Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
batalla de Balaguer
Militar
Accions militars de contraatac de les forces republicanes, dutes a terme del 12 al 15 d’abril i del 22 al 29 de maig de 1938.
L’exèrcit republicà format per les reorganitzades divisions 27, 60 i 72 del XVIII Cos d’Exèrcit, integrades en part per elements de la lleva del 1941, de 17 anys contraatacà per tal de reduir el cap de pont establert a la riba esquerra del Segre el 10 d’abril de 1938 per la divisió 54 de les forces del general Franco, que havien ocupat Balaguer el 6 d’abril, i situar el front més enllà de la línia del Segre, sense, però, aconseguir-ho
batalla del Coll de Balaguer
Història
Militar
Acció militar que s’escaigué entre el coll de Balaguer i la mar, prop del barranc de la Batalla, entre l’exèrcit del rei Felip IV de Castella, manat pel marquès de Los Vélez, i les forces de la generalitat de Catalunya, dirigides per Bernat de Boixadors, comte de Savallà, el 10 de desembre de 1640.
Les forces castellanes, superiors en combativitat i en nombre 23 000 infants, 3 100 cavalls i 24 peces d’artilleria, derrotaren les catalanes un miler d’homes que havien fortificat improvisadament el Coll de Balaguer, que es retiraren desordenadament a Vandellòs o a Cambrils Les forces castellanes ocuparen l’Hospitalet de l’Infant l’endemà del combat
batalla d’Almenar
Història
Militar
Victòria de les tropes de Carles VI, comandades per Guido von Starhemberg i James Stanhope, durant la guerra de Successió, sobre les de Felip V i el marquès de Villadarias (27 de juliol de 1710).
Després d’una sèrie de maniobres d’ambdós exèrcits al front lleidatà juny-juliol, centrades especialment entorn de Balaguer, les forces de l’arxiduc Carles passaren la Noguera Ribargorçana per Alfarràs i ocuparen aquella població 26 de juliol L’endemà formaren en ordre de batalla prop d’Almenar Segrià i atragueren les tropes borbòniques La batalla fou una victòria decisiva que permeté la darrera contraofensiva carolina i obligà les tropes filipistes a abandonar Catalunya En la campanya que seguí, Carles ocupà Saragossa 20 d’agost i entrà a Madrid 28 de setembre
Regiment Pirinenc Número 1 de Catalunya
Militar
Nom que rebé, des del novembre del 1936, la unitat militar sorgida de les Milícies Alpines.
Formades espontàniament en iniciar-se la guerra civil de 1936-39 per membres de grups del món esportiu, com la Unió Excursionista de Catalunya, els Boy Scouts de Catalunya, i d’Entitats com l’Ateneu Enciclopèdic Popular, el CADCI, el grup Rafael de Casanova, Palestra, el FNEC i alguns membres d’Estat Català i de Nosaltres Sols Les Milícies Alpines s’oferiren al Comitè de Milícies Antifeixistes per cobrir el front nord d’Aragó agost del 1936, difícil per la seva muntanyositat, i foren posades a les ordres de l’oficial de complement Josep MBenet i de Caparà amb el grau de comandant i del capità…
batalla de Rubinat
Història
Militar
Combat lliurat entorn del castell de Rubinat (Segarra), a l’inici de la guerra contra Joan II
, el 23 de juliol de 1462, entre les forces reialistes refugiades al castell i ajudades pel mateix rei Joan II, que hi acudí des de Balaguer —un total de més de 2 000 combatents—, i les de la generalitat, que pujaven a uns 1 800 combatents, la gran majoria de peu.
L’exèrcit reialista restà victoriós De l’exèrcit del Principat, moriren els principals capitosts, molts fugiren i caigueren presoners uns 600 homes No fou, amb tot, un fet d’armes decisiu que canviés la situació militar general, però el retrocés, per part de la generalitat, fou difícil de remuntar