Resultats de la cerca

Convertit en símbol dels morts en combat per una nació i materialitzat en un monument, serveix d’escenari a commemoracions patriòtiques El culte al soldat desconegut es divulgà a partir de la Primera Guerra Mundial

La batalla tingué lloc dins l’agost del 1237, després del dia 1, potser el 7 o el 15 La derrota dels sarraïns fou total i el nombre de baixes sofertes per aquests fou molt gran, i molt petit el dels cristians Els darrers s’havien establert al Puig vers el 25 d’abril anterior amb l’objecte d’hostilitzar la ciutat de València i de madurar la seva ocupació Una llegenda tardana feia aparèixer sant Jordi combatent al costat dels cristians

Històricament, la infanteria té les primeres expressions rellevants en els hoplites grecs, la falange macedònica i la legió romana A l’època feudal fou superada per la cavalleria, bé que hi hagué excellents tropes d’infanteria almogàvers, arquers anglesos a Crécy i Poitiers, etc Amb l’aparició de les armes de foc renovellà la seva importància Durant la Segona Guerra Mundial, es generalitzà la infanteria motoritzada en camions, mecanitzada o cuirassada en vehicles blindats La profusió d’armes automàtiques i la guerra nuclear ha imposat una gran mobilitat a la infanteria, per tal de permetre-li…

El 1961 ingressà a l’acadèmia militar de Bengasi, i el 1969 s’uní a Moammar al-Gaddafi en el cop d’estat que enderrocà la monarquia d’Idrīs I Ascendit a coronel 1980, lluità a la guerra del Txad, però fou capturat 1987 Un cop alliberat desertà de l’exèrcit libi i, amb el suport dels Estats Units, encapçalà el braç militar del Front Nacional de Salvació de Líbia, enfrontat a Gaddafi Visqué uns quants anys a la República Democràtica del Congo i posteriorment als Estats Units Enderrocat Gaddafi 2011, retornà a Líbia i es reincorporà a la cúpula de l’exèrcit El febrer del 2014, en una…

Els processos de desmobilització comprenen diferents escenaris, des del pas dels combatents individuals per centres temporals on reben formació i suport per a la seva desmobilització, fins a moviments massius d’exèrcits per al seu registre i desarmament

Aplicat especialment al revestiment protector del cos del combatent a l’edat mitjana i al Renaixement A Catalunya, des del segle IX fins al XIII, els guerrers es protegiren el cos amb l' ausberg , túnica d’escates i molt més sovint de malles, i el cap amb l' elm primitiu, casc punxegut amb una certa tendència cònica, sovint proveït del nassal, que defensava gran part del rostre A mitjan segle XII és possible que determinades parts del cos braços, mans i cames rebessin unes proteccions especials i supletòries, de cuir o potser ja de metall rígid Al segle XIII, l’ausberg, dit també gonió , era…

Hom en pot enfocar la història des del punt de vista tècnic de l’armament, de l’art de la guerra estratègia, tàctica, batalles, de les relacions entre organització militar i organització social, de la influència de l’exèrcit en l’estat militarisme, pretorianisme, servei militar, guerra o bé de la seva influència en la història general De fet, la història d’un exèrcit es confon amb la de l’estat corresponent No hi ha exèrcit que no depengui d’un estat o sobirà, ni estat o sobirà mancat d’exèrcit, perquè la possessió de forces armades és condició de tota sobirania, del grau de cohesió de la…