Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
vetllar les armes
Militar
Passar una nit en vetlla prop de les armes aquell qui havia d’ésser armat cavaller.
Francisco Javier Ferraz y Cornel
Història
Militar
Militar castellà.
Es destacà durant la guerra del Francès en derrotar el general francès Robert a Amposta Collaborà en la defensa de Tarragona Durant el Trienni Liberal fou capità general de Catalunya 1822, i el 1835 ho fou de València dimití arran de la revolta d’aquell any
Cristóbal de Moscoso y Montemayor
Història
Militar
Militar castellà.
Primer comte de Las Torres de Alcorrín 1683 Austriacista, fou capità general de València en 1706-07 Posteriorment passà al servei de Felip V fou virrei de Navarra i lluità al setge de Gibraltar del 1727 Aquell mateix any fou creat marquès de Cullera, i el 1728, duc d’Algete i gran d’Espanya
Ramon Marquet
Història
Militar
Vicealmirall de Catalunya.
Mercader i armador, posà aviat la seva experiència marinera al servei de la corona El 1269 portà en la seva nau el rei Jaume I, que havia emprès una croada a Terra Santa, abandonada, però, en ésser dispersat el seu estol per un temporal El 1282 s’encarregà de preparar la flota per a l’expedició a Tunis i a Sicília de Pere el Gran, i fou, a més, el cap de tota la marineria Aquell mateix any anà a cercar la reina i l’infant Jaume, i els portà a Sicília des de Catalunya Amb un petit estol de 14 galeres socorregué Messina, el 1284, i l’any següent preparà, juntament amb Berenguer…
batalla de Vicenza
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut prop de Vicenza (Vèneto), el 7 d’octubre de 1513.
S'hi enfrontaren les forces de Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens que incloïen un petit contingent de valencians i les tropes venecianes manades per Bartolomeo di Albiano, que intentaven de revenjar-se de l’atac sofert per Venècia poques setmanes abans La victòria catalanoaragonesa decidí els francesos, aliats de Venècia, a retirar-se del N d’Itàlia durant aquell any
Àlvar de Madrigal i de Cervelló
Història
Militar
Lloctinent i capità general de Sardenya (1556-69).
Fill de Pere de Madrigal i d’Íxer Convocà el parlament general 1558-61 que creà la reial audiència de Sardenya 1560 i el càrrec de regent de la tresoreria general d’aquell regne durant el seu llarg mandat fortificà l’illa i féu reconstruir les muralles de Càller, perseguí i castigà el contraban de cereals, i hom establí la primera tipografia permanent a Sardenya Es casà amb Anna d’Oms i, més tard, amb Anna de Cardona i de Requesens, baronessa de Sant Boi
Ildefonso Díez de Rivera y Muro
Història
Militar
Militar.
Comte consort d’Almodóvar, es distingí a Trafalgar i a la guerra contra Napoleó Fou empresonat per la inquisició de València per les seves tendències liberals el 1820, alliberat pels constitucionalistes fou proclamat, aquell mateix dia, capità general del País Valencià per votació popular En 1822-23 exercí el mateix càrrec a Mallorca Estigué exiliat a França 1823-32 Fou novament capità general del País Valencià 1835, ministre de la guerra 1835-36 i 1836-37 i ministre d’estat 1842-43 Caigut el seu amic Espartero 1843, es retirà de la política
Alexandre Moreau de Jonnès
Geografia
Història
Militar
Geògraf i militar.
Durant la Revolució Francesa lluità a Toló contra els aliats Més tard passà a les Antilles Fet presoner pels anglesos, en tornar a França serví en les oficines d’estadística dels ministeris de marina i de comerç Això el féu familiaritzar amb l’ús de l’estadística en el coneixement històric i geogràfic Publicà una Statistique de l’Espagne 1834, que fou traduïda pel seu amic Pascual Madoz i publicada a Barcelona el 1835 i a València, traduïda per JGarriga, aquell mateix any També publicà obres sobre el clima de les Antilles, i d’estadística sobre França i altres països d’Europa
conquesta de Múrcia

Entrada de Jaume I a Múrcia, pintura de Mauricio Federico Ramos (1876)
Militar
Campanya militar de conquesta del regne musulmà de Múrcia per Jaume I de Catalunya-Aragó.
Pel tractat de Tudellén 1151 la conquesta corresponia a la corona catalanoaragonesa, però Alfons I hi renuncià el 1179 a favor de Castella en canvi de certes compensacions Castella havia sotmès Múrcia a vassallatge 1243, però només n'havia ocupat uns quants castells L’expansió d’Alfons X de Castella per terres andaluses i els seus projectes africans originaren, el 1264, una revolta sarraïna d’envergadura, ajudada per Granada i el Marroc, i Jaume I rebé aquell mateix any una urgent petició d’ajuda per part de la seva filla Violant, reina de Castella El rei aplegà consell a Osca,…
transformació de conflictes
Militar
Conjunt d’accions destinades a fer que una incompatibilitat d’interessos entre dos o més actors s’abordi de manera que el resultat final sigui satisfactori per a totes les parts en conflicte.
Es basa en l’assumpció que els conflictes no han de ser elements negatius per definició, sinó que és possible veure'ls com a oportunitats En aquest sentit, es tracta d’un concepte que ha evolucionat d’aquell conegut com a resolució de conflictes , i difós els anys setanta, que partia de la idea, avui força discutida, que els conflictes tenien un principi i un final També representa una evolució respecte de la gestió de conflictes , pròpia de la dècada dels vuitanta, i que ja es basava en el fet que els conflictes no eren estàtics, sinó dinàmics, i en la necessitat de gestionar-…