Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
Duarte Álvarez de Toledo-Monroy-Ayala de Portugal y Pimentel
Història
Militar
Militar.
Vuitè comte d’Orpesa 1621, Marqués de Jarandilla i de Villar i comte consort d’Alcaudete En 1645-50 fou lloctinent de València durant el seu mandat hom celebrà la darrera cort general del Regne de València 1645 el 1647 hagué de fer cara a la terrible epidèmia de pesta que delmà el país El 1650 envià reforços a les tropes de Felip IV de Castella que assetjaven Tortosa, fet que contribuí a llur victòria Nomenat virrei de Sardenya 1650-51, pràcticament no exercí el càrrec, perquè fou nomenat ambaixador a Roma 1651
Charles Mordaunt
Història
Militar
Política
Militar i polític anglès.
Comte de Montmouth i de Peterborough Conseller de Guillem III d’Anglaterra, el 1705 dirigí l’exèrcit aliat que es traslladà de Lisboa juliol fins a Barcelona agost i s’apoderà de la ciutat El 1706 desencadenà una ofensiva contra València, però es retirà de la guerra de Successió i de la península Ibèrica a causa del seu desacord amb l’arxiduc Carles i el general Galway Ambaixador a Viena, s’oposà a la unió de la monarquia hispànica i l’imperi en la persona de l’arxiduc Carles
Louis François Armand de Richelieu
Història
Militar
Militar francès.
Duc de Vigneron du Plessis, era besnebot del cardenal Richelieu Fou ambaixador a Viena 1725-28 lluità a les guerres de successió de Polònia 1733-38 i d’Àustria 1741-48, on es distingí a les batalles de Dettingen 1743 i Fontenoy 1745 Fou lloctinent general del Llenguadoc i governador de Guiena i Gascunya El 1756 comandà l’expedició marítima francesa que arrabassà Menorca als anglesos, durant la guerra dels Set Anys, i el 1757 ocupà Hannover Dugué una vida privada escandalosa, que reflecteixen les seves Mémoires 1790-91 i unes Aventures érotiques que hom li atribueix
Pedro Fajardo de Requesens-Zúñiga y Pimentel
Història
Militar
Militar castellà, cinquè marquès de Los Vélez, marquès de Martorell i de Molina.
Fou lloctinent de València 1631-35 i d’Aragó 1635-38 El 1640 el comte duc d’Olivares el nomenà lloctinent de Catalunya i cap de l’exèrcit castellà que hi penetrà per recuperar-la Després d’avançar amb èxit de Tortosa a Tarragona i reprimir la resistència amb actes de crueltat setge de Cambrils , arribà davant Barcelona, però en intentar d’apoderar-se de Montjuïc sofrí una estrepitosa derrota 26 de gener de 1641, que motivà la seva destitució Enviat d’ambaixador a Roma, fou nomenat virrei de Sicília 1644, on hagué de reprimir la revolta de Giuseppe d'Alessi 1647 Morí poc després
Francisco de Melo de Portugal y Castro
Història
Militar
Militar portuguès.
De família noble, passà a la cort de Felip IV de Castella, que el creà comte d’Assumar 1630 Fou membre del consell de Portugal, ambaixador a Roma i a Viena i virrei de Sicília 1639-41 En esclatar l’aixecament de Portugal contra Felip IV, es mantingué fidel a aquest, que el recompensà amb els marquesats de Vellisca 1646 i de La Laguna 1648 i li confià el govern de Flandes 1641-44 i la lloctinència de la zona ocupada de Catalunya 1645, tot i la seva ineficàcia a la derrota de Rocroy 1643 Aviat fou substituït, i passà a Aragó, on fou lloctinent 1647-49
Mohammed Faraḥ Aydid
Militar
Militar somali.
Anomenat Aydid , ‘el que no és dèbil’ o ‘el que no es deixa insultar’, fou pastor en la seva joventut, rebé una formació militar a Itàlia i durant la dècada dels anys cinquanta fou cap de la policia colonial de Muqdiisho Instructor militar sota les ordres de l’URSS, estigué a la presó durant sis anys i comandà grups guerrillers en la guerra d’Etiòpia 1977-78 fins que Barre l’envià com a ambaixador a l’Índia Uns anys després s’afegí a l’oposició i dirigí els atacs que foragitaren el dictador de Muqdiisho En la subsegüent guerra de clans, Aydid capitanejà l’Aliança Nacional Somali
Lluís Peres Sabata de Calataiud i de Pallars
Història
Militar
Militar.
Primer comte de Real 1599 Fill d’Eiximèn Peres Sabata de Calataiud i de Vilaragut, governador d’Alacant i d’Oriola, i de Violant de Pallars Fou governador general de la cavalleria de València per la part de llevant, ambaixador a Venècia, governador d’Oriola i Alacant succeí el seu germà Joaquim, cavaller de Sant Jaume i virrei de Sardenya 1604-10 Durant el seu mandat procurà d’extirpar el bandolerisme i fortificà l’Alguer i Oristany 1609 per evitar atacs dels berberiscs Ajudà a l’expulsió dels moriscs dels seus estats Real de Montroi, Pedralba, Beniatjar i Montserrat Es casà amb…
Enrique de Guzmán y Conchillos
Història
Militar
Política
Polític, diplomàtic i militar castellà.
Segon comte d’Olivares, succeí el seu pare Pedro de Guzmán y Zúñiga Acompanyà el futur Felip II a Anglaterra 1554 quan en fou concretat el casament amb la reina Maria I Participà en la batalla de Saint-Quentin 1557, i dos anys després féu una ambaixada a França per arranjar el casament de Felip II amb Isabel de França Ambaixador a Roma 1582-90, virrei de Sicília 1591-94 i de Nàpols 1595-99, es distingí per la seva política, fidel als dictats de la corona, la qual cosa li comportà serioses tensions amb el papat i amb la noblesa napolitana Tornà a Madrid 1599, i fou membre dels…
Francesc de Berardo i d’Espuny
Història
Militar
Militar, polític i diplomàtic.
Participà en la defensa de Barcelona durant el setge dels francesos del 1697 Austriacista, collaborà amb el grup de Vic 1704, participà decisivament en les corts de 1705-06 i en la defensa de Barcelona del 1706, així com en l’ofensiva de Carles VI d’Àustria en terres castellanes 1710 Com a regent per Catalunya al consell d’Aragó proposà, sense èxit, la creació d’un exèrcit regular format per catalans del Principat i del País Valencià i per aragonesos Nomenat Carles emperador 1711, Berardo fou enviat per les autoritats catalanes com a ambaixador a Viena 1712, però no aconseguí d’…
Étienne François de Choiseul
Història
Militar
Política
Militar i polític francès, duc de Choiseul i comte de Stainville.
Sota la protecció de Madame de Pompadour inicià la carrera diplomàtica el 1753 fou ambaixador al Vaticà i a Viena 1757 El 1758, durant la guerra dels Set Anys, fou nomenat secretari d’afers estrangers, i dirigí, de fet, la política francesa fins el 1770 des de diversos càrrecs secretari de guerra i de marina Afavorí l’aliança amb Àustria, conclogué el Pacte de Família del 1761 amb els Borbó d’Espanya, refeu l’exèrcit i l’armada després de la pau de París, incrementà el comerç amb les Índies Occidentals, assegurà la possessió de Còrsega 1768, incorporà la Lorena 1766 i feu…