Resultats de la cerca
Es mostren 362 resultats
batalla de Catalunya
Militar
Conjunt d’accions militars de la guerra civil de 1936-39, iniciades amb l’ofensiva de les forces del general Franco, el 23 de desembre de 1938, contra les forces republicanes integrants de l’exèrcit de l’est que cobrien els fronts del Principat de Catalunya.
L’àmplia superioritat de l’artilleria i l’aviació de les primeres uns 300 000 homes agrupats en 6 cossos d’exèrcit manats pels generals García Valiño, Moscardó, Muñoz Grandes, Solchaga, Yagüe i Gambara 600 peces d’artilleria i uns 500 avions i la feblesa dels republicans uns 250 000 homes, dirigits pels generals Hernández Sarabia i Rojo 300 peces d’artilleria i un centenar d’avions, que no s’havien refet de les pèrdues de la batalla de l’Ebre , féu que davant l’ofensiva les forces republicanes es retiressin ordenadament i escalonadament fins a territori francès, on foren internades Les forces…
capitania general de Catalunya
Militar
Demarcació militar que comprenia el territori del Principat de Catalunya dins els seus límits administratius actuals, amb capital a Barcelona.
Sorgida com a demarcació exclusivament militar arran de la divisió provincial del 1833, la denominació ha persistit en l’ús, malgrat que en la reestructuració de la divisió militar del 1893 fou designada amb el nom de quarta regió militar El 1931, durant la Segona República, esdevingué comandància militar de Catalunya de la quarta divisió orgànica Amb la modificació de l’organització territorial de l’exèrcit pel reial decret de l’1 d’agost de 1984 se suprimí la quarta regió militar i el Principat passà a formar part, juntament amb Aragó, de la Regió Militar dels Pirineus Orientals
Exèrcit Popular de Catalunya
Militar
Exèrcit que la Generalitat de Catalunya intentà de crear per decret de 6 de desembre de 1936 reorganitzant les forces militars de Catalunya i intentant de militaritzar les milícies del Comitè Central de Milícies Antifeixistes, després de la seva dissolució.
Era format per 9 regiments d’infanteria, 3 d’artilleria, 3 grups de cavalleria, 3 agrupacions d’enginyers, un grup d’intendència i un de sanitat Les forces foren distribuïdes en tres divisions, comandades pels coronels Guillem de la Peña i Cusí i Josep AVillaba i Rubio i el comandant Eduard Medrano i Ribas La seva formació real no arribà mai a acomplir-se
Regiment Pirinenc Número 1 de Catalunya
Militar
Nom que rebé, des del novembre del 1936, la unitat militar sorgida de les Milícies Alpines.
Formades espontàniament en iniciar-se la guerra civil de 1936-39 per membres de grups del món esportiu, com la Unió Excursionista de Catalunya, els Boy Scouts de Catalunya, i d’Entitats com l’Ateneu Enciclopèdic Popular, el CADCI, el grup Rafael de Casanova, Palestra, el FNEC i alguns membres d’Estat Català i de Nosaltres Sols Les Milícies Alpines s’oferiren al Comitè de Milícies Antifeixistes per cobrir el front nord d’Aragó agost del 1936, difícil per la seva muntanyositat, i foren posades a les ordres de l’oficial de complement Josep MBenet i de Caparà amb el grau…
Juan Zapatero y Navas
Juan Zapatero y Navas
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar.
En la guerra contra els carlins obtingué al País Basc el grau de coronel 1837 Participà en l’assetjament de Barcelona el 1843, i el 1844 en els de Figueres, Alacant i Cartagena aquest any aconseguí el grau de brigadier Amb l’alçament del juliol del 1854 el govern el destinà a Catalunya com a governador militar Pel març del 1855 li fou encomanada interinament la capitania general de Catalunya, i pel juny n'esdevingué titular en propietat En l’exercici d’aquest càrrec es caracteritzà com a home dur, simplista i arbitrari Darrere la formalitat d’un judici militar,…
Joan Francesc Molinas i Sicart
Història
Militar
Militar; era governador del castell de Montjuïc de Girona.
Publicà unes Memorias de Juan Brick, hijo natural de Oliverio Cromwell 1780 i un discurs, encarregat per l’Acadèmia de Bones Lletres, sobre l’anada de Carlemany a Catalunya
Esteve de la Creu
Història
Militar
Militar.
Austriacista, fou nomenat capità del regiment de cavalleria de Sant Jaume, sota el comandament del coronel Antoni Desvalls, marquès del Poal, amb el qual recorregué el Principat intentant d’aixecar el país contra els ocupants Pel gener del 1714 derrotà les forces borbòniques al combat d'Arbúcies i actuà al Maresme, on, juntament amb Ermengol Amill, aconseguí les victòries de Sant Pol i de Sant Iscle de Vallalta
Berenguer de Montoliu
Història
Militar
Vicealmirall al servei de Pere el Gran i d’Alfons el Liberal.
Manava quatre galeres, que s’uniren a l’estol de Roger de Lloria poc abans del combat decisiu contra l’esquadra francesa, el 1285 Alfons II li encomanà el comandament d’un estol el 1289, per si de cas esclatava la guerra amb Carles II d’Anjou Cooperà per mar a la presa de Tarifa per part de Sanç IV de Castella el 1292
Joan de Montbui
Història
Militar
Noble i militar remarcable per la seva actuació a Sardenya.
Pactà amb l’ambaixada de Gènova acords de no-intervenció a les illes de Sardenya i Còrsega Sant Feliu de Guíxols, 1390 Fou nomenat governador de Càller i de Sardenya 1391-95, on hagué de militar contra els revoltats fins a restar reduït a l’Alguer i en alguns altres punts Fou ajudat pel seu germà Francesc, com a lloctinent, i pel seu fill Marc, que fou governador de Càller Després del fracassat intent d’expedició del rei a l’illa el 1393, començà el seu declivi De retorn al país, menà vida privada fins que el 1413 Ferran I el convocà per decidir la represàlia armada contra el comte Jaume d’…
Josep d’Oms i Figueres
Història
Militar
Militar, ajudant de sergent major, publicà Orde de batalla o breu compendi militar... (1643).
,
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina