Resultats de la cerca

Fou delegat per la noblesa del Rosselló com a diputat als Estats Generals francesos el 1789 formà part de l’ala contrarevolucionària de l’Assemblea Constituent Durant la Legislativa i la Convenció abandonà la vida política i es retirà a la Roca d’Albera Vallespir Pel maig del 1793 fou empresonat a la ciutadella de Montpeller, acusat de conspirar contra el règim i d’entendre's amb les autoritats espanyoles per posar el Rosselló sota llur sobirania Posat en llibertat després del 9 Termidor, tornà al Rosselló

En la lluita per la independència del seu país presidí 1813 l’assemblea constituent i ocupà Montevideo 1814 Al gener del 1815 es féu càrrec de la direcció del govern, però fou enderrocat al cap de tres mesos i hagué d’emigrar al Brasil 1820 Més tard fou ambaixador als EUA 1823 intervingué en la lluita contra el Brasil 1826-27 i fou ministre de la guerra 1828-29 fins a la seva expulsió del país per Juan Manuel de Rosas El 1838 ocupà una altra vegada el càrrec d’ambaixador als EUA

El 1895, al capdavant de les seves tropes i com a cap del partit radical, es féu amb el poder convocà una assemblea constituent que el nomenà president 1897-1901 Malgrat el seu radicalisme verbal, la seva política no fou sinó la materialització del capitalisme naixent El 1901 fou substituït en la presidència per Leónidas Plaza El 1906 es féu novament amb el poder fou altra vegada president constitucional 1907-11 Hagué d’exiliar-se a Panamà, però retornà al país, on fou derrotat i empresonat i, poc temps després, assassinat

Intervingué en la guerra russoturca 1877-78 i a la russojaponesa 1904-05, en la qual assolí el grau de general Nicolau II el nomenà cap de l’estat major general durant la Primera Guerra Mundial, càrrec que continuà exercint durant el govern provisional març-maig del 1917 i més tard —bé que per molt poc temps— durant el mandat de Kerenskij Després de la revolució bolxevic s’uní a Denikin i treballà a Ucraïna en l’organització de l’exèrcit blanc que havia de lluitar contra els soviètics 1917-18 Fou nomenat 1918 membre del directori d’Ufa govern provisional antibolxevic organitzat per membres de…

Marquès de La Fayette Amic de Benjamin Franklin, el 1777 es posà al servei dels independentistes nord-americans, els quals el feren general aconseguí l’ajut oficial de França als EUA i lluità a Yorktown Amic de Jacques Necker, fou un dels nobles liberals més actius, primer a l’Assemblea de Notables, després als Estats Generals i finalment a l’Assemblea Constituent Comandant de la guàrdia nacional de París 1789, fou el cap d’un grup de polítics moderats que intentà un compromís amb la monarquia, però les seves querelles amb la reina, amb Mirabeau i amb els seguidors de Brissot ho…

Graduat a l’escola de Saint-Cyr, intervingué en la Primera Guerra Mundial, on fou ferit i fet presoner pels alemanys 1916, i posteriorment fou membre del consell superior de guerra del mariscal Pétain 1925 Important teòric de l’exèrcit blindat, en començar la Segona Guerra Mundial manà la quarta divisió cuirassada, fou ascendit provisionalment a general de brigada i més tard a sotssecretari d’estat per a la defensa nacional i la guerra Quan pel juny del 1940, consumada la desfeta de l’exèrcit francès, Pétain demanà l’armistici als alemanys, De Gaulle fugí a Londres, llançà la cèlebre proclama…