Resultats de la cerca
Es mostren 2995 resultats
batalla de Sanluri
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a Sanluri, prop de Càller (Sardenya), el 26 de juny de 1409, entre les tropes catalanes dirigides per Martí I de Sicília
i les sardes que havia dirigit Brancaleó Dòria i llurs aliades, les del vescomte Guillem II de Narbona.
Malgrat la superioritat numèrica sarda, els catalans assoliren una victòria completa, amb un botí nombrós, l’ocupació de la vila de Sanluri i la captura de l’estendard del vescomte, que fou enviat a Barcelona com a trofeu Les pèrdues catalanes foren escasses, si bé hi moriren personatges com Joan Desvalls, conseller de Barcelona La nova de la victòria causà una gran alegria a Barcelona, on el rei Martí I féu fer importants celebracions l’alegria es canvià aviat en dol, però, en saber-se la mort de Martí I de Sicília, hereu de la corona catalanoaragonesa i únic descendent baró de la família…
batalla del Salado
Història
Militar
Fet d’armes que tingué lloc a les ribes del riu del mateix nom, prop de Cadis, el 30 d’octubre de 1340 entre Alfons XI de Castella-Lleó (aliat amb Alfons VI de Portugal i amb Pere III de Catalunya) i el soldà benimerí Abū-l-Ḥasan
.
La victòria cristiana tallà definitivament l’accés de tropes musulmanes nord-africanes a la península Ibèrica D’acord amb Alfons XI de Castella, Pere III de Catalunya envià una host que participà en la batalla Alhora, l’estol català ajudà també els castellans a controlar l’estret de Gibraltar Un cop vençuts els marinites al Salado, les forces marítimes catalanes contribuïren poderosament a la presa d’Algesires 1344
batalla de Saint-Quentin
Història
Militar
Batalla lliurada el 10 d’agost de 1557 entre les tropes imperials —espanyols, alemanys, flamencs, borgonyons i anglesos—, manades pel duc de Savoia, Manuel Filibert I, que assetjaven la ciutat de Saint-Quentin, defensada per l’almirall de Coligny, i els francesos, manats pel duc de Montmorency, que acudien en socors dels assetjats.
La derrota dels francesos fou total Felip II anà l’endemà a recollir els trofeus i prometé de construir un monestir en honor de sant Llorenç que fou El Escorial Aquesta victòria i la presa de Saint-Quentin obligà el rei de França, Enric II, a signar la pau tractat de Cateau-Cambrésis , 1599
escola de Saint-Cyr
Militar
Escola militar francesa fundada per Napoleó a Fontainebleau el 1803 i traslladada, el 1808, a Saint-Cyr, prop de Versalles (localitat anomenada avui Saint-Cyr-l’École), a uns edificis on s’havia allotjat l’escola per a noies nobles empobrides creada per Madame de Maincenon el 1686.
S'hi formaren nombroses promocions d’oficials d’infanteria i cavalleria, i més tard de blindats Destruïts els edificis de l’escola per bombardeigs aeris els anys 1940 i 1944, la institució École spéciale militaire de Saint-Cyr fou traslladada al camp de Coëtquidan Bretanya el 1946
pronunciament de Sagunt
Militar
Alçament militar ocorregut a Sagunt (Camp de Morvedre) el 29 de desembre de 1874, en pronunciar-se els generals Arsenio Martínez de Campos i Luis Dabán Ramírez de Arellano, juntament amb un grup de coronels, a favor de la restauració monàrquica d’Alfons XII.
L’alçament tingué lloc malgrat l’opinió contrària de Cànovas del Castillo, que confiava en una restauració mitjançant eleccions Els batallons pronunciats es dirigiren a Massamagrell, on el capità general de València, Ignacio Mdel Castillo, s’hi adherí Alhora s’alçà, a Nules, el general Jovellar des d’aleshores es propagà la revolta per tot l’Estat espanyol i el 31 de desembre es formà a Madrid el primer govern de la Restauració
batalla de Sagrajas
Història
Militar
Fet d’armes que tingué lloc el 23 d’octubre de 1086 a les ribes del Zapatón (Extremadura) entre l’exèrcit almoràvit i Alfons VI de Castella-Lleó, aliat amb Sanç Ramírez d’Aragó i amb Álvaro Háñez de València.
La victòria de Yūsuf ibn Tašfīn, que havia acudit en socors dels taifes de Sevilla, Màlaga, Almeria, Granada i Badajoz fins aleshores tributaris de Castella i Lleó, significà la possibilitat de l’entronització almoràvit a la península Ibèrica
SA
Militar
Organització paramilitar del Partit Nacionalsocialista Alemany.
Creada a Baviera el 1921, la SA fou freqüentment enquadrada per antics oficials i membres dels cossos francs cos franc Al començament dels anys trenta esdevingué un veritable exèrcit polític que tingué un paper decisiu en la victòria del partit nazi De 400000 membres que la componia el 1933, passà a dos milions el 1934, després d’haver absorbit l’organització dels cascs d’acer Dirigida per E Röhm des del 1931, a partir del 1933 la SA esdevingué una força amenaçadora que propugnava una segona revolució i que rivalitzava amb l’exèrcit Sentint que en perdia el control, Hitler es recolzà en la…
batalla de Rubinat
Història
Militar
Combat lliurat entorn del castell de Rubinat (Segarra), a l’inici de la guerra contra Joan II
, el 23 de juliol de 1462, entre les forces reialistes refugiades al castell i ajudades pel mateix rei Joan II, que hi acudí des de Balaguer —un total de més de 2 000 combatents—, i les de la generalitat, que pujaven a uns 1 800 combatents, la gran majoria de peu.
L’exèrcit reialista restà victoriós De l’exèrcit del Principat, moriren els principals capitosts, molts fugiren i caigueren presoners uns 600 homes No fou, amb tot, un fet d’armes decisiu que canviés la situació militar general, però el retrocés, per part de la generalitat, fou difícil de remuntar
batalla de Roncesvalls
Història
Militar
Combat llegendari, originat en fets històrics, que es refereix a la derrota de l’exèrcit de Carlemany en tornar de la seva fracassada expedició contra Saragossa el 778.
Històricament aquell exèrcit fou objecte d’un atac dels sarraïns, manats per Matruḥ i Aišūn, entre l’Ebre i Pamplona amb l’objecte d’alliberar el pare d’aquests, Sulaymān ibn Yaqṯān al-Arabī, governador musulmà de Barcelona i Girona, cosa que aconseguiren després els gascons, segurament en collaboració amb els bascs, sorprengueren la rereguarda de l’exèrcit en travessar els Pirineus, probablement per Ibañeta, i la desferen i sembraren el desordre en el conjunt de forces Aquesta darrera batalla s’esdevingué el 15 d’agost de 778 i hi moriren molts personatges de la cort carolíngia, entre els…
batalla de Rocroi
Història
Militar
Combat mantingut entre les forces franceses i castellanes davant la ciutat homònima a les Ardenes (19 de maig de 1643), que acabà amb la derrota de les darreres.
Aquestes, integrades pels terços i comandades pel militar portuguès Francisco de Melo, governador de Flandes, assetjaren Rocroi a causa del seu interès estratègic i de les poques tropes de què disposava Tanmateix, l’exèrcit francès del duc d’Enghien, més tard príncep de Condé, superior en cavalleria i ben dirigit, acudí en auxili de la ciutat i s’hi imposà La desfeta suposà la fi de l’esperit d’ofensiva de Castella a Europa