Resultats de la cerca
Es mostren 2995 resultats
artificier | artificiera
Militar
Soldat o caporal especialment instruït per al maneig de munició i d’explosius en l’exèrcit.
A l’arma d’artilleria hi ha els artificiers preferents, que són sotsoficials
arnès blanc

Parts de què es compon l’arnès blanc: 1, bacinet; 2, gorgera; 3, cuirassa; 4, pansera; 5, faldatge; 6, escarselló; 7, espatllàs; 8, colzera; 9, amantbraç; 10, manyopa; 11, guantellet; 12, cuixot; 13 genollera; 14, gambera; 15, sabató (estàtua d’argent de sant Jordi, 1425, capella del palau de la Generalitat, Barcelona)
© Fototeca.cat
Militar
Expressió emprada a partir del s. XV per a designar l’armadura de ferro rígid o d’acer polit ( arnès
).
arnès
Militar
Conjunt d’armes defensives (llevat de l’escut) de l’home o del cavall.
Aplicat especialment al revestiment protector del cos del combatent a l’edat mitjana i al Renaixement A Catalunya, des del segle IX fins al XIII, els guerrers es protegiren el cos amb l' ausberg , túnica d’escates i molt més sovint de malles, i el cap amb l' elm primitiu, casc punxegut amb una certa tendència cònica, sovint proveït del nassal, que defensava gran part del rostre A mitjan segle XII és possible que determinades parts del cos braços, mans i cames rebessin unes proteccions especials i supletòries, de cuir o potser ja de metall rígid Al segle XIII, l’ausberg, dit també gonió , era…
armó
Militar
Joc davanter d’un canó de campanya que és unit a la curenya del canó formant un carruatge de quatre rodes quan el canó ha d’ésser transportat.
armarill
Militar
Arma de foc emprada en l’artilleria dels s. XVI i XVII, caracteritzada per la gran llargària del canó.
ariet
Militar
Giny de guerra per a abatre trams de muralla d’una fortificació, que es componia d’una biga llarga i pesant reforçada en el seu extrem amb una peça de bronze o de ferro en forma de cap de moltó.
Fou usat ja pels antics assiris i després pels grecs i pels romans era portat en un principi a braços d’un gran nombre d’homes, però ben aviat fou suspès per una o més cadenes a una biga horitzontal proveïda d’una coberta que protegia els soldats mentre donaven a l’ariet un ràpid moviment pendular L’ariet fou usat encara a l’edat mitjana
areotectònica
Militar
Part de l’art militar relatiu a l’atac i la defensa de les places.
arcabús
Militar
Arma de foc portàtil, constituïda per un canó de ferro d’ànima llisa muntat sobre una armadura de fusta perllongada per la culata.
Hi hagué moltes variants d’arcabussos, determinades principalment pels diferents dispositius utilitzats per a calar foc o a la càrrega L’ús de l’arcabús es generalitzà a partir del final del s XV i perdurà uns dos segles
arc

Arc utilitzat en tir esportiu
© Fototeca.cat
Militar
Arma ofensiva, formada per una verga, generalment de fusta o d’una matèria elàstica, i una corda tibant fixada als dos caps.
Tesant la corda fins a encorbar l’arc, aquest adquireix la força necessària per a disparar fletxes La precisió, l’abast i la força de tir de l’arc senzill es reforcen amb certs additaments que donen lloc a nombroses variants d’arcs És una de les armes ofensives més antigues, que apareix ja en el Paleolític superior El seu ús ha perdurat fins a l’època actual entre els pobles primitius Modernament l’arc ha estat adoptat com a pràctica esportiva tir amb arc