Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
amonal
Militar
Denominació genèrica dels explosius militars molt trencants constituïts per mescles de nitrat amònic, alumini polvoritzat, carboni i tri-dinitrotoluè.
Un amonal típic conté el 16% d’alumini, el 12% de trinitrotoluè, el 62% de nitrat amònic i el 10% de carboni Una de les varietats més utilitzada és la trinolita Les propietats explosives dels amonals velocitat de detonació i poder trencant poden ésser modificades variant les proporcions dels components i llur grau de polvorització Els amonals són emprats en mines marines, càrregues de profunditat, torpedes i altres artefactes de guerra marina i també en granades de morter, bombes d’aviació i projectils d’artilleria Durant la Segona Guerra Mundial foren emprats com a càrrega de…
cartutx
Esquema i secció d’un cartutx
© Fototeca.cat
Militar
En les armes lleugeres i automàtiques, conjunt de beina i bala travades.
En l’artilleria i per als coets hom li reserva el nom més genuí de projectil o munició La beina pot ésser metàllica llauna, acer, alumini, de cartó o de plàstic El cartutx metàllic comprèn beina, càrrega de projecció continguda en la beina, càpsula amb fulminant i bala En les armes de caça hom empra un cilindre de cartó muntat sobre una beina metàllica que conté una càrrega explosiva de pólvora i els perdigons
cimbell
Militar
Conjunt de petites tires de material conductor que es llança a l’espai aeri per aconseguir enganyar els radars enemics.
Els senyals de radar provoquen petits corrents elèctrics a cadascuna d’aquestes tires, la qual cosa provoca l’emissió de senyals de la mateixa freqüència El senyal així emès equival al d’un objecte més gran i provoca la confusió de l’operador radar a més a més, cauen a una velocitat molt petita Són utilitzats per a crear blancs falsos o bé per a confondre els míssils enemics un cop l’avió ha estat detectat pel seu radar Els primers cimbells, utilitzats durant la Segona Guerra Mundial, eren d’alumini Actualment es fabriquen amb fibra de vidre aluminitzada o amb fibra de niló…
bomba de napalm
Militar
Bomba incendiària que conté una substància inflamable composta de gasolina i sabons d’alumini.
Aquesta mescla transforma el combustible en una gelatina anomenada napalm Han estat molt emprades pels EUA durant la Segona Guerra Mundial i en les guerres de Corea i del Vietnam
fulminant
Militar
Petit recipient o beina cilíndrica de llautó o d’alumini ple d’una mixtura d’explosiu indicador.
Aquestes càpsules funcionen per l’acció contundent del percussor o per acció de l’energia per a produir, en inflamar-se, l’encesa de la càrrega propulsora del cartux
bomba incendiària
Militar
Bomba proveïda d’una càrrega de fòsfor blanc, d’una barreja d’alumini i òxid de ferro (termita) o d’una barreja d’alumini i magnesi (electró), etc, que s’inflama en esclatar l’artefacte per acció d’una càrrega explosiva auxiliar.
El fòsfor blanc, que entra en combustió a 60º, pot arribar a produir temperatures a la ratlla de 1 200ºC en contacte amb la pell, continua la combustió durant un cert temps i la cremada arriba a ésser mortal
granada incendiària
Granada incendiària
CC Monegrell
Militar
Granada o projectil farcits de petits cilindres carregats amb matèria inflamable que pot ésser una mescla d’alumini en pols i òxid de ferro, o una solució de fòsfor blanc amb sulfur de carboni, o bé benzina gelatinitzada amb sabó d’alumini (napalm) o algun altre inflamable recidivant.
mina
Mina antitanc proveïda de sensors de contacte
© Fototeca.cat
Militar
Artefacte bèl·lic, destinat a abatre l’enemic en una explosió inadvertidament provocada pel mateix enemic.
Hi ha mines de mar , també dites submarines o marines i mines de terra o terrestres Les mines de mar són les que hom colloca en ports o en aigües marines, i tenen per finalitat enfonsar o avariar la nau que topa amb les dites mines La càrrega explosiva va dins una carcassa de forma esfèrica o cilíndrica, generalment d’acer o d’alumini Utilitzades com a armes ofensives, hom sol llançar-les secretament o de nits, en les zones controlades per l’enemic i, quan llur finalitat és la defensa són collocades en aigües sota control propi o de països amics Quant a llur posició dins l’aigua…