Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Joan Clarós i Preses
Història
Militar
Militar.
Participà 1793 en la guerra Gran com a ajudant de camp en el batalló lleuger de Girona Al començament de la guerra del Francès 1808 li fou confiada 15 de maig per la Junta Superior del Principat una unitat de miquelets organitzada a Figueres i que actuà, sobretot, en la captura de combois francesos al nord del Principat Esdevingué popular per la seva participació en les accions de Molins de Rei 23 de juliol, de Girona 20 d’agost, que obligà el general Duhesme a retirar-se, i per l’intent d’ocupar Barcelona 1809, en el qual Clarós arribà a penetrar a la ciutat 9 de març, i que la retirada de…
desmobilització
Militar
Operació contrària a la mobilització.
Consisteix en el conjunt de mesures preses, una vegada acabada una guerra o desaparegudes les causes que la motivaren, per tal de reduir el nombre de tropes i de material a la quantitat existent en temps de pau, i que es concreta, fonamentalment, en el llicenciament definitiu dels soldats sobrers
Miquel de Subies
Història
Militar
Militar.
Fou desterrat de Barcelona 1704 per austriacista Quan el rei arxiduc Carles III entrà a Barcelona, alçà gent en armes i cooperà a guanyar Lleida per a la seva causa, juntament amb Manuel Desvalls Fou ennoblit per aquesta acció 1705 i ascendit a coronel Lluità a Aragó i es destacà en les preses de Mallén i Borja 1706 Morí poc després
Voluntaris de la Llibertat
Militar
Milícies formades espontàniament en esclatar la Revolució de Setembre (1868), amb les armes preses als arsenals militars.
Formats per l’ala radical dels revolucionaris, persistiren a Catalunya malgrat els esforços del govern central per a dissoldre'ls Reorganitzats pel setembre del 1869, prengueren una part important en els fets de Barcelona en ésser proclamada la Primera República Possibilitaren l’ocupació de la capitania general de Catalunya pel profederalista general Contreras i, per un decret de la diputació, passaren a substituir l’exèrcit regular 9 de març de 1873, fet que resultà aviat inviable En caure la República gener del 1874 foren desarmats per l’exèrcit
Josep Cabrinetty i de Cladera
El general Josep Cabrinetty i de Cladera Segons una xilografia contemporània
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar.
Participà com a cadet en els darrers combats de la primera guerra Carlina preses d’Aliaga, Morella i Berga més tard sembla que lluità a la guerra d’Àfrica 1859- 60 Durant la tercera guerra Carlina fou un dels caps militars governamentals més actius que operaren a Catalunya, la qual cosa li valgué l’ascens a brigadier i el càrrec de comandant general de la província de Lleida El 1873 alliberà Puigcerdà del setge dels carlins El seu més directe i constant enemic, el cap carlí Francesc Savalls, el derrotà el 9 de juliol de 1873 a Alpens combat d’Alpens Cabrinetty morí d’un tret al…
setge
Història
Militar
Encerclament d’una ciutat, fortalesa, etc, per combatre-la i emparar-se’n.
En l’antiguitat, les ciutats ben emmurallades eren pràcticament inexpugnables, i només podien ésser preses per la fam, la traïció o la sorpresa, com el cas de Troia Més tard, els assetjants disposaren de màquines d’atac i amb la intervenció combinada de forces navals, tal com succeí en el setge de Sevilla 1248 i de Màlaga 1487 Les defenses de les ciutats s’adaptaren a les noves condicions, amb la construcció de baluards baluard A l’inici del s XVIII, Vauban sistematitzà els principis del setge regular i sistemàtic, amb blocatge, selecció del punt d’atac, construcció de mines i…
Domingo Dulce y Garay
El general Domingo Dulce y Garay
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar castellà.
Lluità 1826-27 a Catalunya contra els malcontents i en 1839-40 contra els carlins preses de Morella i Berga El 1841, a Madrid, la seva defensa del palau reial impedí el rapte d’Isabel II pels moderats A la segona guerra Carlina destacà a la presa de Castelflorite 1849 i fou ascendit a mariscal de camp Fou governador militar de Lleida 1849-51 i dos cops capità general de Catalunya 1854 i 1858-62 el segon desféu el desembarcament carlí a Sant Carles de la Ràpita 1860 i capturà el pretendent Carles L’èxit li valgué el marquesat de Castelflorite El seu mandat a Catalunya fou més…
Francesc Savalls i Massot

Francesc Savalls i Massot
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar carlí.
Baró de Vidrà 1872 i marquès d’Alpens 1873 És el més conegut i discutit dels qui lluitaren a Catalunya durant la tercera guerra Carlina Havia participat en les dues anteriors i serví successivament a l’exèrcit del duc de Mòdena i al pontifici El 1872 s’incorporà a les forces carlines amb el grau de capità i com a segon cap de les forces de Girona, a les ordres del primer cap, Josep Estartús i Aiguabella La facilitat amb què el suplantà i l’eclipsi i la desgràcia d’Estartús han estat atribuïts a les seves intrigues La polèmica entorn de Savalls ha sorgit arran del seu enfrontament amb Alfons…
Gneu Pompeu Magne
Història
Militar
Política
Polític i militar romà.
Fill de Gneu Pompeu Estrabó Sulla li confià l’expedició contra els partidaris de Mari a Sicília i Àfrica 82-80 aC, que li valgué el títol de Magne Mort Sulla 78 aC, favorejà la repressió contra el moviment de restauració constitucional de M Emili Lèpid, obligant-lo a fugir a Sardenya, on morí, i enviant M Perpenna contra Sertori, a Hispània Nomenat procònsol 77 aC, anorreà els seguidors de Mari, que Sertori havia reorganitzat a Hispània Assassinat Sertori 72 aC i suprimit Perpenna 81 aC, tornà a Roma, a temps de prendre part en l’última fase de la guerra contra els esclaus d' Espàrtac i de…
conquesta de Nàpols
Militar
Campanya militar de conquesta del regne de Nàpols, sota domini angeví, per part d’Alfons IV de Catalunya-Aragó.
Emparentats amb Conradí, els prínceps del casal de Barcelona havien reivindicat la corona napolitana des que morí 1268 Després de la conquesta de Sicília, les tropes catalanosicilianes havien ocupat sovint l’extrem sud del regne napolità des que Pere II de Catalunya-Aragó havia ocupat l’illa 1282 i havia posat el peu a Calàbria 1283 Jaume II, en 1285-91, ostentà el títol de rei de Sicília, del ducat de Pulla i del principat de Càpua Ja el 1415 Alfons IV havia intentat el casament del seu germà Joan amb Joana II de Nàpols , sense èxit Anys després, la reina Joana demanà l’auxili del rei català…