Resultats de la cerca

D’ètnia dinka , vers el 1970 s’uní a la guerrilla en la primera de les guerres civils que enfrontaren l’estat sudanès, controlat pels musulmans del Nord, amb les ètnies animistes i cristianes del Sud, a les quals pertanyia Després del fracàs dels acords d’Addis Abeba, que establien una certa autonomia per al Sudan del Sud, fundà, amb John Garang i altres líders, el Moviment per a l’Alliberament Popular del Sudan SPLM, del qual esdevingué cap de l’ala militar Després de l’acord de pau de Naivasha gener del 2005 amb el Govern sudanès, pel qual s’establí un règim autonòmic i es programà un…

A Catalunya, en el període de 1936-38, el conjunt industrial dels rams siderometallúrgic, químic i d’aviació depenia de la Comissió d’Indústries de Guerra Era format per empreses una part de la producció de les quals servia a la guerra, però no era exclusivament bèllica noves empreses, creades aprofitant les installacions preexistents o construïdes de nova planta, exclusivament per a la guerra, i empreses auxiliars o complementàries que rebien encàrrecs de la Comissió El 15 de setembre de 1936 el complex industrial de guerra format per les empreses dels dos primers…

Solia ésser un militar, bé que a l’Antic Règim aquesta missió era sovint encomanada a intermediaris que treballaven a comissió

Comte de Loris-Melikov Participà en la guerra russoturca 1877-78 Nomenat cap de la comissió executiva creada per Alexandre II 1880, inicià un pla de reformes liberalitzants per frenar el terrorisme revolucionari, però el seu intent fou frustrat per l’assassinat del tsar 1881, i dimití

Originari de l’exèrcit hannoverià, ingressà en el de Prússia 1801 Després de la pau de Tilsit 1807 presidí la comissió de reorganització militar Vetat per Napoleó, continuà actuant en la clandestinitat fins que, iniciada la guerra 1813, actuà com a cap d’estat major de Blücher Fou mortalment ferit a la batalla de Grossgörschen

El 1839 ingressà a l’acadèmia d’enginyers de l’exèrcit Publicà, amb Joan Modet, un Manual del pontonero 1853 Aquell mateix any fou membre de la comissió que havia de fer el mapa de l’Estat espanyol i inicià, així, els seus notables treballs geodèsics Feu construir, sota la seva direcció, a París, un aparell per a mesurar bases geodèsiques, que fou consultat pel govern egipci fou elegit membre de l’Institut Egipci Fou nomenat cap del primer districte geodèsic cadastral, que comprenia aleshores el País Valencià i les Illes Balears El 1864 publicà Estudio sobre la nivelación…

El comitè central de patrulles de control tenia com a secretari general Josep Asens Sorgiren pel juliol del 1936 amb funcions de policia per a garantir l’ordre revolucionari i estigueren majoritàriament dominades pels anarcosindicalistes Sembla que assoliren un total d’uns 700 membres 325 de la CNT, 145 de l’UGT, 185 d’ERC i 45 del POUM Foren aviat molt criticades, sobretot des que es refermà el poder del govern de la Generalitat Per l’octubre del 1936 passaren a dependre del Comissariat d’Ordre Públic adscrit a la conselleria de Seguretat Interior Foren formalment dissoltes per decret del 4…

Fill de Vicenç Martorell  i germà de Ferran Martorell Exercí diversos càrrecs a l’administració pública com a especialista d’obres públiques i d’urbanisme Participà a les obres de les casernes de Pedralbes i de cavalleria de Barcelona El 1955 fou nomenat gerent del pla comarcal de la comissió d’urbanisme de Barcelona, i en 1957-70 fou delegat del ministeri de l’habitatge a Barcelona És autor de La gestión urbanística en el orden funcional 1959, i collaborà a la Historia del urbanismo en Barcelona 1970

Participà en la Primera Guerra Mundial com a cap d’estat major del IV exèrcit i com a general de l’XI exèrcit Acabada aquesta, dirigí la comissió negociadora de l’armistici 1918 Cap del nou exèrcit des del 1920, portà a terme una política de reorganització i preparació per recuperar el potencial passat fent cas omís dels acords de Versalles amb la connivència de Rússia El 1926 fou destituït del seu càrrec, bé que seguí la seva tasca a favor de l’exèrcit El 1930 i el 1932 fou elegit diputat del Partit Popular alemany

Germà de Jacint El 1684 fou capità de la Coronela de Barcelona Membre de la Junta de Defensa de la ciutat durant el setge del duc de Vendôme 1697, intentà d’impedir que el lloctinent Fernández de Velasco capitulés El 1704 fou membre de la comissió que, tot i l’ordre expressa de Felip V, es negà a admetre esmenes en les còpies del testament de Carles II, arxivades a Barcelona Durant la guerra de Successió lluità a favor del rei arxiduc Carles III, que el creà vescomte 1706 i comte 1707 de Camprodon Morí en defensa de Barcelona, l’11 de setembre