Resultats de la cerca

Cap de bandolers, lluità al costat dels japonesos, els quals, a la mort de Yuan Shikai 1916, l’ajudaren a esdevenir tukiun general governador de Manxúria, amb la condició que els permetés la colonització econòmica i industrial Amb l’intent de conquerir Pequín i establir-hi una dinastia imperial, s’alià tant amb Wang Shangyuan i Wu Peifu 1920 com amb el seu rival Sun Yat-sen Atacat per Chiang Kai-shek i l’exèrcit del Guomindang 1928, fugí a Manxúria, on morí víctima d’un atemptat

Fill segon dels comtes ducs d’Olivares, marquesos d’El Carpio Era comte consort de Monterrey, Ayala i Fuentes de Valdepero Abans de casar-se es digué Juan Domingo Méndez de Haro y de Aragón-Cardona-Córdoba Del 1670 al 1675 fou governador de Flandes, on hagué de fer cara a la guerra de Lluís XIV de França contra Holanda i contra Carles II de Castella Més tard fou lloctinent de Catalunya 1677-78, nomenat per Joan d’Àustria Des d’aquest càrrec continuà lluitant contra els francesos, que s’apoderaren de Puigcerdà 1678, cosa que li costà el càrrec

Participà en l' acció de Vicálvaro 1854 i en la guerra d’Àfrica 1859-60 Capità general interí de l’Havana 1867, actuà cruelment contra els insurrectes cubans, fins al punt que fou destituït 1872 A Madrid participà en el pronunciament que proclamà la Restauració 1874, i fou nomenat capità general de Cuba 1875 i de Castella la Nova 1881

El Cid vencé i feu diversos presoners aragonesos

Primer comte de Real 1599 Fill d’Eiximèn Peres Sabata de Calataiud i de Vilaragut, governador d’Alacant i d’Oriola, i de Violant de Pallars Fou governador general de la cavalleria de València per la part de llevant, ambaixador a Venècia, governador d’Oriola i Alacant succeí el seu germà Joaquim, cavaller de Sant Jaume i virrei de Sardenya 1604-10 Durant el seu mandat procurà d’extirpar el bandolerisme i fortificà l’Alguer i Oristany 1609 per evitar atacs dels berberiscs Ajudà a l’expulsió dels moriscs dels seus estats Real de Montroi, Pedralba, Beniatjar i Montserrat Es casà amb Maria Bou i…

Fou governador de Càller i de la Gallura El 1601 fou nomenat virrei interí de Sardenya, per absència d’Antoni de Coloma, comte d’Elda El 1602 publicà Pragmática real sobre el arbitrio frumentario del reino de Cerdeña

Dirigí el front oriental i retardà l’ofensiva alemanya durant la Segona Guerra Mundial, fins que fou derrotat a Minsk i a Białystok juny-juliol del 1941 i fracassà en una ofensiva a Khàrkov maig del 1942 Amic personal de Stalin, hom li llevà el comandament directe de tropes, però fou traslladat a l’estat major Des del 1945 fins al 1947 actuà com a conseller militar dels comunistes xinesos

Sàtrapa de la Lídia i la Cària 413, fou substituït per Cir II de Pèrsia 407 Durant la rebellió d’aquest contra el seu germà, ajudà Artaxerxes II a la batalla de Cunaxa tornà novament com a sàtrapa de la Lídia En la guerra entre Pèrsia i Esparta, fou vençut prop de Sardes per Agesilau 395 destituït per traïdor, fou dut a Colosses i executat pel sàtrapa Titraustes per ordre d’Artaxerxes

Antic oficial tsarista, collaborà en l’organització de l’Exèrcit Roig Durant la Segona Guerra Mundial prengué part en la batalla de Stalingrad actual Volgograd el 1942 i l’any següent alliberà Stalino actual Donec'k Al capdavant de l’exèrcit del sud, alliberà Romania, Bulgària i Iugoslàvia i avançà en territori austríac fins a trobar-se amb l’exèrcit nord-americà Fou nomenat cap de les tropes soviètiques d’ocupació a Àustria

Tribú 55 aC, proposà la lex Trebonia , que assignà durant cinc anys la província d’Hispània a Pompeu i la de Síria a Cras Dives Legat de Cèsar a la Gàllia i a Britània, durant la guerra civil conquerí Marsella 49 aC i dirigí les tropes a Hispània 48 aC Nomenat cònsol sufecte 45 aC, s’uní a la conjura contra Cèsar 44 aC Fou assassinat per C Dolabella