Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Pedro Fajardo de Requesens-Zúñiga y Pimentel
Història
Militar
Militar castellà, cinquè marquès de Los Vélez, marquès de Martorell i de Molina.
Fou lloctinent de València 1631-35 i d’Aragó 1635-38 El 1640 el comte duc d’Olivares el nomenà lloctinent de Catalunya i cap de l’exèrcit castellà que hi penetrà per recuperar-la Després d’avançar amb èxit de Tortosa a Tarragona i reprimir la resistència amb actes de crueltat setge de Cambrils , arribà davant Barcelona, però en intentar d’apoderar-se de Montjuïc sofrí una estrepitosa derrota 26 de gener de 1641, que motivà la seva destitució Enviat d’ambaixador a Roma, fou nomenat virrei de Sicília 1644, on hagué de reprimir la revolta de Giuseppe d'Alessi 1647 Morí poc després
Juan Téllez-Girón y Enríquez de Ribera
Història
Militar
Militar castellà.
Quart duc d’Osuna, tercer marquès de Peñafiel i vuitè comte d’Ureña Fill de Pedro Girón y de Velasco , passà a Sicília, on fou general de les galeres reials Combaté la pirateria En 1655-56 fou virrei de Sicília, càrrec en el qual morí
Nicola Fabrizi
Història
Militar
Política
Militar i polític italià.
Carbonari conspicu, lluità a la revolta del 1831 i fou exiliat Refugiat a Marsella, fou un dels promotors de la societat secreta Giovine Italia després anà a Espanya, on combaté contra els carlins El 1837 passà a Malta i creà la Legione Italica El 1859 fou nomenat ministre de la guerra de Palerm, i el 1861 elegit diputat Combaté al Trentino 1866 i a la campanya de Roma 1867
les Vespres Sicilianes
Portada de l’edició original francesa (1855) de les Vespres Sicilianes de Verdi
© Fototeca.cat
Militar
Aixecament popular de Sicília contra la dominació francesa (1282), que originà la coronació, com a rei de l’illa, de Pere II de Catalunya després de la seva victoriosa intervenció militar feta a petició dels sicilians: fou l’inici de la dominació catalana de Sicília.
El govern de Carles I de Nàpols a Sicília tenia descontents els súbdits, a causa dels seus abusos i opressions Havia repartit els feus i els càrrecs principals entre els francesos i gent del partit güelf Pere II de Catalunya mantenia aspiracions al tron sicilià per raó de la seva muller Constança, filla del rei Manfred, i havia acollit a la cort molts gibellins Pere entaulà negociacions diplomàtiques amb altres gibellins destacats, com el marquès de Montferrat, i també amb Miquel Paleòleg, per mitjà de Joan de Pròixida i amb el bon acord de Gènova Així mateix, s’alià amb Castella i Anglaterra…
Mateu Mercer
Història
Militar
Vicealmirall de València.
Experimentat ja en la guerra de cors, de la fi del 1341 fins a la presa d’Algesires el 1344, fou el vicealmirall de la flota catalana enviada a l’estret de Gibraltar en ajut de Castella per impedir el pas dels benimerins El 1342, però, fou cridat pel rei Pere a Barcelona per vigilar les galeres del seu cunyat Jaume III de Mallorca, que havia anat a conferenciar amb ell abans de la ruptura d’hostilitats El 1344, en premi als seus serveis, el rei li concedí el càrrec de vicealmirall de València amb caràcter vitalici, bé que en fou desposseït el 1347, potser per pressió de la Unió valenciana, de…