Resultats de la cerca

Aquestes infligiren una sorollosa derrota a les tropes reials, i Ferran estigué a punt de caure presoner La derrota obligà el rei Joan II i el seu hereu a refugiar-se a l’estol reial i a tornar a Tarragona

Les forces catalanofranceses, organitzades a tota pressa per Duplessis-Besançon, representant de Richelieu a Barcelona, rebutjaren l’exèrcit de Felip IV, manat pel marquès de Los Vélez, que havia atacat desordenadament el castell de Montjuïc Desmoralitzat, l’exèrcit castellà es retirà a Tarragona L’èxit tingué un ressò enorme fins i tot en teatre popular, com la peça bilingüe Famosa comedia de la entrada del marqués de Los Vélez en Cathaluña , 1641 i consolidà la revolta catalana, fet que, afegit a l’alçament de Portugal, féu la situació de Felip IV desesperada

Els atacants 2 500 homes, 3 000 cavalls i 25 canons iniciaren el bombardeig de la població el dia 13 els defensors 4 000 homes, la majoria pagesos, dirigits per Antoni d’Armengol, baró de Rocafort, capitularen el dia 15 Les tropes ocupants, mancant a la paraula donada, saquejaren la vila i exterminaren la major part dels defensors i, després d’un consell de guerra sumaríssim, donaren garrot a Antoni d’Armengol, Jacint Vilosa, governador militar del Camp de Tarragona, Carles Bertrolà, sergent major, el batlle i els jurats de la vila, revestits de les insígnies de llurs càrrecs, i…

Feta per Jaume I de Catalunya-Aragó , el qual, com altres antecessors seus, volgué conquerir les Balears per eliminar un niu de pirateria musulmana, establir una base de penetració cap a la Mediterrània i engrandir els seus regnes Segons el Llibre dels feits mateix, la descripció de les belleses de Mallorca feta per Pere Martell, a Tarragona, l’enlluernà Aprofità uns atacs de naus mallorquines a unes naus catalanes per demanar reparació al valí de Mallorca Abū Yaḥyà, el qual, mal aconsellat pels genovesos, no en féu gaire cas La cort de Barcelona del 1228 aprovà la iniciativa de…

El nom fou usat per primera vegada durant el s XVIII a Prússia, en crear Frederic II 1740 uns cossos especials amb guardes forestals, com a tiradors selectes, que adoptaren l’emblema del corn Estesos vers el 1800 per Europa, durant la guerra del Francès foren organitzats als Països Catalans cossos de caçadors el 1808 la Junta Superior del Regne de València creà, entre altres unitats, un Regiment de Caçadors Voluntaris de València , i el 1811 la Junta Superior del Principat organitzà a Manresa, amb l’exèrcit dispers després de la pèrdua de Tarragona, el Batalló de Caçadors…

L’àmplia superioritat de l’artilleria i l’aviació de les primeres uns 300 000 homes agrupats en 6 cossos d’exèrcit manats pels generals García Valiño, Moscardó, Muñoz Grandes, Solchaga, Yagüe i Gambara 600 peces d’artilleria i uns 500 avions i la feblesa dels republicans uns 250 000 homes, dirigits pels generals Hernández Sarabia i Rojo 300 peces d’artilleria i un centenar d’avions, que no s’havien refet de les pèrdues de la batalla de l’Ebre , féu que davant l’ofensiva les forces republicanes es retiressin ordenadament i escalonadament fins a territori francès, on foren internades Les forces…

Els carlins tingueren mil cent baixes entre morts, ferits i presoners Ramon Cabrera s’hi distingí, en intentar de reagrupar les forces desbandades L’operació de Carnicer fou un intent d’unir les forces del Maestrat amb les que operaven al Principat, intent que ja no fou repetit en el curs dels sis anys de guerra següents

Orígens i història fins el 1980 L’origen prové de partides de paisans filipistes armats que s’havien distingit durant la guerra de Successió i en la repressió policiacomilitar dels anys següents, a les ordres del batlle de Valls Pere Anton Veciana Del 1721 al 1836 els mossos d’esquadra foren dirigits, respectivament, pel fill, el net i el besnet de Pere Anton Veciana el rebesnet, Pere Pau Veciana, sembla que per simpaties carlines, renuncià el càrrec en morir el seu pare 1836, en nom propi i en el dels seus hereus el càrrec era hereditari, i els Veciana  l’unien al de batlles de Valls i…