Resultats de la cerca

Besoncle de Joaquima de Vedruna i Vidal Milità en el bàndol austriacista Assistí a la junta de braços del 1713 i lluità contra els filipistes com a capità d’infanteria Ferit al baluard de Santa Clara agost de 1714, en acabar el setge, s’exilià a Viena

Lluità a Nàpols per la República Partenopea 1799 Exiliat, s’uní a l’exèrcit napoleònic i combaté a Marengo 1800 i en la guerra contra Espanya 1811 Cap de les forces napolitanes, fou derrotat per Àustria a Rieti 1821 —això l’exilià fins el 1848— i a Venècia 1849

Marquès de Valde-Espina Participà en les guerres carlines, i el 1860 en el desembarcament de Sant Carles de la Ràpita Capità general, durant la tercera guerra Carlina dirigí el setge de Bilbao 1874, però fou derrotat a Lácar 1875 i s’exilià durant cinc anys a França

El 1822 s’alçà a Benissanet contra el règim constitucional, i el 1827 lluità a favor dels Malcontents Exiliat a França, tornà a Catalunya durant la primera guerra Carlina Lluità a les ordres de Cabrera que el féu governador de Cantavella i de Morella i s’exilià novament el 1840

Defensor dels presbiterians, passà després al bàndol reialista i es distingí en les campanyes contra els presbiterians 1644-45 Després de la derrota de Naseby 1645 no aconseguí de mantenir la unitat dels reialistes i s’exilià Féu costat posteriorment a Carles II d’Anglaterra, i tornà a Escòcia 1649, però fou empresonat i executat

Defensor dels presbiterians, passà després al bàndol reialista i es distingí en les campanyes contra els presbiterians 1644-45 Després de la derrota de Naseby 1645 no aconseguí de mantenir la unitat dels reialistes i s’exilià Posteriorment féu costat a Carles II d’Anglaterra i tornà a Escòcia 1649, però fou empresonat i executat

Passà al servei de Ferran VII d’Espanya El 1823 fou nomenat governador militar i capità general interí de Barcelona, els darrers mesos de govern constitucional Intentà la resistència a les tropes franceses que assetjaven Barcelona, però finalment s’acollí als termes de la capitulació, lliurà la ciutat octubre del 1823 i s’exilià a Gènova

Comte de Vázquez Probablement net de Josep Galceran de Pinós El 1714, en caure Barcelona en mans de Felip V, s’exilià a Viena, on restà al servei de l’emperador Carles VI, del qual fou conseller d’estat Fou mariscal de camp dels exèrcits imperials Fou soterrat a Brunn, al costat de la seva primera muller, la marquesa de Perles

Participà en la Primera Guerra Mundial i en el putsch de Munic 1923 i s’exilià a Bolívia 1924-30 En tornar a Alemanya comandà les SA 1931 i fou ministre sense cartera de Hitler 1933 L’enfrontament amb l’exèrcit per la pretesa integració de les SA a la Reichswehr 1934 provocà la seva caiguda, i fou executat per ordre de Hitler

General el 1932, en esclatar la guerra civil 1936 feu costat al règim republicà Fou nomenat president de la Junta de Defensa de Madrid novembre del 1936, cap dels exèrcits del centre febrer del 1937 i de la zona centre-sud abril del 1938 Acceptà la presidència del Consejo Nacional de Defensa després del cop d’estat de Casado març del 1939 i s’exilià a Mèxic