Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
calibre
Militar
Diàmetre interior del canó d’una arma de foc.
Indicat inicialment i actualment encara en les armes de caça pel nombre de bales esfèriques de plom del mateix diàmetre que l’ànima que entren en una lliura de pes, el calibre, regulat ja des del s XIX en millímetres, centímetres o polzades Actualment, hom observa una disminució en els grans calibres dels canons terrestres i navals Als exèrcits de terra, el màxim calibre utilitzat és el de 2 o 3 mm, i a la marina, el de 127 mm En les armes portàtils, hom passa del calibre de 7,62 mm al de 5,56 mm Hom encara utilitza el calibre per a indicar…
canó

Esquema d’un canó emprat durant la Segona Guerra Mundial
© Fototeca.cat
Militar
Peça d’artilleria de tub relativament llarg respecte al calibre, capaç de llançar projectils a gran distància.
Consta essencialment del tub o boca de foc, on és posat el projectil i la càrrega explosiva, anomenat també canó , que és el suport que llançarà el projectil, d’una muntura o element de transport i ancoratge en el terreny d’uns òrgans de punteria i, eventualment, d’un òrgan elàstic entre el tub i la muntura capaç d’absorbir l’energia del retrocés Es diferencia de l’obús i del morter per la trajectòria del tir i, per tant, per l’angle de tir, que és molt elevada en el morter, intermèdia en l’obús i baixa en el canó El canó és determinat per la relació calibre/longitud, on la…
bala

Diferents tipus de bales
© Fototeca.cat
Militar
 
						Projectil massís de les armes de foc portàtils; els altres projectils d’armes de foc són inclosos en els tipus anomenats bombes  
						o granades 
						. 
A l’inici de les armes de foc portàtils ss XV i XVI la bala era esfèrica i de plom massís aproximadament, el calibre era de 18 mm i el pes de 30 g Hom l’emprava en armes, d’ànima llisa, que eren carregades per la boca Hom anà perfeccionant-la per aconseguir que s’ajustés al calibre del canó bala perllongada 1662, bala embolicada amb tela 1750, etc La introducció de les armes d’ànima estriada, carregades per la culata, donà lloc al tipus modern de bala amb embolcall de llautó o d’acer extradolç i de forma cilíndrico-ogival o cilíndrico-ovalada, acoblada a una beina i…
metralladora

Metralladora
© Fototeca.cat
Militar
Arma llarga de foc, relativament pesant i totalment automàtica, que pot tirar successivament i ràpidament un gran nombre de projectils.
L’ànima del canó pot ésser del calibre dels fusells militars convencionals o bé arribar fins al de 20 mm, i a partir d’aquest calibre són considerades dins la categoria de canons automàtics Habitualment requereix un equip de dos o tres homes per al maneig l’un transporta l’arma i la dispara i l’altre transporta el trípode i la munició i ajuda a fornir la cinta de projectils o els carregadors La primera metralladora eficaç fou la Gatling, sorgida de les necessitats de la guerra de Secessió nord-americana Tenia de sis a deu canons, disposats de manera que voltessin…
niu de metralladores
Militar
Assentament de metralladores.
Poden ésser descoberts, coberts blindats contra metralla i impactes directes de canó de calibre mitjà o petit
arma curta
Militar
Tipus d’arma lleugera que pot ser transportada exclusivament per una persona.
Algunes de les més conegudes són els revòlvers i pistoles, fusells i carrabines, metralladores lleugeres, fusells d’assalt, o metralladores de petit calibre
blindat
Militar
Vehicle blindat.
L’evolució recent dels blindats es dirigeix cap a la creació de vehicles lleugerament cuirassats d’infanteria que es desplacen sobre rodes Estan preparats per a transportar un escamot de fusellers i disposen d’espieres per les quals aquells poden disparar Dintre d’aquesta tipologia es distingeixen dues categories els transports cuirassats de personal TOA, que van armats amb un canó automàtic de menys de 20 mm, i els vehicles cuirassats per combat de la infanteria AIFV, que solen estar més protegits i el canó dels quals és de 20 mm o més A més, s’han estès molt els vehicles pesants cuirassats…
recarregar
Militar
Tornar a carregar la beina d’un cartutx ja disparat, després d  ’haver-ne rectificat i tornat a calibrar la boca.
El nombre de vegades que una beina pot ésser recarregada depèn del material de què és feta, del calibre i del procediment de fabricació
Nicolas Lebel
Història
  Militar
Tinent coronel de l’artilleria francesa.
El 1886 inventà el fusell que porta el seu nom, notable pel fet d’haver estat el primer dels de mecanisme de forrellat que incorporava un sistema de repetició, munició de petit calibre i pólvora sense fum