Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
contacte tàctic
Militar
Fase en què els elements d’avantguarda prenen contacte amb l’enemic, mentre que el gros de les forces conserva llibertat de maniobra i de desplegament.
presa de contacte
Militar
Operació posterior a l’aproximació, en la qual les forces situades a l’avantguarda escurcen la distància amb l’enemic a fi de localitzar-ne la situació i el desplegament i d’avaluar-ne els efectius.
mina

Mina antitanc proveïda de sensors de contacte
© Fototeca.cat
Militar
Artefacte bèl·lic, destinat a abatre l’enemic en una explosió inadvertidament provocada pel mateix enemic.
Hi ha mines de mar , també dites submarines o marines i mines de terra o terrestres Les mines de mar són les que hom colloca en ports o en aigües marines, i tenen per finalitat enfonsar o avariar la nau que topa amb les dites mines La càrrega explosiva va dins una carcassa de forma esfèrica o cilíndrica, generalment d’acer o d’alumini Utilitzades com a armes ofensives, hom sol llançar-les secretament o de nits, en les zones controlades per l’enemic i, quan llur finalitat és la defensa són collocades en aigües sota control propi o de països amics Quant a llur posició dins l’aigua, les mines…
mina antipersones

mina antipersones
© US Departament of Defense
Militar
Mina dissenyada per a explotar per la presència, proximitat o contacte d’una persona i amb la intenció de ferir-la o matar-la.
Aquesta mina, dissenyada per a explotar per la presència, proximitat o contacte d’una persona, té els seus efectes sobre la població civil molt de temps després de la finalització dels conflictes armats Amb un gran nombre de morts, ferits i mutilats, aquestes mines han estat motiu de nombroses iniciatives per a prohibir-ne l’ús, la fabricació i la comercialització Aquests esforços culminaren en la Convenció d’Ottawa pròpiament Convenció sobre la Prohibició de l’Ocupació, Emmagatzematge, Producció i Transferència de Mines Antipersones i sobre la seva Destrucció del 1997 En vigor…
bomba incendiària
Militar
Bomba proveïda d’una càrrega de fòsfor blanc, d’una barreja d’alumini i òxid de ferro (termita) o d’una barreja d’alumini i magnesi (electró), etc, que s’inflama en esclatar l’artefacte per acció d’una càrrega explosiva auxiliar.
El fòsfor blanc, que entra en combustió a 60º, pot arribar a produir temperatures a la ratlla de 1 200ºC en contacte amb la pell, continua la combustió durant un cert temps i la cremada arriba a ésser mortal
batalla del Rin
Història
Militar
Conjunt de combats que, a la darreria de la Segona Guerra Mundial, i per traspassar el Rin i ocupar l’W i el centre d’Alemanya, lliuraren els exèrcits aliats —comandats per Montgomery, Bradley i Devers i coordinats per Eisenhower i Patton— contra les forces de la Wehrmacht.
Els aliats, havent trencat la línia Sigfrid i mentre prosseguien els combats a les Ardenes, conqueriren la riba esquerra del Rin febrer del 1945, creuaren el riu a Remagen 7 de març, Wesel 24 de març, Worms 26 de març, etc, ocuparen el Ruhr defensat per 22 divisions alemanyes, que capitularen el 14 d’abril i, avançant vers l’E, arribaren més enllà de l’Elba, després de prendre contacte amb els soviètics a Torgau el 25 d’abril
batalla de Tannenberg
Història
Militar
Combat que tingué lloc al poble de Tannenberg, prop d’Osterode, a la Prússia oriental, els dies 26-29 d’agost de 1914, a l’inici de la Primera Guerra Mundial, entre l’exèrcit alemany, dirigit pel general Hindenburg, i les tropes russes del general Samsonov.
Dos exèrcits russos havien envaït la Prússia Oriental per l’agost del 1914, i el primer d’aquests, comandat pel general PKRennenkampf, havia obtingut un èxit parcial a Gumbinnen, però no havia pogut mantenir-se en contacte amb el segon exèrcit comandat per Samsonov Hindenburg atacà i derrotà completament l’aïllat Samsonov prop d’Uzdowo, una mica al S de l’històric lloc de Tannenberg A mitjan setembre els russos ja havien estat expulsats de la Prússia Oriental
arma biològica
Militar
Agent agressiu constituït per organismes vivents (principalment microorganismes) o per llurs toxines i capaç de produir infeccions que incapaciten o maten gran nombre d’éssers vius.
La disseminació de les armes biològiques és similar a la de les armes químiques a més, pot ésser efectuada per contacte amb d’altres éssers infectats, o per enverinament d’aigües, d’aliments, etc Les armes biològiques, no emprades fins ara en cap conflicte bèllic important, foren prohibides pel Protocol de Ginebra del 1925 no ratificat encara per nombrosos països, entre ells els EUA i per una resolució de l’ONU del 1966 Entre les malalties que semblen ésser més adequades en les armes biològiques dirigides contra l’home figuren l’àntrax, la psitacosi i la tularèmia
Antonio Dorregaray y Dominguera
Història
Militar
Militar carlí.
De molt jove milità a les files carlines, però després del conveni de Bergara passà a l’exèrcit liberal i participà en les repressions de l’aixecament montemolinista del 1848 i de la revolució del 1856 Destinat a Cuba, ascendí a coronel, però en produir-se la Revolució de Setembre del 1868 tornà a prendre contacte amb els carlins A la fi del 1872 fou nomenat general en cap de les forces carlines al País Basc durant la Primera República aconseguí la victòria d’Eraul, que impulsà el pretendent Carles a entrar a Navarra, i amb el càrrec de mariscal de camp es distingí en la batalla…