Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
recerca militar
Militar
Conjunt de recursos provinents de l’Estat o de l’empresa privada destinats a la investigació científica aplicada al desenvolupament de nous armaments o tecnologies que tinguin una aplicació militar, també les instal·lacions o infraestructures de caràcter militar.
Inclou no solament la recerca i desenvolupament destinada als exèrcits de terra, mar i aire, sinó també totes aquelles recerques que tenen alguna cosa a veure amb la vigilància i la seguretat interior que són de caràcter militar, incloses les espacials de comunicació per satèllit
complex militar-industrial
Economia
Militar
Conjunt d’agents que intervenen en tot el cicle econòmic militar i que treuen rendiment econòmic o polític de la producció industrial d’armament.
En formen part totes aquelles empreses militars que obtenen rèdits de la producció i el comerç d’armes, com també de la recerca i el desenvolupament d’armament nou, a més dels militars, els polítics i els investigadors que directament o indirectament participen en l’adquisició de noves armes en conflictes armats que donen sentit a les forces armades
cicle econòmic militar
Economia
Militar
Cicle armamentístic que engloba tots els aspectes econòmics del fet militar.
Entre aquests aspectes econòmics hi ha l’aprovació dels pressupostos de l’estat amb totes aquelles partides que tenen com a destí la despesa militar del manteniment de les forces armades les contribucions a organismes militars internacionals com ara l’OTAN o les missions de pau de les Nacions Unides o acords internacionals de desarmament les inversions en el desenvolupament, installacions o infraestructures militars o la compra d’armes la indústria militar la recerca i desenvolupament R + D de noves armes el comerç i exportació d’armes, i el finançament d’indústries i…
empresa de seguretat privada
Militar
Entitat de caràcter privat, sotmesa a regulació per l’estat, que presta un servei subsidiari en els àmbits de la protecció de béns i persones.
Comprèn, entre d’altres, la vigilància i protecció de béns, establiments, espectacles i esdeveniments protecció de determinades persones que autoritzen aquest servei dipòsit i custòdia de monedes i bitllets, com també d’altres objectes que pel seu valor requereixin una protecció especial installació i manteniment de certs aparells, dispositius i sistemes de seguretat, i explotació de les centrals per a la recepció, verificació i transmissió de senyals d’alarma, i de la seva comunicació amb les forces i cossos de seguretat També presten serveis de resposta en aquelles situacions…
cortina de fum
Militar
Núvol o boira artificial que és col·locat entre les forces pròpies i l’enemic a fi d’amagar el moviment d’aquelles.
Fins a l’aparició del radar, els vaixells de guerra utilitzaven sovint aquesta forma d’emmascarament
brigada
Militar
Gran unitat elemental tàctica, la més petita d’aquelles on es combinen l’acció de les armes i els serveis de cara al combat.
Pot ésser independent o constituir, al costat d’altres, una divisió Exemples de brigades independents són les de paracaigudistes, cavalleria, artilleria, etc La seva composició és quarter general, diversos batallons d’infanteria, un grup d’artilleria, una companyia de sapadors, una companyia de transmissions i un grup logístic Té un volum d’uns quatre o cinc mil homes i uns vuit-cents vehicles és comandada per un general de brigada
mesures pràctiques de desarmament
Militar
Terme establert per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 1996 per a designar totes aquelles mesures de control de la demanda d’armes, l’oferta i els arsenals existents.
Les principals accions en aquest sentit fan referència al control de l’adquisició i de l’ús de les armes la creació de mesures de confiança la desmobilització i reintegració d’antics combatents la reforma del sector de seguretat el desminatge i la reconversió de la indústria militar les restriccions sobre la producció i sobre les transferències, i la recollida d’armes de la societat civil, tant en contexts postbèllics com en situacions d’inseguretat ciutadana
policia autonòmica
Militar
Dret administratiu
A l’Estat espanyol, cos policíac civil, jerarquitzat, amb una competència i unes funcions situades teòricament entre les de la policia de l’estat i les de les policies municipals o locals.
La Constitució del 1978 contempla la possiblitat de creació d’un cos policíac per part dels òrgans de govern autonòmic d’acord amb els articles 149-29 d’aquest text, en la forma que els respectius estatuts determinin, dins del marc del que disposi una llei orgànica Només els estatuts d’autonomia de Catalunya i del País Basc articles 13 i 17, respectivament ajuden a configurar el concepte legal de policia autonòmica Si bé en principi els cossos tradicionals i forals d’algunes nacionalitats són exclosos d’aquest concepte, a Catalunya els mossos d’esquadra i al País Basc els Miñones d’Àlaba i…
arma nuclear
Militar
Giny de guerra especialment concebut per a causar la destrucció i la mort per radiació tèrmica, per ona de xoc o pels efectes de la radioactivitat.
La seva força destructiva prové d’una reacció nuclear en cadena, que dóna origen a un alliberament energètic de gran magnitud Hom considera com a armes nuclears tant les de fissió bomba nuclear, com les de fussió bomba termonuclear, les que combinen els efectes de fusió i fissió, i les de neutrons bomba de neutrons Atesa la seva potència, les armes nuclears s’esglaonen des de les que són de fracció de kilotona a les de desenes de megatones megatona L’explosió del giny més potent ha estat fins ara la realitzada per l’URSS, el 30 d’octubre de 1961, que fou de 50 megatones Les armes de fusió, i…
conveni d’almirallat
Història
Militar
Conveni pel qual en cas de navegació en conserva els vaixells que hi prenien part no eren protegits per la marina de guerra, i era elegit un dels capitans d’aquelles naus per al govern de l’expedició.
Amb aquesta finalitat hom atorgava un document anomenat pòlissa d’almirallat