Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
pistonera
Militar
Caixeta o bossa on hom portava els pistons, abans de l’aparició dels cartutxos complets.
cortina de fum
Militar
Núvol o boira artificial que és col·locat entre les forces pròpies i l’enemic a fi d’amagar el moviment d’aquelles.
Fins a l’aparició del radar, els vaixells de guerra utilitzaven sovint aquesta forma d’emmascarament
Port Nàutic Press

Portada del núm. 250 de la revista Port Nàutic Press (novembre del 2005)
BIBLIOTECA DE L’ESPORT
Esports nàutics
Publicacions periòdiques
Revista d’esports nàutics publicada a Barcelona des del 1984.
D’aparició mensual, en fou director, i posteriorment editor, Juan Cardona Delclòs Actualment és dirigida per Marta Cardona Conté informació sobre navegació de vela i motor, fires i indústria nàutica i ports esportius Té una versió digital gratuïta
logística
Militar
Branca de l’art militar (al costat de l’estratègia de la tàctica) que té per objecte de proporcionar a les forces armades els mitjans de personal, material i serveis que calen per tal de satisfer en qualitat, quantitat, moment i lloc adequats les exigències de la guerra.
En una organització logística cal distingir els òrgans directius i els executius essent aquests els centres logístics avançats o de reserva El concepte de logística, introduït per Jomini i desenvolupat a partir de l’aparició del ferrocaril, s’especifica en logística naval, aèria, etc
fonèvol
Història
Militar
Màquina de guerra usada en els setges de ciutats emmurallades i de castells.
Consistia en una biga giratòria en un cap hom posava el projectil, que era llançat amb empenta per l’acció d’un contrapès més gros lligat a l’altre cap Fou usat des de l’antigor fins a l’aparició de la pólvora en l’artilleria
punyal

Punyal
© Fototeca.cat
Militar
Arma blanca constituïda per una fulla amb dos talls i punta aguda, dreta o lleugerament corbada, i amb una empunyadura de formes diferents (esculpida, cisellada o simplement adornada), que serveix per a ferir cos a cos.
És una de les armes de mà més antigues Del bastó de plantar, se’n derivà l’aixada, i d’aquesta el punyal, fet de primer antuvi de pedra polida o de qualsevol pedra fina dura, d’os o de banya Amb l’aparició dels metalls els talls foren perfeccionats
Las Cosas de la Náutica
Esports nàutics
Publicacions periòdiques
Revista de nàutica publicada a Barcelona des del 1978 fins al final del 1982.
Alternava la crònica de les competicions esportives amb articles tècnics de les diferents modalitats de la navegació esportiva, disseny i construcció d’embarcacions A Ballester en fou l’editor director Tingué corresponsalies a França, Itàlia, Anglaterra i els Estats Units D’aparició mensual, oscillava entre 40 i 98 pàgines Publicà alguns números extraordinaris dedicats als salons nàutics realitzats a la ciutat
militar
Militar
Persona que professa la milícia.
A les societats antigues, el guerrer apareix ben diferenciat i forma, gairebé sempre, un estament privilegiat al món occidental, sobre aquest estament militar s’organitzà, a l’alta edat mitjana, el feudalisme Però el militar, l’home que fa de la milícia la seva professió, sorgí a Europa durant el Renaixement, amb l’aparició dels exèrcits professionals al servei dels nous estats moderns, i es consolidà durant els s XVII i XVIII Amb la creació de les escoles militars acadèmia militar l’exercici de les armes prengué un aire netament professional
infanteria
Militar
Arma combatent que tradicionalment va a peu i que forma el nucli principal de l’exèrcit de terra.
Històricament, la infanteria té les primeres expressions rellevants en els hoplites grecs, la falange macedònica i la legió romana A l’època feudal fou superada per la cavalleria, bé que hi hagué excellents tropes d’infanteria almogàvers, arquers anglesos a Crécy i Poitiers, etc Amb l’aparició de les armes de foc renovellà la seva importància Durant la Segona Guerra Mundial, es generalitzà la infanteria motoritzada en camions, mecanitzada o cuirassada en vehicles blindats La profusió d’armes automàtiques i la guerra nuclear ha imposat una gran mobilitat a la infanteria, per tal…
obús
Militar
Peça d’artilleria d’ànima estriada, de relació calibre/longitud, generalment, entre 1/10 i 1/20, per bé que hi ha obusos el canó dels quals fa més de 20 calibres, destinada a llançar projectils amb trajectòria de tir més corba que el canó i menys que el morter.
Constructivament, no es diferencia d’un canó L’obús és una peça fonamental en l’artilleria de campanya, insubstituïble com a peça de muntanya per la seva capacitat de destruir objectius situats darrere d’obstacles pròxims a la peça L’aparició dels obusos és dubtosa i, bé que és acceptat generalment que foren els holandesos, al s XVII, els primers d’utilitzar-los, hi ha autors que la situen a mitjan s XV, a Àustria No foren emprats, però, d’una manera generalitzada fins al darrer terç del s XVIII En la marina de guerra, els obusos foren muntats fins a la darreria del s XIX, mentre…