Resultats de la cerca

Participà en la guerra contra Napoleó i passà després al camp absolutista Tinent general des del 1814, combaté el govern liberal 1820-23 i manà l’exèrcit reialista a Navarra Ocupà diverses capitanies generals i combaté els carlins al nord Quan s’esdevingué el motí de La Granja 1836 fou destituït de la capitania general de Castella la Nova, detingut i assassinat per una banda d’amotinats

Primer comte d’Ofalia 1776, comanador de Bedmar a l’orde de Sant Jaume Entrà al servei de Carles III d’Espanya Fou governador militar de Tortosa, Pamplona i Barcelona, i el 1772 fou nomenat capità general interí de Catalunya D’acord amb el seu antecessor, el comte de Ricla, llavors secretari de guerra, intentà d’implantar el sorteig per al servei militar, voluntari fins aleshores Això provocà greus incidents a Barcelona avalot de les Quintes , que obligaren el comte de Ricla a destituir-lo Fou substituït per Philippe de Cabannes També havia estat capità general de Castella la Vella…

Lluità a favor d’Isabel II a la primera guerra Carlina Hagué d’exiliar-se 1841-43 per la seva oposició a Espartero Ascendit a general 1845, combaté els republicans i els carlins a Catalunya, i defensà Girona dels atacs de Cabrera Esdevingué antimonàrquic, i fou desterrat a les Canàries 1866 en triomfar la revolució del 1868 fou capità general de Catalunya 1868-69 i de Castella la Vella Lluità novament contra els carlins a Catalunya, i fou ministre de la guerra 1873 Durant la restauració fou confinat a les Canàries 1876-79 i a Madrid 1879-80 Publicà obres de tema militar, com…

Senyor de La Neffe i baró de Samar Passà al servei de Felip V de Borbó 1703 amb la companyia de guàrdies valons lluità al setge de Gibraltar 1704-05 i a la batalla d’Almansa, i participà en el setge de Tortosa 1711, on assolí el grau de tinent general Fou governador de Tortosa 1715 Felip V li confirmà el comtat de Glimes de Brabant i del Sacre Imperi Fou capità general de Castella la Vella 1727 i de Catalunya 1735-37 i 1738-42 entrà en conflicte amb l’audiència barcelonina, que pretenia de reduir les seves atribucions El 1746 fou creat gran d’Espanya

Es distingí a la primera guerra Carlina, en rebutjar una partida carlina a la Sènia, i al País Basc, on fou ferit 1834 Durant la segona guerra Carlina es distingí en l’acció de Terrassa, derrotà les partides de Mur i de l’anomenat Estudiant de Poza, i ascendí a general Fracassà en l’atac a Avinyó 1848 i fou pres pels carlins Alliberat en un bescanvi de presoners, passà a Tarragona 1849 i a Girona, com a comandant general de província, i el 1850 anà a Cuba Fou, successivament, capità general d’Aragó, de Castella la Vella, de València 1866 i de Cuba 1866-67

En esclatar la Guerra Gran 1793 era mariscal de camp El capità general de Catalunya, José de Urrutia, li confià 1795 el comandament dels 20 000 voluntaris catalans allistats per la junta de diputats dels corregiments del Principat i coneguts amb el nom de miquelets Amb aquest motiu, publicà l’opuscle Obligacions dels miquelets dels nous Tèrcios de Catalunya 1795 Hi incorporà també els voluntaris honrats reunits a València i aconduïts a Barcelona pel marquès de la Romana Al davant d’aquestes tropes, assolí d’expulsar els francesos de la Baixa Cerdanya, assetjà Montlluís i probablement hauria…

Fill d’un enginyer militar, es formà tècnicament al costat d’ALe Prestre, comte de Vauban En la guerra de la Lliga d’Augsburg es distingí en els setges de Besançon i Dôle Organitzador 1709 del cos dels enginyers militars del camp borbònic, fou enginyer en cap de les tropes filipistes durant la guerra de Successió, i estigué pres a la Barcelona austriacista Planejà el setge de Barcelona, i projectà i dirigí la Ciutadella de Barcelona 1714-19, de la qual fou governador Convertí la seu vella de Lleida en castell caserna 1717 Partí amb l’esquadra enviada pel cardenal Alberoni a la…

D’infant treballà de moliner amb el seu oncle, al molí de Santa Creu Borredà i més tard al molí de la Verneda, a Barcelona En iniciar-se la guerra del Francès, ingressà en l’exèrcit el 1809 ja era capità d’una companyia que ell havia ajudat econòmicament a formar, i actuava al Baix Llobregat, on es distingí en la captura de 34 francesos, amb el carruatge i els criats del general Duhesme El 1811 manà el Batalló de Caçadors Voluntaris de Catalunya derrotà els francesos al pont de Molins de Rei, a Sant Boi i a la serralada de les Torretes Martorell El 1814 entrà a Barcelona i fou nomenat…

A la corona catalanoaragonesa, el càrrec de capità general fou creat el 1344 per Pere III de Catalunya-Aragó amb jurisdicció sobre els comtats de Rosselló i Cerdanya, i persistí, vinculat a la persona del governador, fins el 1500, que la jurisdicció fou ampliada a tot el Principat de Catalunya A partir del 1512, fou vinculat a la persona del lloctinent general —fet que es produí també a València quan hom hi creà el càrrec el 1520, fora del període de lloctinència de Germana de Foix— i persistí així fins a l’abolició pels decrets de Nova Planta, àdhuc durant l’època d’unió a la corona francesa…

La batalla sorgí inopinadament a partir d’una escaramussa i significà la victòria d’Álvaro de Luna L’infant Enric d’Aragó, ferit de mort, i el seu germà Joan hagueren de fugir a Aragó