Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
carrabiner
Militar
A l’Estat espanyol, guàrdia destinat a la repressió del contraban i a la vigilància de costes, fronteres i duanes.
El cos de carrabiners de costes i fronteres fou creat el 1829 i ampliat aviat amb els anomenats del resguard civil destinats a duanes Fou reorganitzat l’any 1837 i l’any 1842 amb el nom de cos de carrabiners reials Per la seva duplicitat de funcions amb la guàrdia civil i per la seva actuació durant la guerra civil de 1936-39, fou suprimit com a cos el 1940 i passà a constituir una secció de la guàrdia civil
castell de Puillorenç
El castell de Puillorenç
© Fototeca.cat
Castell
Castell de l’antic vescomtat de Fenolleda, a la vall de Santa Creu, dins el terme municipal de Puillorenç (Llenguadoc), situat sobre un agut turó (693 m) d’agulles de pedra.
Ocupa el planell superior i és envoltat per un alt mur emmerletat amb torres semicirculars als angles Una gran torre quadrada del segle X s’aixeca a l’angle nord-oest El primitiu castell, dit de Sant Lluc, fou bastit en 958-86 dins una gran propietat cedida al monestir de Cuixà pel comte Sunifred II de Cerdanya i Besalú, i fou ampliat amb la gran muralla encara subsistent als segles XI i XII, fortificat de nou i reparat al llarg del XIII, quan el castell fou traspassat al rei de França pel tractat de Corbeil 1258
castell de Fals

Vista del castell de Fals (Fonollosa)
© C.I.C. - Moià
Castell
Castell del municipi de Fonollosa (Bages).
Del castell de Fals i de l’extingida grandesa, resten dues grans torres cilíndriques, a tocar de l’església parroquial, en un coster a la dreta de la riera de Fonollosa, a l’extrem de llevant del pla Les torres de Fals són un dels monuments militars més vistosos i coneguts de la comarca El castell i l’església de Sant Vicenç de Fals són documentats almenys des de l’any 1026 L’edifici religiós data del segle XVII, però conserva vestigis d’època gòtica i fou ampliat a la darreria del segle XIX Des de l’edat mitjana són freqüents els testimonis documentals d’una especial devoció a aquest temple…
escut antimíssils
Militar
Projecte de defensa militar impulsat per l’Administració de George W. Bush el 2007.
Era una continuació de l’anterior Sistema Nacional de Defensa Antimíssils impulsat el 1999 durant l’etapa de la presidència de Bill Clinton Es tracta d’un complex sistema defensiu basat en satèllits i radars capaços de detectar el llançament d’un míssil balístic atacant que pot ser destruït durant la seva trajectòria per un míssil defensiu L’escut antimíssils fou revisat al setembre del 2009 per l’Administració de Barack Obama i amplià la cobertura defensiva d’EUA als països aliats europeus de l’OTAN A Europa té previst desplegar radars i interceptors antimíssils a Romania i Polònia Aquest…
caçador | caçadora
Militar
Soldat d’infanteria o de cavalleria pertanyent a batallons o regiments lleugers.
El nom fou usat per primera vegada durant el s XVIII a Prússia, en crear Frederic II 1740 uns cossos especials amb guardes forestals, com a tiradors selectes, que adoptaren l’emblema del corn Estesos vers el 1800 per Europa, durant la guerra del Francès foren organitzats als Països Catalans cossos de caçadors el 1808 la Junta Superior del Regne de València creà, entre altres unitats, un Regiment de Caçadors Voluntaris de València , i el 1811 la Junta Superior del Principat organitzà a Manresa, amb l’exèrcit dispers després de la pèrdua de Tarragona, el Batalló de Caçadors Voluntaris de…
batalla d’Atapuerca
Història
Militar
Batalla que tingué lloc al pla d’Atapuerca (Burgos) al setembre del 1054 entre els fills de Sanç III de Pamplona, Garcia V de Pamplona i Ferran I de Castella, a causa de les aspiracions d’aquest darrer als territoris castellans que havien ampliat el regne de Navarra.
Garcia V fou mort en el combat, i en el mateix camp de batalla esdevingué rei el seu fill Sanç IV, el qual hagué de retre vassallatge al seu oncle Ferran I s’annexionà el nord-est de La Bureba
espionatge
Militar
Activitat secreta adreçada a obtenir informació sobre l’organització, l’armament i la indústria bèl·lica i, en general, sobre tot el que fa referència a la capacitat defensiva o ofensiva d’un estat, sia en temps de pau o de guerra.
Hom recull i coordina també informació de caire polític, financer, industrial, agrícola, etc, per tal d’obtenir un quadre complet del potencial bèllic del país sotmès a l’espionatge Actualment ha adquirit importància l’espionatge industrial, amb el qual hom intenta d’accedir a la tecnologia secreta d’altres països per tal d’evitar les despeses necessàries en programes d’investigació La majoria dels països tenen organitzacions d’espionatge, com el Deuxième Bureau a França, l’Intelligence Service a la Gran Bretanya, la Central Intelligence Agency als EUA, etc Les diverses legislacions nacionals…