Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Leopoldo O’Donnell y Jorris
Història
Militar
Militar castellà d’origen irlandès.
Fill del tinent general Carlos O'Donell y Anethan, que fou governador militar de València, i nebot del primer comte de la Bisbal Ingressà en el cos d’infanteria Durant la primera guerra Carlina lluità en el bàndol liberal el 1836 ja era general i el 1837 lluità a Hernani i a Hondarribia Defensà Sant Sebastià, derrotà els carlins a Oiartzun 1838 i a Lucena 1839 —fet que li valgué el títol de comte de Lucena i la capitania general de València— i, en collaboració amb Espartero, foragità els carlins del Maestrat Partidari dels moderats, el 1841 s’aixecà contra Espartero i participà en el complot…
Domingo Dulce y Garay
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar castellà.
Lluità 1826-27 a Catalunya contra els malcontents i en 1839-40 contra els carlins preses de Morella i Berga El 1841, a Madrid, la seva defensa del palau reial impedí el rapte d’Isabel II pels moderats A la segona guerra Carlina destacà a la presa de Castelflorite 1849 i fou ascendit a mariscal de camp Fou governador militar de Lleida 1849-51 i dos cops capità general de Catalunya 1854 i 1858-62 el segon desféu el desembarcament carlí a Sant Carles de la Ràpita 1860 i capturà el pretendent Carles L’èxit li valgué el marquesat de Castelflorite El seu mandat a Catalunya fou més…
Francesc Dionís de Vives i Planes
Història
Militar
Militar.
Es distingí en la guerra del Francès Més tard fou capità general de Cuba, i el 1833 li fou concedit el títol de comte de Cuba i fou nomenat capità general de València 1833-34 Fou ajudant del general Joan Prim quan aquest abandonà l’expedició de Mèxic 1862, el denuncià a Isabel II, però la reina no en féu cas
Evans George de Lacy
Història
Militar
Militar britànic.
Després d’haver lluitat a l’Índia, a Espanya amb Wellington, als EUA conquesta de Washington i a Waterloo, comandà, en la primera guerra Carlina, 10 000 voluntaris liberals britànics a favor d’Isabel II Ajudà Espartero en la defensa de Bilbao, però fou vençut pels carlins a Oriamendi 1837 Lluità també a Crimea 1854-56 i fou ascendit a general 1861
Francesc de Mata i d’Alòs
Història
Militar
Militar.
Segon comte de la Torre de Mata 1865 Rebesnet del primer comte Ingressà en l’Acadèmia d’Artilleria 1821 Lluità a favor d’Isabel II en la primera guerra Carlina, i ascendí a tinent coronel 1839 intervingué en les bullangues barcelonines i hagué d’exiliar-se 1841 Ascendit a tinent general 1858, fou ministre de Marina 1863-64 Fou senador per Lleida
Josep Aimeric i Varas
Història
Militar
Militar i polític.
Fou coronel de voluntaris reialistes Nomenat ministre de la guerra 1824, dirigí una repressió política antiliberal tan dura que li valgué la destitució 1825 a la fi del període més violent de la dècada absoluta de Ferran VII Capità general de les Balears 1828-33, intervingué en una conspiració carlina 1834 Confinat a Mallorca per desafecte a Isabel II, fou assassinat per un grup de progressistes emmascarats
Rafael de Echagüe y Bermingham
Història
Militar
Militar basc.
Lluità contra els carlins en la guerra de 1833-39, i el 1854 participà en l’alçament de Vicálvaro Fou capità general de València 1856-57 i 1858-60 i de Catalunya 1865, i fou creat comte del Serrallo El 1868 conspirà contra Isabel II i fou deportat a les Canàries retornà amb la Revolució de Setembre, i es distingí en la tercera guerra Carlina
Francisco Alejandro Lersundi y Ormaechea
Història
Militar
Militar basc, fill del general Benito Lersundi.
Lluità en la primera guerra Carlina, a favor d’Isabel II Ascendit a general, participà en la guerra dels Matiners Fou ministre de la guerra en 1851-52 i, com a cap de govern, el 1853, de marina 1856-57 i novament de la guerra 1864, i capità general de Cuba 1866 i 1867-69, on reprimí els intents autonomistes, fet que provocà l’increment del separatisme i contribuí a l’esclat de la primera guerra cubana Es retirà el 1869
Enric Puigmoltó i Mayans
Història
Militar
Militar.
Primer vescomte de Miranda Era del cos d’enginyers Lluità al Principat contra els matiners 1848 i a Madrid contra els insurrectes del 1856 Esdevingué amant de la reina Isabel II i hom li ha atribuït la paternitat d’Alfons XII El 1869 lluità contra els revoltats republicans de València Més tard fou comandant militar a Barcelona i València i ascendí a general de brigada 1878 El 1890 heretà el comtat de Torrefiel del seu pare, Rafael Puigmoltó i Pérez, segon titular
Luis Fernández de Córdoba
Història
Militar
Militar.
El 1820, a Cadis, intentà d’oposar-se a la revolta liberal de Riego, i se significà en l’intent absolutista de Madrid del juliol del 1822 Emigrat a França, tornà amb l’exèrcit del duc d’Angulema 1823 Fou recompensat per Ferran VII amb càrrecs diplomàtics El 1833 es decantà pel règim liberal d’Isabel II i lluità contra els carlins Assolí el grau de general però, acusat de malversacions, emigrà a França 1836 i, després d’un intent de revolta a Sevilla 1838, a Portugal