Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
condottiere
© Corel Professional Photos
Militar
Als s. XIV-XVI, militar professional, capità d’un exèrcit mercenari, amb el qual es posava al servei d’un estat en canvi d’una retribució escalonada per a tots els membres de la seva companyia; tant el servei com la retribució eren estipulats en un pacte o condotta
entre ambdues parts.
Des de la fi del s XIII llurs serveis foren preferits als de les antigues hosts feudals, de convocació lenta i només per a poc temps, i a Itàlia s’imposaren completament en les nombroses guerres fins a mitjan s XVI Exemples d’aquest tipus de capità són Roger de Flor i els altres capitans de la Companyia Catalana a l’Orient, Dalmau de Banyuls i Diego de Larrat, capitans a Itàlia, Bertrand Du Guesclin, l’anglès John Harwkwood, dit Giovanni Acuto , l’alemany Werner d’Urslingen, els italians Sforza, Bartolomeo Colleone, etc
fusell
© Fototeca.cat
Militar
Arma llarga de foc, portàtil, característica dels soldats d’infanteria, però generalitzada a tots els altres cossos armats.
És semblant a l'escopeta en la forma i en el mecanisme, però se'n diferencia perquè aquesta tira un raig de perdigons i el fusell una bala unitària a cada tret El seu origen és cap a la fi del s XVI, en aparèixer la clau de pedra foguera o de miquelet, gràcies a la qual hom obtingué aquesta arma, més ràpida i segura que no els seus antecessors, el mosquet i l’arcabús La gran revolució tècnica del fusell es produí a partir del començament del s XIX L’any 1807 l’escocès Alexander JForsyth, en descobrir les pólvores fulminants, substituí la clau de pedra foguera per la de percussió, en què el…
baioneta
© Fototeca.cat
Militar
Arma blanca especialment concebuda per a ésser ajustada a l’extrem del canó d’un fusell o d’una altra arma de foc, per tal de poder-la emprar en la lluita cos a cos.
Rep el seu nom de Baiona, centre de fabricació d’aquesta arma a partir del 1640 L’any 1691 Vauban generalitzà la baioneta colzada, inventada per l’anglès Mackai, que hom fixava al canó per la seva part exterior i permetia de disparar sense desarmar-la D’aleshores ençà la baioneta substituí la pica en els exèrcits Carles II de Castella la imposà en el cos de granaders 1685 A partir del s XIX prengué formes i llargades diverses, segons el fusell emprat de fulla llisa o corba, de secció triangular, etc Actualment la seva utilització va minvant en els exèrcits, però…
míssil portàtil terra-aire
Militar
Tipus d’armament lleuger d’una elevada efectivitat i letalitat que pot ésser utilitzat per una sola persona, la qual sosté l’arma a l’espatlla en el moment de disparar.
Per les seves sigles en anglès, són coneguts com a MANPADS Man Portable Air Defense System Mostra de la seva efectivitat és que els mujahidins afgans, durant el conflicte armat amb la Unió Soviètica, abateren 269 avions russos amb 340 d’aquestes armes Des dels atemptats terroristes de l’11 de setembre de 2001, aquest tipus d’armament és una de les principals prioritats en la lluita contra la proliferació d’armes, ja que la seva efectivitat i la gran quantitat d’unitats produïdes el fan molt cobejat i assequible per a organitzacions terroristes
caça bombarder
© Fototeca.cat
Militar
Avió especialitzat a realitzar atacs contra objectius terrestres; també rep el nom de bombarder tàctic, avió d’atac ràpid o de suport reduït.
En anglès hom els designa amb les sigles FGA fighter, ground attack , que pressuposen la missió de caça, capacitat que tenen la majoria d’avions moderns d’aquest tipus per raó de la polivalència que cada cop més s’exigeix als costosíssims aparells actuals i així, els models nord-americans F-4, F-15 i F-18 , els soviètics SU-17 i MIG-25 , i els europeus Jaguar i Tornado són avions preparats per al combat aeri Dels concebuts exclusivament per atacar objectius terrestres cal esmentar l’ A-10A ‘Thunderbolt’ EUA, bireactor armat amb un canó…
bomba explosiva
Militar
Bomba proveïda de càrrega explosiva.
L’acció de les anomenades bombes fragmentadores és basada en la metralla produïda en esmicolar-se la carcassa hi ha un tipus especial, la bomba cluster , que en esclatar allibera més d’un centenar de petites bombes de tipus diferents, l’efecte combinat de les quals en multiplica l’eficàcia destructora L’efecte de les anomenades bombes demolidores és conseqüència de l’ona de xoc produïda per l’explosió de la càrrega el 60% aproximadament del pes total Un nou tipus de bomba demolidora és la bomba de depressió en anglès Fuel Air Explosion , artefacte que escampa prop del sòl un núvol d’aerosol…
arma de destrucció massiva
Militar
Arma nuclear, química o biològica concebuda per a matar un gran nombre de persones de manera indiscriminada i danyar el medi, amb un abast ampli en l’espai i en el temps.
Es tracta del tipus d’armament que té major nombre de regulacions i controls internacionals Es coneix també amb la sigla WMD de l’anglès weapon of mass destruction Les armes de destrucció massiva adquiriren a principis del segle XXI un gran protagonisme en el terreny mediàtic, ja que foren el motiu adduït pels EUA per a atacar l’Iraq i enderrocar el règim de Saddam Ḥusayn març del 2003, acusat de fabricar-ne i emmagatzemar-ne, si bé pocs mesos després la mateixa administració dels EUA en reconegué la inexistència Els primers anys del segle XXI algunes estimacions xifraven l’…
alça telescòpica
Militar
Telescopi paral·lel al canó d’una arma que precisa la punteria a més llarga distància que els aparells normals.
Generalment porten, al visor, una retícula graduada —horitzontal i vertical— que permet de mesurar angles d’elevació i de deriva