Resultats de la cerca

Fou encarregat de vendre els béns confiscats als conspiradors de Vilafranca de Conflent Durant el seu comandament, l’enginyer Sébastien de Vauban planejà les fortificacions de defensa de la nova frontera de Montlluís al mar El 1681 fou nomenat comissari general de l’artilleria de França

Participà en les corts del 1701, on adoptà una actitud de prevenció envers Felip V de Castella Diputat militar de la generalitat 1713, fou cap honorari de l’expedició dirigida pel general Nebot que durant els mesos d’agost i setembre recorregué el Maresme, la Selva, Osona, el Bages, el Vallès, la Garrotxa, l’Alt Urgell i el Pallars, per tal d’estendre nuclis de resistència antiborbònica al país De tornada fou acusat de no haver-se comportat segons que exigia la seva responsabilitat però participà activament en la defensa de Barcelona durant el setge Després de la caiguda de la…

Era baró de Castellgalí L’any 1643, la generalitat li encomanà, ensems amb Joan Fontanella, una ambaixada prop del virrei mariscal La Mothe per demanar la revocació d’un edicte d’expulsió contra diverses persones suspectes d’actuar contra el govern francès a Catalunya El 1645 participà en la conjuració antifrancesa dirigida, entre d’altres, per Hipòlita d’Aragó, els abats de Sant Pau del Camp i de Galligants i Gispert d’Amat, president de la generalitat Aquell mateix any era detingut i executat Els seus béns foren confiscats pel comte d’Harcourt, Enric de Lorena Fou pare de Pere…

Fill del noble Joan Baptista de Mata i Soler, capità general de l’artilleria d’Aragó, cavaller de Montesa i senyor de la torre de la Mata, a Sant Cebrià de Vallalta Fou capità de la coronela de Barcelona 1697 El 1705 fou un dels primers a reconèixer el rei arxiduc Carles III, i aquest el féu comte de la Torre de la Mata 1707 Membre del consell del braç militar de Catalunya, tingué una notable intervenció al setge de Barcelona, on resistí fins al juliol 1714, i li foren confiscats els béns S'havia casat amb Caterina de Copons i d’Armengol, que li aportà les senyories del Llar,…

De família pagesa benestant, s’installà, en casar-se el 1692, al mas Mitjans de Santa Maria de Taudell, des d’on intervingué en els afers públics de Terrassa Assistí com a síndic d’aquest terme en la darrera Junta de Braços juliol del 1713 Nomenat coronel d’infanteria de l’exèrcit que comandava Antoni Desvalls, participà agost del 1714 en l’intent frustrat d’introduir-se a la Ciutat Comtal amb un miler d’homes Caiguda Barcelona, tot i acollir-se a la capitulació de Cardona, fou perseguit pels filipistes, els seus béns confiscats i el mas Mitjans devastat Fugí a Mallorca, i, en…

Fill i successor d’Enric de Sentmenat i de Lanuza, baró de Dosrius Es doctorà en filosofia a Barcelona 1665 i a divuit anys inicià la carrera militar serví amb el grau de capità el lloctinent de Catalunya, duc d’Osuna 1667-69 i participà durant la guerra d’Holanda en les campanyes de les tropes espanyoles al Rosselló setges i presa de Bellaguarda i dels Banys el 1674, presa de Morellàs el 1675 El 1675, nomenat mestre de camp d’infanteria a Barcelona, passà a l’Empordà i la Cerdanya i assistí a la presa de Maurellàs a les ordres del duc de San Germano El 1676 fou nomenat governador de Castell-…

Confiscats i assignats els seus béns a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, a excepció dels que posseïen als regnes de Portugal, Castella, Aragó i Mallorca, que restaren a disposició de la Seu Apostòlica, Jaume II de Catalunya-Aragó projectà la creació d’un nou orde que continués la tasca dels templers Les primeres temptatives, portades a terme el 1316 davant Climent V, foren infructuoses, fins que l’ambaixador Vidal de Vilanova obtingué de Joan XXII 6 de juny de 1317 la butlla de creació d’un convent a Montesa sota la regla de Calatrava, de la qual depenia el…