Resultats de la cerca
Es mostren 125 resultats
Segismundo Casado López
Història
Militar
Militar castellà.
Fou cap d’escorta del president de la República 1934-36 i, en esclatar la guerra civil, detingué alts càrrecs dins l’exèrcit republicà Pel febrer del 1939 fou nomenat cap de l’estat major de l’exèrcit de terra, càrrec que no arribà a ocupar per tal com el 5 de març s’aixecà contra el govern Negrín amb el suport d'una coalició de republicans encapçalats pel socialista Julián Besteiro, partidaris de sostreure el govern de la influència del PCE i de l'URSS i de negociar la pau amb Franco El cop provocà un enfrontament militar amb les unitats comunistes, però el 12 de març…
Lluís de Castellví i Vilallonga
Història
Militar
Militar.
Anà a Cuba com a oficial d’estat major 1864-74 De retorn, lluità contra els carlins al Principat i al País Basc, i ascendí a brigadier Governador militar del castell de Montjuïc, resultà ferit en l’atemptat contra Martínez Campos a Barcelona 1893 Reprimí la vaga general del març del 1908 Fou capità general de València 1910
batalla de Madrid
Història
Militar
Assalt de Madrid per part de les forces del general Franco i defensa per part de les republicanes durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-39.
La batalla tingué tres fases l’atac des del S per la columna del general Varela 7-23 de novembre de 1936, l’assalt per l’W del 29 de novembre de 1936 al 16 de gener de 1937 i per l’E febrer-març del 1937 Aquesta darrera ofensiva donà lloc a les batalles del batalla del Jarama i la de Guadalajara
Carl Johan Adlercreutz
Història
Militar
Militar i polític finlandès al servei de Suècia.
En produir-se la invasió russa a Finlàndia, dirigí la resistència, però fou vençut i hagué d’exiliar-se d’aquest país 1808 Amb Adlersparre, preparà la revolta que des tronà Gustau Adolf IV març del 1809 i donà el poder al duc Carles regent fins el 1796, amb el nom de Carles XIII Aquest el nomenà conseller d’estat 1810 i comte d’Adlercreutz 1814
Douglas MacArthur
Història
Militar
Militar nord-americà.
Comandant en cap de les forces de les Filipines juliol del 1941, resistí l’atac japonès fins al març del 1942 Comandà l’ofensiva al Pacífic 1943, i, nomenat cap de totes les forces aliades del Pacífic 1945, aconseguí la victòria sobre el Japó, on exercí el poder autoritàriament Dirigí les tropes de l’ONU a Corea 1950, però fou destituït per Truman 1951
Muḥammad Ayyūb Khān
Història
Militar
Política
Militar i polític pakistanès, educat a l’Índia i a la Gran Bretanya.
Comandant en cap de l’exèrcit 1951-58 i ministre de defensa 1954-56, el 1958 prestà suport al cop d’estat d’Iskander Mirza, que aviat substituí fou primer ministre 1958 i mariscal 1959 President el 1960 i reelegit el 1965, seguí una política de bones relacions amb l’Occident i la Xina Dimití al març del 1969 i es retirà de la vida política
José Miaja Menant
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar.
General el 1932, en esclatar la guerra civil 1936 feu costat al règim republicà Fou nomenat president de la Junta de Defensa de Madrid novembre del 1936, cap dels exèrcits del centre febrer del 1937 i de la zona centre-sud abril del 1938 Acceptà la presidència del Consejo Nacional de Defensa després del cop d’estat de Casado març del 1939 i s’exilià a Mèxic
Emanuel Rey
Militar
Militar francès.
Era general de brigada en iniciar-se la invasió napoleònica de Catalunya 1808, en la qual participà Fou governador general interí de Catalunya febrer-març del 1810 durant l’absència del mariscal Augereau D’acord amb la política apaivagadora d’aquest, decretà la reobertura de les esglésies clausurades L’abril del 1810 participà en el setge d’Hostalric Més tard 1813 fou governador de Sant Sebastià, al País Basc
Erich Priebke
Història
Militar
Militar alemany.
Adherit al Partit Nacionalsocialista 1933, com a oficial de les SS formà part dels reforços que Adolf Hitler envià a Itàlia el 1943 per a impedir l’avançament dels aliats Al març de l’any següent, 33 soldats de l’exèrcit alemany moriren en un atemptat dels partisans comunistes Com a represàlia, Hitler ordenà executar deu italians per cada soldat mort Les autoritats alemanyes a Roma elaboraren una llista amb 330 civils, la majoria jueus, petits delinqüents i presos polítics en la pràctica, les persones assassinades foren 335 La matança tingué lloc el 24 de març de…
expedició dels Dardanels
Militar
Operació militar aliada, contra Turquia, el 1915.
L’atac pretenia l’aïllament de Turquia i la descongestió del front europeu, particularment a Rússia Els bombardeigs navals del mes de febrer foren insuficients, i pel març la flota francobritànica fracassava de nou en intentar forçar el pas de l’estret Els desembarcaments a Gallípoli i Kumkale abril i a Suvla agost i l’atac al Selddülbahir foren neutralitzats pels turcs, comandats per Mustafà Kemal i Liman von Sanders Els aliats es retiraren el 20 de desembre