Resultats de la cerca
Es mostren 187 resultats
Jean-Baptiste Jourdan
Història
Militar
Militar francès.
Participà en la guerra d’independència dels EUA Distingit lluitant a Bèlgica amb Dumouriez 1792, esdevingué general el 1793 Republicà convençut, s’oposà al cop d’estat del 18 de brumari, però Napoleó el designà, tanmateix, mariscal de l’Imperi i cap d’estat major de Josep I Bonaparte La derrota de Vitòria davant Wellington 1813 provocà el seu confinament a França Fou creat comte per Lluís XVI 1816 i fou fet ministre d’afers estrangers 1830
fuseller vermell
Història
Militar
Membre dels dos regiments de tropa lleugera catalana de setze a trenta-sis anys.
Sota el comandament del coronel Francesc Martí d’Ardenya, a partir del desembre del 1791, davant els esdeveniments revolucionaris de França i després del fracàs de la lleva de quintes a Catalunya Anomenats així pel color de la indumentària, els fusellers vermells reberen instrucció durant el 1792 i prengueren part a la campanya del general Ricardos al Rosselló 1793, comandats pel coronel futur capità general Joan Miquel de Vives Coneguts amb el nom de rouges , foren temuts per l’exèrcit republicà francès
António Óscar de Fragoso Carmona
Història
Militar
Militar i polític portuguès.
El 1926 participà en el cop d’estat del general Gomes da Costa, que derrocà el govern Fou nomenat ministre d’estat i, després, cap de govern Dominat un fort aixecament contra la dictadura 1927, organitzà un plebiscit en el qual fou elegit per a la presidència de la República 1928 Atorgà el ministeri de finances i, més tard, la presidència del govern a Oliveira Salazar, la política del qual sempre sostingué Carmona fou reelegit sense interrupció en 1935, 1942 i 1949
Bartomeu Poses
Història
Militar
Militar carlí.
Durant la segona guerra Carlina actuà com a cap d’un batalló al Vallès Occidental Pel desembre del 1848, a Collbató, es deixà subornar pel capità general MGutiérrez de la Concha, marquès d’El Duero, i fingint que la rendició era inevitable, obligà els seus homes a passar-se al bàndol isabelí, bé que molts desertaren els dies següents Fou recompensat amb el grau de brigadier dins l’exèrcit regular El 1872, a Ferrol Galícia, es revoltà contra Amadeu I i intentà de proclamar la república federal
José García Miranda
Militar
Política
Militar i polític.
Fill de família benestant i de tradició liberal, participà com a oficial de l’exèrcit espanyol en la campanya del Marroc posterior al desastre d’Annual, fins que fou ferit Intervingué en diverses conspiracions contra la Dictadura de Primo de Rivera, i fou empresonat diverses vegades Membre actiu del Bloc Obrer i Camperol, fou candidat del partit per Barcelona i per Tarragona en les eleccions constituents de la República 1931 Impulsà el grup de Teatre del Proletariat 1931 Fou conegut en aquells anys com El Capitán Rojo
Emilio Barrera y Luyando
Història
Militar
Militar castellà.
Del 1924 al 1930 fou capità general de Catalunya El 1934 anà a Roma com a representant de la Unión Militar Española, juntament amb Antonio Goicoechea en nom de Renovación Española i d’Antonio Lizarza en nom dels carlins, per pactar amb Mussolini una ajuda en armes i diners per a enderrocar la República Detingut a Madrid en iniciar-se la Guerra Civil, fou conduït a Guadalajara, d’on va poder fugir i anar a Burgos, però no va obtenir cap càrrec ni comandament
Fidel Dávila Arrondo
Història
Militar
Militar.
Lluità a Cuba 1896-98 i al Marroc El 1929 ascendí a general de brigada En ésser proclamada la República 1931 sollicità de passar a la reserva Prengué part en l’alçament militar del 1936 a la mort del general Mola comandà l’exèrcit que ocupà el nord de la península Ibèrica Prengué part en l’ocupació de Terol 1938 i en la batalla de l’Ebre Fou ministre de l’exèrcit el 1938 i en 1945-51 El 1948 fou creat marquès de Dávila
Santiago Mariño
Història
Militar
Política
Militar i polític veneçolà.
Prengué part en la guerra d’emancipació de Veneçuela i, amb alternatives, en les successives campanyes contra la dominació colonial, en les quals fou promogut a general fou cap d’estat major de Bolívar en la decisiva batalla de Carabobo 1821 Secundà Páez en la seva actitud independentista de Veneçuela enfront de la Gran Colòmbia L’any 1834 fou candidat a la presidència de la república, però Páez imposà Vargas Pocs mesos després ocupà per la força la presidència, però Páez el féu dimitir 1835
batalla de Balaguer
Militar
Accions militars de contraatac de les forces republicanes, dutes a terme del 12 al 15 d’abril i del 22 al 29 de maig de 1938.
L’exèrcit republicà format per les reorganitzades divisions 27, 60 i 72 del XVIII Cos d’Exèrcit, integrades en part per elements de la lleva del 1941, de 17 anys contraatacà per tal de reduir el cap de pont establert a la riba esquerra del Segre el 10 d’abril de 1938 per la divisió 54 de les forces del general Franco, que havien ocupat Balaguer el 6 d’abril, i situar el front més enllà de la línia del Segre, sense, però, aconseguir-ho
José Aranguren Roldán
Militar
General.
Cap de les forces de la guàrdia civil a Catalunya el 1936 No collaborà en l’aixecament militar del 18 de juliol de 1936 i posà les forces sota el seu comandament al servei del govern de la Generalitat La intervenció de la guàrdia civil en els combats del 19 de juliol fou decisiva Per ordre del govern de la República es féu càrrec del comandament militar del Principat Més tard fou comandant militar de València Fou afusellat al final de la guerra civil
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina