Resultats de la cerca

En la tercera guerra Carlina fou comandant general carlí de la província de Tarragona El 1872 fou nomenat comte de Casa Vallès pel pretendent Carles Maria dels Dolors de Borbó més tard fou general en cap de l’exèrcit del Maestrat

S'incorporà a la quadrilla de Tristany en ésser executat el seu pare, Pere Massacs, pels liberals durant la primera guerra Carlina Lluità novament en el bàndol carlí durant la segona, amb el grau de tinent, i encara durant la tercera, amb el de tinent coronel En l’acció de Vallbona lluità contra les forces del Xic de les Barraquetes

El 1820 fou nomenat tinent coronel de voluntaris, i el 1827 participà en la guerra dels Malcontents Empresonat a Barcelona el 1833, el 1835 organitzà els cossos de l’exèrcit carlí a la Catalunya Nova Fou cap d’estat major i oficial general de les forces de Carles Maria Isidre de Borbó guanyà la batalla de Rialb 1838 El 1839 s’exilià a França Fou diputat per Gandesa el 1871

Lluità al costat del baró d’Eroles durant el Trienni Constitucional Participà en la primera guerra Carlina amb el grau de general, i fou nomenat cap suprem de l’exèrcit carlí a Catalunya 1835 en substitució del general Guergué Per l’agost del 1835 entrà a la Vall d’Aran i ocupà Viella, però fou derrotat a la batalla del pont d’Aubert El mateix any fou substituït pel general Maroto

Participà en la guerra contra Napoleó i ascendí a coronel El 1883 organitzà les partides carlines del Baix Aragó i actuà sovint en combinació amb Ramon Cabrera, però fracassà al combat de Maials 1834, quan intentava d’unir-se a l’exèrcit carlí del Principat Ascendit a general i nomenat comandant del Baix Aragó i del Maestrat, anà a Navarra per entrevistar-se amb el pretendent Carles V, però fou fet presoner i afusellat pels liberals

El 1833 s’uní a les forces de Zumalacárregui, i el 1839, a les de Ramon Cabrera Acabada la guerra, passà a França El 1847 participà en la guerra dels Matiners i fou secretari de la Junta Superior carlina a Catalunya Durant l’intent d’alçament carlí del 1860 fou nomenat comandant general de València, càrrec que no exercí pel fracàs de l’acció Fou secretari del pretendent Carles VII 1868 i, amb el grau de tinent general, comandant general de les forces carlines de Catalunya 1869 Participà en la tercera guerra Carlina com a cap d’estat major 1872, i després fou comandant general d’…

Entrà al seminari, que abandonà el 1872, en iniciar-se la tercera guerra Carlina, i prengué les armes a favor del pretendent carlí En mèrit a la seva tasca militar, fou ascendit a general de divisió Juntament amb Francesc Savalls, prengué Cardedeu i en feu executar els defensors, malgrat que se’ls havia promès no fer-ho Participà en més de vint accions militars, i el 1874 el pretendent li concedí el títol de vescomte de Castellfollit Un cop acabada la guerra, es traslladà a França Posteriorment, Arsenio Martínez de Campos, capità general de Cuba, li oferí el càrrec de coronel del grup de…

Baró de Vidrà 1872 i marquès d’Alpens 1873 És el més conegut i discutit dels qui lluitaren a Catalunya durant la tercera guerra Carlina Havia participat en les dues anteriors i serví successivament a l’exèrcit del duc de Mòdena i al pontifici El 1872 s’incorporà a les forces carlines amb el grau de capità i com a segon cap de les forces de Girona, a les ordres del primer cap, Josep Estartús i Aiguabella La facilitat amb què el suplantà i l’eclipsi i la desgràcia d’Estartús han estat atribuïts a les seves intrigues La polèmica entorn de Savalls ha sorgit arran del seu enfrontament amb Alfons…

De molt jove milità a les files carlines, però després del conveni de Bergara passà a l’exèrcit liberal i participà en les repressions de l’aixecament montemolinista del 1848 i de la revolució del 1856 Destinat a Cuba, ascendí a coronel, però en produir-se la Revolució de Setembre del 1868 tornà a prendre contacte amb els carlins A la fi del 1872 fou nomenat general en cap de les forces carlines al País Basc durant la Primera República aconseguí la victòria d’Eraul, que impulsà el pretendent Carles a entrar a Navarra, i amb el càrrec de mariscal de camp es distingí en la batalla de Monte Moru…

En morir aquest 1863 es retirà a Àger i reorganitzà la partida del seu pare El 1839, amb el grau de coronel, es convertí en un dels principals collaboradors del comte d’Espanya, i actuà a l’expedició de la Vall d’Aran Emigrà a França, i el 1847 tornà a Catalunya com a general de brigada al capdavant del nou alçament carlí, però fou batut 1849 pel general Quesada a Selma Alt Camp Passà a Itàlia, al servei de Francesc II de les Dues Sicílies Destronat aquest per Garibaldi, desembarcà a Calàbria i es posà al capdavant de les guerrilles legitimistes, però fou fet presoner i afusellat…