Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Romeu de Corbera
Història
Militar
Almirall de l’armada de Martí l’Humà a Sardenya (1410) i mestre de Montesa.
El 1412 fou designat com un dels quatre viceregents enviats pel nou rei Ferran d’Antequera a Sicília per pacificar l’illa el papa li concedí la facultat de poder proveir-hi els càrrecs eclesiàstics Defensà i pacificà Sícília àdhuc a compte de l’orde 1413 El 1420 acompanyà Alfons el Magnànim a Còrsega i a Sardenya hagué de lluitar contra l’armada genovesa i la vencé prop de Pisa 1421 Del setge de Marsella 1423 s’endugué com a trofeus, a València, les relíquies de sant Lluís, bisbe de Tolosa, i les cadenes que barraven el port, actualment encara a la seu de València El 1429 fou nomenat…
Feliu Nicolau de Monjo i Corbera
Història
Militar
Militar.
Fou fet noble, a les corts de Barcelona de 1705-06, pel rei arxiduc Carles III Fou sergent major de la Coronela de Barcelona durant els setges del 1706 i el 1714 En caure la ciutat, es refugià a la cort de Viena Ajudà Francesc de Castellví amb informacions i detalls per a la redacció de les seves Narraciones históricas
Josep de Grimau i de Corbera
Història
Militar
Militar.
Fou tinent general de l’exèrcit de Felip V de Borbó, que el creà cavaller de Calatrava 1733 Fou virrei de Sicília 1754
Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre

Poble vell de Corbera d’Ebre, referència visible de la batalla de l’Ebre
© COMEBE
Història
Militar
Institució creada l’any 2001 dedicada a promoure la recuperació dels valors històrics de la batalla de l’Ebre amb finalitats culturals, educatives i turístiques.
Actualment, el consorci és format per la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal de la Terra Alta i un bon nombre d’ajuntaments de les comarques de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre Gestiona un territori de memòria, conformat per diferents espais memorials, antigues trinxeres, rutes i centres d’interpretació L’any 2005 s’inaugurà el primer equipament, el Centre d’Interpretació Les Veus del Front al Pinell de Brai, que apropa el visitant al paper que tingueren la premsa i la propaganda d’ambdós bàndols durant la batalla I també el Memorial de les Camposines , lloc d’homenatge a totes les…
batalla de Llucmajor
Història
Militar
Batalla decisiva en la guerra entre Jaume III de Mallorca i Pere III de Catalunya-Aragó, que determinà la reincorporació definitiva del regne de Mallorca al domini directe del rei de Catalunya-Aragó.
Tingué lloc el 25 d’octubre de 1349, prop de Llucmajor Mallorca Oriental Jaume III organitzà un estol i contractà mercenaris amb els cent vint mil escuts d’or del primer termini de la venda de Montpeller al rei de França L’11 d’octubre desembarcà a Formentor i a la badia de Pollença i arribà a Inca Davant la resistència, continuà cap a l’interior el 22 era a Porreres i el 24 a Llucmajor, on anà Gilabert de Centelles, governador del rei de Catalunya-Aragó, amb reforços de Sardenya, portats per Riambau de Corbera Els dos exèrcits es trobaren el dissabte, dia 24, prop de Llucmajor L…
batalla de l’Ebre

Mapa de la batalla de l’Ebre
© Fototeca.cat
Militar
Acció militar, una de les més importants de la guerra civil de 1936-39, la més sagnant i pugnaç i també la principal de les lliurades per les forces de Catalunya.
Fou planejada com una maniobra diversiva destinada a interrompre l’ofensiva de les forces del govern de Burgos al País Valencià, consecutiva a la ruptura del front d’Aragó i l’arribada a la Mediterrània abril del 1938, maniobra que dividí en dues zones el territori republicà Aquest objectiu fou plenament atès Franco suspengué les operaciones contra València, concentrà forces al front nou i acceptà la batalla, jutjant que les tropes republicanes que havien travessat l’Ebre lluitarien en una posició difícil, amb el riu a l’esquena de fet, els pontoners republicans guanyaren llur batalla…
orde de Montesa
Militar
Orde militar (Santa Maria de Montesa) creat el 1317 per Jaume II a conseqüència de la supressió de l’orde del Temple, ordenada pel concili de Viena.
Confiscats i assignats els seus béns a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, a excepció dels que posseïen als regnes de Portugal, Castella, Aragó i Mallorca, que restaren a disposició de la Seu Apostòlica, Jaume II de Catalunya-Aragó projectà la creació d’un nou orde que continués la tasca dels templers Les primeres temptatives, portades a terme el 1316 davant Climent V, foren infructuoses, fins que l’ambaixador Vidal de Vilanova obtingué de Joan XXII 6 de juny de 1317 la butlla de creació d’un convent a Montesa sota la regla de Calatrava, de la qual depenia el visitador, supeditat…