Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
fuseller de muntanya
Història
Militar
Soldat de tropa lleugera armat de fusell.
Els fusellers de muntanya foren creats a França el 1689 A Castella Felip V en creà un regiment el 1735 A Catalunya, durant l’enfrontament amb la França revolucionària, foren creats diversos cossos de fusellers de muntanya, coneguts amb els noms de fusellers vermells i de miquelets
batalles de Breitenfeld
Militar
Nom de dues accions militars de la guerra dels Trenta Anys, esdevingudes vora la localitat de Breitenfeld, a Saxònia (Leipzig), en les quals les forces imperials foren derrotades.
El 17 de setembre de 1631 les tropes de Tilly foren batudes per les de Gustau-Adolf de Suècia, i el 2 de novembre de 1642 les tropes del general Piccolomini ho foren per les del mariscal suec Torstensson Aquests encontres són coneguts també com a batalles de Leipzig
paramilitar
Militar
Dit dels cossos armats que sense formar part dels exèrcits regulars de l’estat en temps de pau tenen assignades funcions civils, però alhora fan funcions militars i complementàries a les forces armades.
S’acostumen a regir per la disciplina militar i, en cas de conflicte armat, adquireixen caràcter militar N’hi ha molts exemples Entre els més propers i coneguts hi ha, en el cas de l’Estat espanyol, la Guàrdia Civil a Itàlia, els Carabinieri als Estats Units, la Guàrdia Nacional
fuseller vermell
Història
Militar
Membre dels dos regiments de tropa lleugera catalana de setze a trenta-sis anys.
Sota el comandament del coronel Francesc Martí d’Ardenya, a partir del desembre del 1791, davant els esdeveniments revolucionaris de França i després del fracàs de la lleva de quintes a Catalunya Anomenats així pel color de la indumentària, els fusellers vermells reberen instrucció durant el 1792 i prengueren part a la campanya del general Ricardos al Rosselló 1793, comandats pel coronel futur capità general Joan Miquel de Vives Coneguts amb el nom de rouges , foren temuts per l’exèrcit republicà francès
míssil portàtil terra-aire
Militar
Tipus d’armament lleuger d’una elevada efectivitat i letalitat que pot ésser utilitzat per una sola persona, la qual sosté l’arma a l’espatlla en el moment de disparar.
Per les seves sigles en anglès, són coneguts com a MANPADS Man Portable Air Defense System Mostra de la seva efectivitat és que els mujahidins afgans, durant el conflicte armat amb la Unió Soviètica, abateren 269 avions russos amb 340 d’aquestes armes Des dels atemptats terroristes de l’11 de setembre de 2001, aquest tipus d’armament és una de les principals prioritats en la lluita contra la proliferació d’armes, ja que la seva efectivitat i la gran quantitat d’unitats produïdes el fan molt cobejat i assequible per a organitzacions terroristes
neurogàs
Militar
Cadascun dels composts altament metzinosos que pertanyen al grup dels èsters orgànics derivats de l’àcid fosfòric, d’estructura general
.
Els neurogasos foren sintetitzats poc abans de la Segona Guerra Mundial per Gerhard Schrader i els seus collaboradors, que en un principi estudiaren llurs aplicacions com a possibles insecticides Els neurogasos més coneguts són el tabun , el sarin i el soman Aquests composts s’introdueixen dins l’organisme per inhalació, ingestió del líquid o absorció cutània Llur toxicitat és deguda a l’activitat anticolinesteràsica que tenen, és a dir, actuen blocant l’enzim que empra l’organisme per a destruir la colinesterasa guerra química Aquest fenomen produeix dos efectes d’una banda, es…
Pere Xatruch
Militar
Militar.
El 1802 emigrà, junt amb el seu germà Ramon i amb Esteve Guardiola, a Amèrica i arribà i s’establí a Hondures Ell i els seus germans es van dedicar a l’explotació de les conegudes mines de plata a San Antonio de Oriente Després s’establí a Choluteca, on es casà amb Eugenia Villagra, amb la qual va tenir dos fills, que van destacar en la vida militar d’aquest país Pere, que arribà a ser coronel, i Florenci, gran general que lluità a Hondures, El Salvador i Nicaragua El cèlebre i molt temut exèrcit de Florenci Xatruch prengué entre el poble el nom estrafet de catrucho D’aquí ve…
Joan Miquel de Vives i Feliu
Història
Militar
Militar.
En esclatar la Guerra Gran 1793 era mariscal de camp El capità general de Catalunya, José de Urrutia, li confià 1795 el comandament dels 20 000 voluntaris catalans allistats per la junta de diputats dels corregiments del Principat i coneguts amb el nom de miquelets Amb aquest motiu, publicà l’opuscle Obligacions dels miquelets dels nous Tèrcios de Catalunya 1795 Hi incorporà també els voluntaris honrats reunits a València i aconduïts a Barcelona pel marquès de la Romana Al davant d’aquestes tropes, assolí d’expulsar els francesos de la Baixa Cerdanya, assetjà Montlluís i…
desarmament
Militar
Reducció progressiva dels arsenals, eventualment fins a la seva desaparició, subsegüent a la finalització d’un conflicte armat, especialment en aquell en què almenys una de les parts no pertany a les forces regulars d’un estat.
Forma part de la mena de processos coneguts amb el nom de Desarmament, Desmobilització i Reinserció DDR Molts dels conflictes on es desenvolupa aquest tipus de desarmament generalment parteixen d’una oposició violenta al govern mitjançant guerrilles, milícies, etc, que hostilitzen la policia i l’exèrcit o perpetren atemptats indiscriminats o selectius En aquests contexts, el desarmament té lloc unilateralment, és a dir, tan sols es desarma la part opositora, mentre que, en canvi, l’estat ha de mantenir els compromisos pactats en els acords de pau previs Una de les dificultats més…
guerra química
Militar
Guerra en la qual hom empra, contra l’enemic, diverses substàncies químiques per llurs efectes tòxics sobre els éssers vius.
Aquesta denominació fou adoptada després de l’atac amb clor gasós per les tropes alemanyes al front d’Yprés Bèlgica el 22 d’abril de 1915 Tanmateix, hom ja troba a Pausànies i Tucídides referències d’aplicació de la química a la guerra Les substàncies més emprades en la guerra química són el fosgen i l’àcid cianhídric i la iperita Al s XX han estat utilitzades les arsines polvoritzades 1917 i la iperita gas de guerra típic del 1918, per la ineficàcia que envers aquestes tenien les caretes antigàs i altres sistemes de protecció, i també els trilons posats a punt per Alemanya a partir del 1937…