Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
José Cortines y Espinosa
Història
Militar
Militar.
El 1808 lluità contra els francesos a Saragossa, on fou fet presoner, i contra els carlins presa de Sogorb, 1835 presa de Berga, 1840 Fou capità general de Catalunya 1843 s’adherí, després de vacillar, a l’aixecament contra Espartero la Jamància Posteriorment exercí alts càrrecs militars a Madrid
Tomàs Segarra i Vergés
Història
Militar
Militar i guerriller carlí.
El 1860 ingressà en l’exèrcit i més tard passà a la guàrdia civil el 1873 s’adherí a les forces carlines i lluità al Maestrat i al Matarranya contra el govern Més tard formà una partida pròpia que lluità pel Baix Ebre i el Baix Maestrat Assolí el grau de coronel
José Millán Astray
Història
Militar
Militar.
General des del 1932, després d’estudiar a Algèria l’organització de la legió estrangera francesa, el 1920 fundà el Tercio de Extranjeros legió espanyola Ferit diverses vegades al Marroc, presidí el cos de mutilats de guerra L’any 1936 s’adherí a l’alçament de Franco i protagonitzà un cèlebre incident amb Unamuno
Joan Pujol i Vivé
Història
Militar
Militar de carrera, s’uní aviat a la sèrie de conspiracions i aixecaments progressistes de 1866-67.
Després de la revolució del 1868 s’adherí al partit democràtic i intentà l’aixecament a Alacant El 1869 anà a Cuba i en tornà el 1877 com a tinent coronel Fou tanmateix desterrat tot seguit a Eivissa, implicat en els fets de Manresa del mateix any Coronel el 1895, deixà llavors la milícia i passà al republicanisme de Salmerón Fou finalment diputat provincial per Barcelona el 1905
pronunciament de Sagunt
Militar
Alçament militar ocorregut a Sagunt (Camp de Morvedre) el 29 de desembre de 1874, en pronunciar-se els generals Arsenio Martínez de Campos i Luis Dabán Ramírez de Arellano, juntament amb un grup de coronels, a favor de la restauració monàrquica d’Alfons XII.
L’alçament tingué lloc malgrat l’opinió contrària de Cànovas del Castillo, que confiava en una restauració mitjançant eleccions Els batallons pronunciats es dirigiren a Massamagrell, on el capità general de València, Ignacio Mdel Castillo, s’hi adherí Alhora s’alçà, a Nules, el general Jovellar des d’aleshores es propagà la revolta per tot l’Estat espanyol i el 31 de desembre es formà a Madrid el primer govern de la Restauració
Mikhail Nikolajevič Tukhačevskij
Història
Militar
Mariscal soviètic.
Militar de carrera, s’adherí a la revolució del 1917 i fou posat al cap de l’exèrcit roig Féu retrocedir els txecs cap als Urals, lluità contra Denikin i comandà l’ofensiva soviètica a la guerra russopolonesa 1920 Esdevingut mariscal 1935, defensà la necessitat d’aixecar un exèrcit regular, que organitzà L’any 1937, acusat de traïció, fou un dels acusats en els processos de Moscou i executat Khruščov el rehabilità el 1961
Jean de Bueil
Història
Militar
Capità francès, comte de Sancerre.
S'adherí a l’empresa de Joana d’Arc i collaborà ja en l’acció que alliberà Orleans 1429 Participà en l’expedició del delfí a Suïssa 1444 i Alsàcia El 1450 fou nomenat almirall de França Comandà un dels exèrcits que envaïren Guiena i obtingueren la victòria de Castilhón 1453 Destituït del càrrec d’almirall per Lluís XI 1461, entrà a la Lliga del bé públic, però se sotmeté al sobirà el 1469 Dictà la seva biografia, recollida en Le Jouvencel
Honoré Charles de Reille
Història
Militar
Militar francès.
El 1803 ascendí a general i fou ajudant de camp de Napoleó, que el creà comte de Reille El 1808 penetrà a Catalunya amb les forces franceses i participà sense èxit en el segon setge de Girona Més tard 1810 fou governador de Navarra Lluità en el tercer setge de València 1812 i fou governador d’Aragó 1812-13 El 1815 lluità a Waterloo El 1847 fou ascendit a mariscal per Lluís Felip de França Bonapartista, s’adherí al cop d’estat del futur Napoleó III 1851
Antoni Vicentelo de Lecca i d’Erill
Història
Militar
Noble i militar.
Quart comte d’Erill 1676, per cessió materna L’any 1706, durant l’expedició del rei arxiduc Carles III contra Madrid, s’adherí a la causa austriacista, a Guadalajara, i fou membre de la junta de guerra del monarca L’any 1708 li fou atorgada la grandesa d’Espanya, i en 1711-13 fou virrei de Sardenya, on tingué greus dificultats en matèria de proveïments i moneda L’any 1713 emmalaltí i fou substituït poc després passà a la cort de Viena Les autoritats filipistes li confiscaren els béns
Manuel Marulanda
Militar
Pseudònim del guerriller colombià Pedro Antonio Marín, més conegut pel sobrenom de Tirofijo.
Adoptà el pseudònim en honor a un líder comunista, i el sobrenom suposadament fa referència a la seva punteria De família humil, ja de molt jove s’uní a les milícies camperoles que s’enfrontaven als paramilitars dels terratinents i, a partir d’una difusa ideologia liberal, des dels anys seixanta s’adherí al comunisme, i el 1966 fundà les Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia, principal grup guerriller colombià, enfrontat a l’exèrcit i del qual fou el principal dirigent fins a la mort possiblement per causes naturals