Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
afer Dreyfus
Militar
Afer iniciat a la tardor del 1894 quan l’estat major francès descobrí una carta anònima que prometia el traspàs d’informació militar secreta als alemanys.
Com a autor d’aquesta carta fou acusat i condemnat el capità d’ascendència jueva Alfred Dreyfus desembre del 1894 Les dretes nacionalistes de l’estat llançaren una gran campanya antisemita però, gràcies als esforços del germà de Dreyfus, hom pogué saber que el tinent coronel Picquart havia descobert posteriorment una nova carta, amb la mateixa calligrafia que la primera, escrita per Esterházy, un oficial d’origen hongarès maig del 1896, el qual fou jutjat i absolt gener del 1898, malgrat tot L'escriptor Émile Zola publicà a L’Aurore una carta oberta…
forces militars de l’ONU
© Fototeca.cat-Corel
Militar
Forces militars creades d’acord amb l’article 43 de la Carta de l’Atlàntic.
Són conegudes amb el nom de cascs blaus pel color del casc que empren Constitueixen un cos a part de les forces militars de cada estat i de les dels blocs NATO, Pacte de Varsòvia, etc Pertanyen a exèrcits de països no compromesos i que no hagin estat mai colonitzadors l’Índia, el Brasil, Tunísia, Irlanda, Suècia, el Canadà, etc La necessitat d’executar els acords presos en l’Assemblea General o Consell de Seguretat fa que la intervenció militar de l’ONU hagi adoptat diverses formes supervisió de treves, operacions de policia, etc Els primers observadors militars foren enviats el 1949 a…
Guillaume-Henri Dufour
Història
Militar
General suís.
Durant el Primer Imperi participà en diverses campanyes al servei de l’exèrcit francès Tornat a Suïssa, fou nomenat enginyer cantonal 1817, quartier maître de la confederació 1832 i general en cap de l’exèrcit federal 1847 Reorganitzà la milícia, dirigí la reforma de la carta topogràfica de Suïssa i presidí el congrés internacional de Ginebra del 1864, que originà la creació de la Creu Roja
Francisco de Aldana
Història
Militar
Literatura
Militar i poeta en castellà, de família originària de Valencia de Alcántara.
Participà en les campanyes de Flandes i morí al servei del rei Sebastià de Portugal La seva producció poètica, publicada pel seu germà Cosme en dos volums 1589-91, és composta de poemes bèllics de ressò imperialista, poemes amorosos de tipus italianitzant i poemes religiosos de tendència mística Lloat pels seus contemporanis —fou anomenat el divino —, hom el recorda especialment pel poema en forma d’epístola Carta para Arias Montano , sobre l’amor a Déu, d’inspiració neoplatònica
Salvador Santjoan i Fuster
Geologia
Història
Militar
Geòleg i militar.
Fou comissari reial dels exèrcits del Principat El 1798 fou admès com a membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, a la secció d’història natural, que dirigí 1803-07 Hi llegí diverses comunicacions, com La verdadera causa de las erupciones volcánicas discurs d’ingrés, 1799 Lluità contra les forces napoleòniques 1808-14 i publicà una Carta familiar sobre l’ocupació francesa de la Seu d’Urgell El 1835 esdevingué censor de l’Acadèmia
Antonio de Valcárcel y Pío de Saboya
Arqueologia
Història
Militar
Militar i arqueòleg.
Comte de Lumiares Fou un arqueòleg típic del s XVIII, un dels més destacats del País Valencià, sobretot en el camp de l’epigrafia i de la numismàtica, però, avançant-se al seu temps, valorà les ceràmiques El 1808, arran de la invasió francesa, fou nomenat per la Junta Suprema del Regne de València vocal de la Junta Central de Cadis Publicà Medallas de las colonias, municipios y pueblos antiguos de España 1773, Barros saguntinos Disertación sobre estos monumentos antiguos 1779, Lucentum, hoy ciudad de Alicante 1780 i una Carta crítica 1787 a l’obra geogràfica de Bernat Espinalt i…
Bernat de Cruïlles i de Peratallada
Història
Militar
Almirall.
Senyor de les baronies de Peratallada i de Cruïlles Baix Empordà, fill i hereu de Gilabert IV de Cruïlles i de Bestracà, en la seva joventut fou conegut per Bernat de Peratallada El 1269 acompanyà l’infant Pere a Castella El 1277 es casà amb Elisabet Dionís morta el 1298, parenta de la reina Violant i, vers el 1305, amb Gueraua de Cabrera Batlle de Barcelona el 1282, fou un dels capitans de Pere II el Gran a Calàbria, on es distingí especialment a Seminara 1283 Tornà amb el rei a Catalunya, i fou, amb el seu pare, un dels cavallers que l’acompanyaren a Bordeus Lluità en la defensa de…
Simón Bolívar
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar i polític sud-americà.
Féu els primers estudis a Caracas més tard es traslladà a Madrid i viatjà per Europa L’any 1808 ja era a Veneçuela El 1810 Veneçuela proclamà la independència, i Bolívar fou enviat a Londres en missió diplomàtica De tornada a Veneçuela, començà amb Francisco de Miranda la lluita contra els reialistes El 1812 capitularen els patriotes, i Bolívar anà a Cartagena Colòmbia i prengué part en la lluita d’aquest país contra la metròpolis L’any 1814, des de Jamaica, escriví la Carta de Jamaica , que constituïa tot un pla estratègic de lluita Després de residir a Haití, expatriat, tornà…
batalla de l’Atlàntic
Història
Militar
Conjunt d’operacions navals que tingueren lloc a l’oceà Atlàntic en el transcurs de la Segona Guerra Mundial.
La superioritat naval de la Gran Bretanya permeté a aquest país d’establir ja des del començament de la guerra un blocatge a distància dels països de l’Eix Després d’accions d’una certa importància, com la batalla del riu de la Plata on fou enfonsat el cuirassat de butxaca alemany “Admiral Graf Spee”, la prioritat fou donada a la guerra aèria batalla d’Anglaterra Abandonat el projecte d’invasió d’Anglaterra 1940, la batalla de l’Atlàntic prengué les característiques que havien de durar tota la guerra D’una banda, Anglaterra necessitava unes línies de comunicació amb els EUA que permetessin…
orde de Sant Jaume
Militar
Orde militar i hospitaler originat quan vers el 1170 s’aplegaren uns catorze cavallers amb la comunitat augustiniana de San Loyo i sota la regla de sant Agustí acordaren d’hostatjar i defensar els pelegrins compostel·lans.
Fou reconegut pel papa Alexandre III el 1175 i un any abans el rei Alfons VII li concedí la vila d’Uclés, on fou installat el centre de l’orde, des d’on estengueren les seves propietats Es requerien proves de noblesa per a ingressar-hi i hi havia cavallers seculars i religiosos El 1493, en morir el mestre Alonso de Cárdenas, els Reis Catòlics se’n declararen administradors Per mort de Ferran V de Castella, el 1516, el seu net el rei Carles I en fou elegit mestre El papa Adrià VI incorporà el mestrat als reis de Castella, que des d’aleshores han estat mestres de l’orde Les principals dignitats…