Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
destral

Destral
© Fototeca.cat
Etnografia
Oficis manuals
Militar
Eina de tall formada per una fulla plana de ferro proveïda de tall en un extrem i que en l’altre té un ull on encaixa un mànec que segueix el mateix pla de la fulla.
La destral és una eina emprada en diferents oficis, especialment en els de llenyataire, fuster, carreter i boter Segons la seva finalitat, té diverses formes i mides La destral d’escalabornar , emprada pels esclopers, té la fulla molt rebaixada la destral del pelador és petita i el mànec té l’extrem acabat amb una punta cuneïforme perquè pugui introduir-se entre la pela i la planta per fer-lo servir de palanca la destral de peu té tall a cada costat i és la més grossa que empren els fusters carreters La destral fou una de les peces fonamentals de l’utillatge als començaments de…
brigola
Història
Militar
Giny de combat utilitzat a l’edat mitjana per a llançar projectils de diverses classes.
En la seva forma més esquemàtica consistia en una perxa oscillatòria unida en un extrem per una corda a una fona, on era posat el projectil a l’altre extrem una corda sostenia una caixa plena de pedres, que actuava de contrapès La perxa s’estintolava en un travesser sostingut per cavallets En ésser baixada amb força i deixada lliure, el contrapès li donava l’impuls necessari perquè la fona expellís el projectil, generalment una pedra grossa
llançafum
Militar
Aparell, instal·lat a bord dels vaixells i dels avions de guerra, que serveix per a emetre cortines de fum.
Bàsicament consisteix en un dipòsit que conté fumigen, amb un tub per on s’injecta aire a pressió i un altre tub, a l’extrem contrari, per on surt l’aerosol
bomba de cobalt
Militar
Bomba nuclear dins la qual l’acer que constitueix habitualment el cos és reemplaçat per cobalt sotmès a un intens bombardeig de neutrons, amb la qual cosa el cobalt es transforma en un núclid radioactiu de vida mitjana llarga (5 anys).
Experimentada el 1953, és considerada una arma de guerra radioactiva d’efecte nociu extrem, per tal com la radioactivitat romanent fa impossible la ulterior existència de vida També n'ha estat estudiada la utilitat tàctica com a arma defensiva
almanjanec
Militar
Consistia en un fust o palanca de braços desiguals sostinguda per dues cuixeres duia un contrapès en un extrem, i a l’altre, una fona amb el projectil que s’havia de llançar Utilitzat en temps de Jaume I, hom el distingia del trabuquet
Vasilij Konstantinovič Blücher
Història
Militar
Mariscal soviètic.
Serví a l’exèrcit del tsar, i el 1917 s’uní als bolxevics Combaté els exèrcits contrarevolucionaris de Kolčak Fou comandant de les forces soviètiques a l’Extrem Orient 1922-38 Conseller militar de Sun Yat-sen 1924-25 i de Chiang Kai-shek, fou depurat per Stalin
bomba de dispersió
Militar
Explosiu convencional llançat des de l’aire o des de terra i dissenyat per a dispersar o alliberar les submunicions explosives que inclou, cada una de les quals d’un pes inferior a 20 kg.
Aquests explosius provoquen grans problemes humanitaris En primer lloc, perquè la dispersió significa que no poden distingir entre objectius militars i civils de manera que l’impacte humanitari pot ser extrem, especialment quan s’utilitza l’arma a prop de zones poblades Moltes submunicions no esclaten en impactar i es converteixen en mines antipersona de facto , que causen morts i mutilacions molt de temps després d’haver finalitzat el conflicte
llançaflames
Militar
Arma de guerra que serveix per a projectar un raig de foc a certa distància.
És de gran eficàcia per a assaltar casamates i refugis El model portàtil consta d’un dipòsit de líquid inflamable —generalment, una part de benzina per tres de gasoli—, un dipòsit de gas per a donar-li pressió —aire o nitrogen— i un tub amb un encenedor a l’extrem distal L’abast del raig d’un llançaflames portàtil és d’uns 20 m, i la seva durada, en acció ininterrompuda, és d’uns 20 segons Quan és muntat en un tanc, tant l’abast com la capacitat de càrrega augmenten considerablement
Mark Wayne Clark
Militar
General nord-americà.
El 1942 anà secretament a Algèria per preparar el desembarcament aliat al nord d’Àfrica estigué al cap de la invasió d’Itàlia, entrà a Roma i, a Caserta, se li rendiren les tropes alemanyes d’Itàlia i Àustria abril del 1945 Acabada la guerra ocupà l’alt comissariat nord-americà a Àustria, i després la prefectura de les forces de terra Del 1952 al 1953 fou comandant en cap de les tropes de l’ONU a Corea i de les nord-americanes a l’Extrem Orient Publicà Calculated Risk 1950
Arthur Tedder
Història
Militar
Militar escocès.
Baró de Tedder General d’aviació, manà les forces aèries britàniques a l’Extrem Orient 1936-38 Durant la Segona Guerra Mundial fou responsable de la fabricació d’avions de combat i el 1941 manà les forces aèries al Pròxim Orient, i participà en la campanya del Nord d’Àfrica El 1944 fou nomenat adjunt del general Dwight Eisenhower a l’alt comandament aliat i collaborà en el desembarcament de Normandia, l’alliberament de França i la invasió d’Alemanya Mariscal de l’aire 1945, fou cap d’estat major britànic 1946-50 Publicà unes memòries poc abans de morir