Resultats de la cerca

Participà en l’expedició d’Algèria 1775 i fou secretari d’ambaixada a Portugal 1778 i intendent a Caracas 1783 Nomenat ministre d’hisenda per Godoy 1797, l’any següent el substituí com a secretari d’estat, però, malalt, hagué de renunciar mesos més tard Retirat a Sevilla, hi comandà la Junta Suprema formada arran de la invasió francesa 1808 Més tard, fou membre de la Junta Suprema Central i, el 1810, del Consell de Regència

Tercer comte d’Arcos, primer marquès i duc de Cadis Capità general de la guerra de Granada, que inicià amb la conquesta d’Alhama 1482 i en la qual tingué un paper principal Conseller i privat dels Reis Catòlics, fou un dels darrers grans feudals andalusos i continuà la lluita tradicional de la seva casa amb els Guzmán Malgrat ésser el fill més petit i illegítim, heretà tots els títols i propietats del seu pare

Oficial de cavalleria, feu carrera en les guerres de Cuba i el Marroc Ja general, s’enemistà amb Primo de Rivera i per això fou objecte de represàlies, passat a la reserva i empresonat durant tres mesos Rebellat el 15 de desembre de 1930 a Cuatro Vientos, s’exilià fins l’abril del 1931 Rehabilitat per la República, capità general de Madrid i després cap del Cuarto Militar del president, conservà la fidelitat fins a la cessació del seu consogre, Alcalá-Zamora Inspector dels carrabiners, s’aixecà contra el govern el 1936 i s’apoderà de Sevilla, des d’on feu una sèrie d’emissions…

El 1697 havia participat en la defensa de Barcelona contra el setge francès El 1700 entrà a formar part de l’Acadèmia Desconfiada i es casà amb una filla del ciutadà honrat de Barcelona Francesc Antic Durant la guerra de Successió es destacà per la seva crueltat El febrer del 1714, en els anomenats fets de la Gleva , feu assassinar 120 civils que s’havien atrinxerat al santuari d’aquest lloc per a intentar aturar l’ofensiva de les tropes borbòniques Malgrat que prèviament s’havia pactat la rendició amb els resistents austriacistes, Montemar ordenà degollar-los Aquest mateix any incendià…

Lluità a la guerra de Successió a favor de Felip V, i participà en les expedicions de Sardenya i de Sicília 1717-20 i en la presa d’Orà 1732 Lluità a Bitonto com a tinent general 1734 Fou ambaixador de Felip V a París, i el 1742 fou nomenat capità general de Catalunya El seu comandament llevat d’una estada a Itàlia, on fou cap de l’exèrcit reial, 1746-49 fou el més dilatat de la història de Catalunya 25 anys, i l’exercí com una dictadura personal mantingué el Principat sota un rígid control polític, obstaculitzà la creació i el funcionament de la Junta de Comerç i es negà a cedir-li l’edifici…

El 1833 s’uní a les forces de Zumalacárregui, i el 1839, a les de Ramon Cabrera Acabada la guerra, passà a França El 1847 participà en la guerra dels Matiners i fou secretari de la Junta Superior carlina a Catalunya Durant l’intent d’alçament carlí del 1860 fou nomenat comandant general de València, càrrec que no exercí pel fracàs de l’acció Fou secretari del pretendent Carles VII 1868 i, amb el grau de tinent general, comandant general de les forces carlines de Catalunya 1869 Participà en la tercera guerra Carlina com a cap d’estat major 1872, i després fou comandant general d’Aragó i de…

Oficial d’artilleria, participà en les campanyes al nord d’Àfrica 1790-91, en la guerra contra França 1794 i en la defensa de Cadis 1797 Ascendí a capità 1798 i el 1808 fou destinat a Madrid El 2 de maig s’uní a la revolta antifrancesa i proporcionà armament als rebels Morí en el combat

Afiliat al partit conservador, fou diputat per Utrera el 1878, el 1884 i el 1898 Ascendí a tinent general 1898 i fou capità general d’Andalusia i cap de la casa militar del rei Fou capità general de Catalunya 1899-1901 i 1903-05, on reprimí l’anarquisme

Baró de La Bruère i vescomte de Brié Installat a València, s’associà amb Pasqual Marín per a fundar 1790 el Diario de Valencia , que dirigí un quant temps El 1792 passà a Sevilla, on fundà el Diario Histórico y Político de Sevilla 1792-93 El 1794 fundà a Cadis El Correo del Postillón , i el 1802, el Diario Mercantil de Cádiz Naturalitzat espanyol, combaté contra la invasió napoleònica

Es destacà durant la primera guerra Carlina com a general liberal Fou diputat a corts Fidel a Espartero, fou capità general de València 1840-41 i, interinament, de Catalunya Com a tal, volgué obligar Barcelona a pagar la multa illegal de dotze milions de rals decretada per Espartero, però topà amb una aferrissada resistència Més tard, intentà de defensar Espartero a Madrid contra Narváez, però fou fet presoner