Resultats de la cerca
Es mostren 107 resultats
guerra
Història
Militar
Lluita armada entre dos o més pobles, entre els exèrcits de dos o més estats.
Bé que la lluita entre grups humans és tan antiga com les mateixes societats organitzades, la guerra pròpiament dita —amb la participació d’exèrcits i amb objectius diferents del saqueig que motiva una incursió— començà en els primers imperis orientals assiris i perses basats en la superioritat que els donava llur poderosa cavalleria Els grecs crearen una infanteria pesant i una formació —la falange— que els permeté de fer cara a la cavalleria asiàtica i que serví de model a la legió romana Hom considerà sovint, a l’edat antiga, la guerra com una llei divina els déus Ares a…
coronel | coronela
Història
Militar
Cap o oficial superior que té el grau més elevat en els exèrcits de terra i aire, per sobre del de tinent coronel.
Li correspon el comandament d’un regiment, d’un aeròdrom o base aèria, o un d’equivalent La denominació, d’origen italià, fou utilitzada ja en els exèrcits castellans i catalanoaragonesos de Ferran II, organitzats en esquadrons o coronelies , sota el comandament d’un coronel A partir del segle XVI, els oficials majors dels terços i regiments dels diversos exèrcits europeus reberen, al costat del nom de mestre de camp, el de coronel, que es generalitzà a França amb la reorganització de l’exèrcit feta per Lluís XIV, la qual fou imitada per Felip V en els seus …
coronel general
Història
Militar
Cap superior de determinats cossos dels antics exèrcits de França i d’Espanya.
A França, el coronel general d’infanteria , càrrec creat per Francesc I, tenia en propietat la primera companyia de tots els regiments de l’exèrcit dita, per això, la coronela el càrrec de coronel general de cavalleria fou creat per Carles IX Lluís XIV eliminà aquests càrrecs i creà les dignitats de coronel general d’hússars, de dragons, de suïssos, etc, com a simple títol Napoleó donà a aquesta dignitat una categoria immediatament inferior a la de mariscal, que perdurà fins el 1848 Des del 1705, els directors generals dels cossos d’artilleria i d’enginyers dels exèrcits…
batalla
Militar
Acció en la qual dos exèrcits enemics es baten l’un contra l’altre i que, per la seva envergadura, pot arribar a decidir el resultat d’una guerra.
La batalla implica modernament, per part de cadascun dels belligerants, un esforç combinat de grans unitats sobre un teatre d’operacions amb un mateix objectiu Durant la batalla els exèrcits coordinen llur capacitat de foc, de moviment i logística per tractar d’assolir resultats decisius per a guanyar la guerra Inicialment hom designava indistintament amb aquesta paraula la lluita material i el gros de l’exèrcit A la batalla, com que hi intervé el gros de cada exèrcit, els quadres de comandament es veuen obligats a variar llurs dispositius i llurs bases d’operacions Bé que el…
Jan ’T Serclaes de Tilly
Història
Militar
Militar flamenc al servei de l’imperi germànic.
Comte de Tilly Lluità contra els turcs a Hongria Durant la guerra dels Trenta Anys comandà els exèrcits de la Lliga Catòlica Fou plenipotenciari a la pau de Lübeck 1629 i, a partir del 1630, comandant en cap dels exèrcits imperials en substitució de Wallenstein Després de l’ocupació de Magdeburg, que sofrí un saqueig terrible, fou vençut pels suecs a Breitenfeld 1631 Morí a conseqüència de les ferides rebudes en la batalla del riu Lech, prop de Rain, contra l’exèrcit suec que envaïa Baviera
arquer
Militar
Soldat que utilitzava l’arc com a arma ofensiva.
A l’antiguitat clàssica els cretencs foren famosos per llur destresa També foren reputats els arquers escites, els parts, els perses i els huns L’arc fou una de les armes característiques dels normands A l’edat mitjana europea, cossos d’arquers a peu i a cavall figuraven en la composició dels exèrcits Els anglesos manejaven al s XIV un gran arc típic long bow i llurs companyies d’arquers foren causa eficient de les victòries angleses a la guerra dels Cent Anys A Anglaterra perduraren fins al principi del s XVI Els arquers figuraven encara en els exèrcits turcs i…
baioneta
baioneta colzada muntada
© Fototeca.cat
Militar
Arma blanca especialment concebuda per a ésser ajustada a l’extrem del canó d’un fusell o d’una altra arma de foc, per tal de poder-la emprar en la lluita cos a cos.
Rep el seu nom de Baiona, centre de fabricació d’aquesta arma a partir del 1640 L’any 1691 Vauban generalitzà la baioneta colzada, inventada per l’anglès Mackai, que hom fixava al canó per la seva part exterior i permetia de disparar sense desarmar-la D’aleshores ençà la baioneta substituí la pica en els exèrcits Carles II de Castella la imposà en el cos de granaders 1685 A partir del s XIX prengué formes i llargades diverses, segons el fusell emprat de fulla llisa o corba, de secció triangular, etc Actualment la seva utilització va minvant en els exèrcits, però els…
Ferdinand Foch
Història
Militar
Militar francès.
El 1907 fou nomenat general i director de l’École Supérieure de Guerre En començar la Primera Guerra Mundial fou designat cap del novè exèrcit, deturà l’ofensiva alemanya del Marne a Saint-Gond i com a ajudant de Joffre defensà Jeper Cap dels exèrcits del nord 1915, dirigí les ofensives d’Artois Lluità a la batalla del Somme 1916, molt dura a causa de la caiguda de Joffre i de la seva Nomenat cap d’estat major per Pétain 1917 i generalíssim dels exèrcits aliats al front occidental març del 1918, amb la victòria del Marne ascendí a mariscal juliol Negocià l’armistici i en…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina