Resultats de la cerca
Es mostren 2995 resultats
Joan Punyet i Mayench
Militar
Militar.
Estudià a l’acadèmia militar i el 1866 ingressà al regiment d’artilleria, a Barcelona Destinat a l’Havana 1870 intervingué en diverses campanyes Holguín, Punta Bravo, Lereto, Cuatro Damas, Montes de la Caridad, etc Ferit en una de les accions rebé la Cruz del Mérito Militar Destinat a la trocha del Este, es distingí en diverses batalles el 1873 rebé una menció honorífica i, més tard, fou ascendit al grau d’alferes El 1876 fou ascendit a tinent i el mateix any li concediren la medalla de la Campaña de Cuba Ja nomenat capità en el batalló de caçadors de Chiclana, intervingué en l’acció del…
Josep Padrós i Cuscó
Militar
Enginyer militar.
El 1877 inicià els estudis militars i d’enginyeria a l’Acadèmia d’Enginyers, on, el 1879, es graduà com a tinent Ja capità del cos militar, fou destinat a Cuba com a comandant Hi aplicà els seus coneixements d’enginyer en l’estudi i aixecament de plànols fins el 1895 Després de residir a l’Havana, aquell mateix any es traslladà a Manzanillo, on dirigí dues companyies d’enginyers de suport als combatents contra els moviments independentistes cubans El 1897, enginyer comandant a Manzanillo, es destacà en les operacions de bombardeig i bloqueig de l’esquadra nord-americana durant el juny i…
Epaminondes
Història
Militar
General i estadista tebà.
Educat en l’escola pitagòrica, després del triomf del partit democràtic de Pelòpides expulsà els espartans de Cadmea, ciutadella de Tebes 379 Pel seu prestigi militar fou nomenat beotarca, i assegurà l’hegemonia tebana a la Grècia continental derrotà els espartans a Leuctres 371, envaí el Peloponès i alliberà Messènia, l’Arcàdia i Argos del domini espartà Acusat pels seus enemics, renuncià el comandament de l’exèrcit, fins que li fou confiat de nou davant la coalició d’Atenes i Esparta, temoroses del poder de Tebes Epaminondes envaí novament el Peloponès i derrotà els espartans a Mantinea 362…
Publi Corneli Escipió Nasica
Història
Militar
Política
Polític i general.
És el prototip de l’aristòcrata conservador i auster del seu temps Lluità contra els bois gals al nord d’Itàlia 191 aC Desembarcà a Empúries el 195, al cap d’un exèrcit destinat a reduir els pobles indígenes de Catalunya que després de la segona guerra púnica es negaven a sotmetre's als romans, i aconseguí de consolidar el domini de Roma en una campanya ràpida Modernament hom ha atribuït, tanmateix, a l’exèrcit de Cató les destruccions de poblats ibèrics de les comarques catalanes, sovint sense proves
Henri d’Espagnac
Henri d’Espagnac
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar llenguadocià, segon marquès d’Espanha.
Com a gran senescal de Comenge, Coserans i Nebosan convocà i presidí a Muret la darrera assemblea dels Estats Generals 1789 Ascendit a mariscal de camp 1791, emigrà i lluità contra la República Francesa Oferí els seus serveis a Carles IV d’Espanya i s’establí 1793 a Mallorca En la guerra Gran participà en la campanya del Rosselló
Charles d’Espagnac
Representació de la mort de Charles d’Espagnac, al pont de l’Espia, damunt el Segre, segons una litografia de Planes
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar d’origen llenguadocià.
Fill del marquès d’Espanha, Henri d’Espagnac Comte d’Espanya i capità general de Catalunya 1827-32 Cabaler d’una família de la petita noblesa, arran de la Revolució Francesa passà amb els seus pares a Anglaterra i, més tard, a Mallorca 1792, on el 1801 es casà amb Dionísia Rossinyol de Defla i Comelles Lluità al servei dels Borbó d’Espanya a la guerra Gran i a la del Francès Unit a la reacció absolutista de Ferran VII, fou governador de Tarragona el 1815, es castellanitzà el nom el 1817 Carlos de España i el 1819 fou creat comte d’Espanya S'exilià durant el Trienni Liberal i fou…
Francisco Espoz e Ilundain
Història
Militar
Militar navarrès, conegut per Francisco Espoz y Mina, cognoms del seu pare que adoptà durant la guerra contra Napoleó.
Nomenat cap de les partides de Navarra, assolí esclatants victòries damunt els francesos i conquerí Tafalla 1813 En tornar Ferran VII, encapçalà una conspiració liberal a Pamplona 1814 i s’hagué d’exiliar Tornà en triomfar la rebellió liberal de Riego 1820 el 1822 eliminà la regència d’Urgell, reialista, després de destruir bàrbarament Castellfollit de Riubregós Nomenat capità general de Catalunya 1823, resistí a Barcelona la invasió francesa absolutista, però hagué de capitular i passà a França El 1830 intentà una penetració al País Basc contra el règim de Ferran VII, però hagué de tornar…
Joaquim Vara del Rey i Rubio
Història
Militar
Militar.
Lluità contra el cantonalisme a Cartagena i València i contra el carlisme en la tercera guerra Estigué destinat a les Filipines 1884-90 i fou governador de les Marianes A Cuba fou comandant militar de Bayamo i es distingí al combat de la Loma del Gato, on ascendí a general 1895 Morí a l’acció d’El Caney, contra l’exèrcit dels EUA, al capdavant de forces molt inferiors en nombre i condicions Publicà una Memoria sobre la organización del ejército 1876 A Eivissa hom li aixecà un gran monument per subscripció popular inaugurat per Alfons XIII el 1904
Joan Baptista de Banyuls i de Forcada
Història
Militar
Noble rossellonès, capità de cavalleria.
Fou delegat per la noblesa del Rosselló com a diputat als Estats Generals francesos el 1789 formà part de l’ala contrarevolucionària de l’Assemblea Constituent Durant la Legislativa i la Convenció abandonà la vida política i es retirà a la Roca d’Albera Vallespir Pel maig del 1793 fou empresonat a la ciutadella de Montpeller, acusat de conspirar contra el règim i d’entendre's amb les autoritats espanyoles per posar el Rosselló sota llur sobirania Posat en llibertat després del 9 Termidor, tornà al Rosselló
Aleksej Aleksejevič Brusilov
Història
Militar
General de l’exèrcit rus.
Participà en la batalla de Galítzia 1914 El 1916 comandà l’ofensiva contra l’exèrcit dels imperis centrals a la Bucovina Comandant suprem de l’exèrcit maig del 1917, collaborà posteriorment amb el govern soviètic