Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
nassal
Militar
Part de l’elm corresponent al nas.
Desenvolupat entre els hoplites, adoptà en els bacinets de l’edat mitjana formes i dispositius diferents Entre els orientals, el nassal és una barra corba d’acer fixada al casc amb un cargol Aquest sistema fou adoptat a Europa al s XVII
logística
Militar
Branca de l’art militar (al costat de l’estratègia de la tàctica) que té per objecte de proporcionar a les forces armades els mitjans de personal, material i serveis que calen per tal de satisfer en qualitat, quantitat, moment i lloc adequats les exigències de la guerra.
En una organització logística cal distingir els òrgans directius i els executius essent aquests els centres logístics avançats o de reserva El concepte de logística, introduït per Jomini i desenvolupat a partir de l’aparició del ferrocaril, s’especifica en logística naval, aèria, etc
interarmes
Militar
Dit de la unitat militar formada per elements de diferents armes.
Les unitats interarmes es creen expresament per al desenvolupament d’accions de certa independència i poden estar integrades, per exemple, per cossos d’infanteria, de cavalleria i d’enginyers Es tracta d’un concepte desenvolupat a l’exèrcit de terra però que s’ha estès a altres exèrcits, especialment a l’aviació
cap nuclear
Militar
Part d’un míssil formada per la càrrega nuclear i un cos de reentrada.
Els míssils poden portar un o més caps nuclears En aquest darrer cas els míssils poden ésser MRV , amb caps múltiples simples que el vector dispersa sobre un únic objectiu MIRV , amb caps múltiples independents guiats, que el vector orienta successivament vers uns objectius diferents i allunyats els uns dels altres, i MARV, amb caps maniobrables dotats individualment d’una capacitat d’evolució que els permet de millorar llur precisió Els caps nuclears tenen diverses característiques de potència, segons que vagin dirigits contra sitges de míssils, centres poblats, altres caps de míssils…
reclutament
Militar
Acció de reclutar.
Al llarg del temps el reclutament ha presentat diverses formes i sovint ha coexistit la prestació forçada amb la voluntària Els estats del Renaixement implantaren exèrcits, basats en voluntaris mercenaris estrangers, els quals eren instruments autocràtics L’estat liberal instituí el servei militar obligatori, considerant-lo més democràtic i efectiu, però l’obligatorietat fou sovint esquivada o ablanida per lleis que permetien, a les classes superiors, rescats, reemplaçaments o graus d’oficial de reserva Actualment, els països anglosaxons i molts dels del Tercer Món conserven el…
antitancs
Militar
Dit de qualsevol mitjà o arma amb capacitat per a destruir, inutilitzar o almenys dificultar l’actuació de tancs i altres vehicles blindats.
Els sistemes passius valls, obstacles, obstruccions, etc són de caràcter secundari davant dels actius, actualment molt diversos i de més gran eficàcia Les mines antitancs clàssiques no tan sols es paren amb màquines automàtiques sinó que són llançades des d’aeronaus o mitjançant coets i, passat un cert temps, es desactiven soles Al costat dels llançacoets portàtils que disparen projectils de càrrega buida , igual que els dels canons sense retrocés, hi ha una àmplia gamma de míssils antitancs els més lleugers, de guiatge per fil filodirigits i disparats per un sol soldat, tenen un abast de…
antimíssils
Militar
Dit del míssil o sistema d’arma utilitzat per a la intercepció dels míssils enemics.
Al final de la dècada dels seixanta del s XX, tant els EUA com l’URSS havien posat a punt míssils antimíssils que, generalment mitjançant explosions nuclears, podien destruir ICBM Inter-Continental Ballistic Missile enemics a la darrera fase de la seva trajectòria Aquests sistemes, dits ABM Anti-Ballistic-Missile, el desenvolupament dels quals fou paralitzat el 1972 per acord entre les dues superpotències, disposaven d’exemplars com el Nike-X americà i el Galoix soviètic, que malgrat no ésser capaços de deturar un atac, podien interceptar míssils intercontinentals aïllats Poc després començà…
espionatge
Militar
Activitat secreta adreçada a obtenir informació sobre l’organització, l’armament i la indústria bèl·lica i, en general, sobre tot el que fa referència a la capacitat defensiva o ofensiva d’un estat, sia en temps de pau o de guerra.
Hom recull i coordina també informació de caire polític, financer, industrial, agrícola, etc, per tal d’obtenir un quadre complet del potencial bèllic del país sotmès a l’espionatge Actualment ha adquirit importància l’espionatge industrial, amb el qual hom intenta d’accedir a la tecnologia secreta d’altres països per tal d’evitar les despeses necessàries en programes d’investigació La majoria dels països tenen organitzacions d’espionatge, com el Deuxième Bureau a França, l’Intelligence Service a la Gran Bretanya, la Central Intelligence Agency als EUA, etc Les diverses legislacions nacionals…
Iniciativa de Defensa Estratègica
Militar
Programa militar del govern nord-americà projectat i desenvolupat per l’administració del president R.Reagan, i fet públic l’any 1983, l’objectiu del qual era la destrucció dels míssils balístics intercontinentals soviètics mitjançant sistemes d’armes instal·lats a l’espai i a terra.
artilleria
Militar
Conjunt de canons, morters, obusos, etc., de què disposa un exèrcit, una plaça, un vaixell, etc., juntament amb llurs municions i el material accessori corresponent.
La seva missió fonamental consisteix a debilitar o anorrear el potencial defensiu i ofensiu de l’exèrcit enemic esfondrament de fortificacions i de sistemes de defensa, destrucció de ginys de guerra i anihilació de tropes, etc i ajudar els atacs de l’exèrcit propi L’artilleria fou una de les grans revolucions tècniques dels segles XV i XVI Sembla que la seva primera aparició a Occident fou al setge d’Alacant, el 1331, però la utilització de la pólvora per a llançar projectils no es generalitzà fins al segle XV Els canons emprats a Alacant eren molt primitius L’augment del rendiment es…