Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
baqueta
Militar
Accessori per a netejar el canó de les armes de foc portàtils i per a extreure les beines que, per defectes, hagin quedat a la recambra.
Generalment és una barra prima de ferro o de llautó, sovint amb un orifici a l’extremitat, on són collocades tires de drap per facilitar la neteja de l’arma
metralla
Militar
Conjunt dels bocins en què es parteixen les carcasses de diversos artefactes proveïts d’una càrrega explosiva interior.
Algunes granades de mà tenen la carcassa metàllica, de 4 o 5 cm de gruix, profundament gravada en forma de pinya, per a facilitar-ne la partició múltiple i homogènia en el moment de l’explosió
Joan Baptista Martí
Història
Militar
Militar.
Fill de Joan Anton Martí Juntament amb ell i el seu germà Josep Anton, participà en l’alçament austriacista de Vic, el 1705 Fou tinent coronel de la Reial Guàrdia Catalana El 1713, juntament amb el seu amic Josep Moragull, acompanyà l’emperadriu Elisabet a Itàlia Aprofità el viatge per a intrigar a la cúria romana per tal d’assolir dispensa per al seu casament en canvi, prometé d’intervenir en la pacificació de Catalunya Per a assolir-la intentà, en tornar a Barcelona, de facilitar la victòria de Felip V, però, temorós d’ésser descobert, es passà al bàndol borbònic, juntament amb…
guia
Militar
Soldat que es col·loca, en les evolucions, a cap de fila, per facilitar la bona alineació.
pont de campanya
Militar
Pont sobre suports fixos o flotants bastit per les tropes d’enginyers o, especialment, pels pontoners per tal de facilitar el pas de les unitats.
base aèria
Militar
Conjunt d’instal·lacions (pistes, torres de control, hangars, etc) i de serveis (proveïment de combustible i peces, manteniment dels avions, serveis contra incendis, mèdics i d’il·luminació, etc) destinats a facilitar l’acció de les unitats aèries militars.
Honorat Joan i Tristull
Filosofia
Historiografia catalana
Militar
Literatura catalana
Humanista.
Fou deixeble de Joan Lluís Vives a Lovaina Aquest li facilità el contacte amb grans intellectuals del moment, com Iacobo Sadoleto, Reginald Pole, Diego Gracián, Pedro de Maluenda, etc Professor de llatí a la Universitat de València, fomentà l’estudi directe dels autors clàssics, posant fi a la influència d’Erasme i Poliziano en la docència de gramàtica i retòrica, encara que tenia amistat tant amb antierasmistes com amb els seus defensors Arias Montano, André de Resende o Cardillo de Villalpando Formà part del consell de Carles V 1537, i acompanyà l’emperador en la campanya d’Alger 1541 El…
, ,
Joan Prim i Prats
Joan Prim i Prats
© Fototeca.cat
Història
Militar
Política
Militar i polític.
Era fill de Pau Prim i Estapé —reusenc, però oriünd de Verdú Urgell i pertanyent a una família molt vinculada a la Universitat de Cervera—, que alternà la professió de notari amb la de militar havia estat capità durant la guerra del Francès i assolí el grau de tinent coronel en la primera guerra Carlina, i de Teresa Prats i Vilanova, filla d’un comerciant A dinou anys s’enrolà, el 1833, en el primer dels dos batallons de tiradors d’Isabel II que Reus organitzà per lluitar contra els carlins rebé el bateig de foc el 7 d’agost de 1834 i tot seguit realitzà el seu primer acte destacat en dirigir…
canó

Esquema d’un canó emprat durant la Segona Guerra Mundial
© Fototeca.cat
Militar
Peça d’artilleria de tub relativament llarg respecte al calibre, capaç de llançar projectils a gran distància.
Consta essencialment del tub o boca de foc, on és posat el projectil i la càrrega explosiva, anomenat també canó , que és el suport que llançarà el projectil, d’una muntura o element de transport i ancoratge en el terreny d’uns òrgans de punteria i, eventualment, d’un òrgan elàstic entre el tub i la muntura capaç d’absorbir l’energia del retrocés Es diferencia de l’obús i del morter per la trajectòria del tir i, per tant, per l’angle de tir, que és molt elevada en el morter, intermèdia en l’obús i baixa en el canó El canó és determinat per la relació calibre/longitud, on la longitud ,…
tanc

Tanc MBT-3000
Militar
Vehicle de combat, completament cuirassat, armat amb un canó i una o dues metralladores i que es desplaça mitjançant erugues.
Destinat principalment a trencar el front enemic i penetrar-hi en profunditat, les seves característiques bàsiques se centren en la mobilitat, el blindatge i la potència de foc La mobilitat, que possibilita al tanc l’operació en terrenys molt accidentats, ve determinada per la potència del seu motor entre 800 i 1500 CV, la seva autonomia fins a 600 km, i pels sistemes de tracció i de suspensió hidropneumàtica que li permeten de superar rases de 3 m i obstacles d’1 m d’alçada, pujar pendents d’un desnivell que pot arribar a un 60% i travessar cabals d’aigua de 4 o 5 m de fondària si va equipat…