Resultats de la cerca

Era una espècie de torre feta amb barres i posts de fusta i amb un pont llevadís, a la part superior de la qual es collocaven els atacants, resguardats per cobertes formades amb materials diversos i ocasionals Les cròniques catalanes l’anomenaven també castell de fust

En la seva forma més esquemàtica consistia en una perxa oscillatòria unida en un extrem per una corda a una fona, on era posat el projectil a l’altre extrem una corda sostenia una caixa plena de pedres, que actuava de contrapès La perxa s’estintolava en un travesser sostingut per cavallets En ésser baixada amb força i deixada lliure, el contrapès li donava l’impuls necessari perquè la fona expellís el projectil, generalment una pedra grossa

Un cos d’alabarders fou fundat per Ferran II de Catalunya-Aragó arran de l’atemptat de què fou objecte a Barcelona el 1504 Organitzat per Carles V amb 50 guardes, augmentà, després, a 100 i, al final, a dues companyies de 100 homes Eren dividits en dues o tres classes, refoses altre vegada per Felip V el 1707 Després de diverses reorganitzacions, el cos fou suprimit per la Segona República 1931 El 1979 hom tornà a establir una secció d’alabarders al Regimiento de la Guardia Real A Barcelona, el 1588, el Consell de Cent aconseguí que només portessin guarda d’alabarders el rei i el seu…

La destral és una eina emprada en diferents oficis, especialment en els de llenyataire, fuster, carreter i boter Segons la seva finalitat, té diverses formes i mides La destral d’escalabornar , emprada pels esclopers, té la fulla molt rebaixada la destral del pelador és petita i el mànec té l’extrem acabat amb una punta cuneïforme perquè pugui introduir-se entre la pela i la planta per fer-lo servir de palanca la destral de peu té tall a cada costat i és la més grossa que empren els fusters carreters La destral fou una de les peces fonamentals de l’utillatge als començaments de la tècnica…

La part ofensiva era massissa, de forma piramidal o cúbica, muntada de manera que acabés en una punta en la qual convergien les arestes Les ferides que feia eren anomenades cairellades

Bé que la lluita entre grups humans és tan antiga com les mateixes societats organitzades, la guerra pròpiament dita —amb la participació d’exèrcits i amb objectius diferents del saqueig que motiva una incursió— començà en els primers imperis orientals assiris i perses basats en la superioritat que els donava llur poderosa cavalleria Els grecs crearen una infanteria pesant i una formació —la falange— que els permeté de fer cara a la cavalleria asiàtica i que serví de model a la legió romana Hom considerà sovint, a l’edat antiga, la guerra com una llei divina els déus Ares a…

Desenvolupat entre els hoplites, adoptà en els bacinets de l’edat mitjana formes i dispositius diferents Entre els orientals, el nassal és una barra corba d’acer fixada al casc amb un cargol Aquest sistema fou adoptat a Europa al s XVII