisme anarquista català, i foren detingudes unes quatre-centes persones, entre les quals els mestres José López Montenegro i Joan Montseny, els propagandistes Anselmo Lorenzo, Tarrida del Mármol, Sebastià Sunyé, Joan Baptista Esteve i Teresa Claramunt, així com l’intellectual Pere Coromines Posteriorment, reclosos al castell de Montjuïc, foren inclosos en el procediment militar 87 encartats Les diligències foren dutes a terme sense garanties jurídiques, i les proves es basaren en les declaracions dels principals implicats, en especial Tomàs Ascheri,…