Resultats de la cerca

L’atac ha de trencar la voluntat de resistència de l’enemic en el moment crític de la seva situació defensiva Cal combinar el foc amb la maniobra L’atac comprèn diverses fases que assoleixen objectius successius Malgrat que les situacions tàctiques són múltiples, hi ha uns principis generals d’atac potència en l’acció, concentració de mitjans, concentració d’esforços, unitat i coordinació d’accions, simplificació dels procediments, distribució dels mitjans i materialització de la maniobra

Hom aconsegueix d’aquesta manera que hi hagi temps per a la mobilització, la concentració i el desplegament de les forces pròpies, per defensar-les, en cas d’atac enemic Fins a la Segona Guerra Mundial els estats eren protegits per xarxes de fortificacions permanents de tipus Maginot i per fronts de cobertura, tot aprofitant els obstacles naturals disponibles Actualment la cobertura de les fronteres és un problema molt complex per a la possibilitat d’una guerra llampec

La guerrilla té regles pròpies, basades en la preferència per l’emboscada, el coneixement del terreny preferentment accidentat, la rapidesa de dispersió i de concentració de forces, la complicitat del paisanatge, la solidaritat del grup i una comunitat d’objectius que, com a element de cohesió, són l’equivalent de la disciplina de l’exèrcit regular La guerrilla, lluita nacional i popular per excellència, sol anar acompanyada de reivindicacions socials Són teòrics de la guerrilla Mao Zedong i Ernesto Che Guevara

Participà en la Primera Guerra Mundial com a membre del servei d’espionatge naval, a Madrid Nomenat cap de l' Abwehr el 1935, participà en els serveis de cooperació amb les forces del general Franco durant la guerra civil de 1936-39 Des del 1938 mantingué una actitud contrària a la política d’expansió de Hitler i sostingué una pugna intensa contra les SS de Himmler, el qual aconseguí la dissolució de l’Abwehr 1944 El mateix any, Canaris participà en l’atemptat del juliol contra Hitler Arrestat, fou executat al camp de concentració de Flossenbürg

Cap de l’estat major de l’exèrcit de terra 1975-79, participà en el cop d’estat del 1976 El 1981 substituí Roberto Viola com a cap de la junta militar La ràpida derrota en la guerra de les Malvines o Falkland del 1982, provocà la seva dimissió el mateix any Jutjat i condemnat per diverses causes relacionades amb aquesta guerra, i posteriorment acusat de dirigir un camp de concentració per a opositors a Rosario, el 1990 fou indultat per Carlos Saúl Menem, però més tard s’obriren noves causes judicials contra la seva actuació durant la dictadura i fou posat sota arrest domiciliari

En esclatar la Guerra Civil Espanyola, marxà a França, on, a Le Havre, s’introduí com a polissó en un vaixell que anava als Estats Units Després d’un periple a través d’aquest país i Pèrsia, l’Índia, Austràlia, Sud-àfrica i Guadalcanal Tornà als Estats Units, on fou instructor militar a Texas Formà part del “batalló de la mort” de paracaigudistes, on hi havia molts estrangers Intervingué en el desembarcament de tropes a l’Àfrica, a Alger escapà d’un camp de concentració d’Austria i participà en la batalla de Murano Pel seu coneixement de llengües, el nomenaren governador i cap…

Entrenat a l’exèrcit francès, fou agregat militar de l’ambaixada de la República del Congo a Moscou, cap de l’estat major de l’exèrcit 1968-73, secretari general del consell d’estat 1974-75 i responsable de defensa i seguretat en el mateix període L’abril del 1977 fou nomenat president de la república i, a partir del mateix any, tingué el càrrec de president del consell de ministres i del consell militar del Partit Congolès del Treball El 1979, després d’un cop d’estat protagonitzat pel coronel Denis Sassou-Nguesso , fou detingut i empresonat Posat en llibertat el 1984, fou detingut novament…

Adherit al Partit Nacionalsocialista 1933, com a oficial de les SS  formà part dels reforços que Adolf Hitler envià a Itàlia el 1943 per a impedir l’avançament dels aliats Al març de l’any següent, 33 soldats de l’exèrcit alemany moriren en un atemptat dels partisans comunistes Com a represàlia, Hitler ordenà executar deu italians per cada soldat mort Les autoritats alemanyes a Roma elaboraren una llista amb 330 civils, la majoria jueus, petits delinqüents i presos polítics en la pràctica, les persones assassinades foren 335 La matança tingué lloc el 24 de març de 1944 a les Fosses Ardeatines…