Resultats de la cerca

Lluità a Itàlia a favor de Napoleó i fou governador de Roma 1798 Per la seva participació en la victòria de Wagram fou creat duc de Tàrent 1809 Napoleó el nomenà el 1810 governador general de Catalunya en substitució d’Augereau Intentà una política de francesització dissimulada Féu una reforma tributària i combaté les tropes catalanes per tal d’assegurar la regularitat dels proveïments des de França Ocupà Solsona, i en féu incendiar la catedral saquejà i incendià Manresa i Moià Cooperà amb Suchet i posteriorment s’apoderà del castell de Figueres Lluità també al País Valencià El…

Senyor de Benalfaquí, Catamarruc i Llombo Fill del cavaller de Montesa Vicent de Montserrat i Crespí de Valldaura Ingressà en les Guàrdies Espanyoles d’Infanteria Participà destacadament en la conquesta de Nàpols i fou premiat pel nou rei Carles VII el futur Carles III d’Espanya amb el marquesat de Cruïlles 1735 Lluità novament a Itàlia 1745-47 fou governador militar de Badajoz 1751-54 i comandant general d’Aragó 1754-60 Carles III el féu tinent general i virrei 1760-66 de Nova Espanya Mèxic Ocupà el càrrec en plena guerra dels Set Anys i s’ocupà de mobilitzar més de 10 000 homes per tal d’…

En 1639-40 fou comandant del castell de Salses durant l’ocupació francesa Representà el govern de Lluís XIII en les converses de Narbona juliol del 1640 i en el pacte de Ceret setembre del 1640, celebrats amb el representant de la generalitat de Catalunya, Francesc de Vilaplana, per tal d’assegurar l’ajut francès al Principat contra Felip IV Al desembre del 1640 entrà a Barcelona amb tropes franceses i fou nomenat mestre de camp general d’aquestes i de les forces catalanes Anà tot seguit a defensar Tarragona, però pactà amb el capità general de les tropes castellanes, marquès de…

Ric propietari rural, dirigí les milícies virginianes en la guerra francobritànica 1756-63 Delegat de Virgínia als congressos de Filadèlfia, fou un partidari decidit de la independència de les colònies nord-americanes, i fou nomenat comandant en cap de l’exèrcit independentista 1775, que hagué d’organitzar, amb grans dificultats, vencent la mentalitat localista dels voluntaris i els recels de les diferents colònies entre elles Després de sis anys de guerra, amb alternatives variables, aconseguí la capitulació de les tropes britàniques a Yorktown 1781, fet que decidí la independència Delegat…

Hi ha dos models de desminatge militar i civil El primer model consisteix a obrir un espai en un camp de mines i està directament lligat a la necessitat militar de dur a terme un assalt L’èxit de la retirada de mines dependrà de diversos factors, com ara del temps disponible, l’exposició de la zona al foc enemic, la disponibilitat d’efectius humans i materials i la importància estratègica de l’objectiu Tanmateix, cal també tenir en compte el nombre de baixes que s’està disposat a acceptar tant durant les operacions de neteja com durant l’assalt mateix Pel que fa al desminatge civil, ha tingut…

Al final de la dècada dels seixanta del s XX, tant els EUA com l’URSS havien posat a punt míssils antimíssils que, generalment mitjançant explosions nuclears, podien destruir ICBM Inter-Continental Ballistic Missile enemics a la darrera fase de la seva trajectòria Aquests sistemes, dits ABM Anti-Ballistic-Missile, el desenvolupament dels quals fou paralitzat el 1972 per acord entre les dues superpotències, disposaven d’exemplars com el Nike-X americà i el Galoix soviètic, que malgrat no ésser capaços de deturar un atac, podien interceptar míssils intercontinentals aïllats Poc després començà…

Fill d’Amílcar Barca, al qual acompanyà, quan tenia 9 anys, a l’expedició dels cartaginesos a la península Ibèrica, on passà la joventut, jurà odi etern als romans segons la llegenda i es casà amb una indígena Quan el 222 aC Asdrúbal morí assassinat, prengué el comandament de l’exèrcit expedicionari cartaginès, que aleshores dominava la part meridional i sud-oriental de la península Ibèrica Per tal d’assegurar-ne els flancs, féu expedicions cap als altiplans centrals A partir del 219 i durant anys, la biografia d’Anníbal es confon amb la segona guerra Púnica , que provocà amb l’…

Pel tractat de Tudellén 1151 la conquesta corresponia a la corona catalanoaragonesa, però Alfons I hi renuncià el 1179 a favor de Castella en canvi de certes compensacions Castella havia sotmès Múrcia a vassallatge 1243, però només n'havia ocupat uns quants castells L’expansió d’Alfons X de Castella per terres andaluses i els seus projectes africans originaren, el 1264, una revolta sarraïna d’envergadura, ajudada per Granada i el Marroc, i Jaume I rebé aquell mateix any una urgent petició d’ajuda per part de la seva filla Violant, reina de Castella El rei aplegà consell a Osca, on demanà,…