Resultats de la cerca

Superava l’elm en lleugeresa i eficàcia defensiva i tenia l’avantatge que hom se'l podia posar i treure amb una gran facilitat Fou el casc més usat als Països Catalans al s XIII Sembla que fou el casc predilecte de Jaume I

Fou instituït el 1812 pel rei Frederic Guillem III de Prússia per recompensar els mèrits militars en la guerra contra França Fou reformat el 1841 i estès al mèrit civil La condecoració és una creu teutònica grega que en un principi portà una corona reial carregada a la part superior del braç superior, una lletra W de Wilhelm al centre, i la xifra 1870 a la part inferior del braç inferior Fou reformat per Hitler, que canvià les càrregues per la creu gammada, i novament el 1956, que aquesta fou substituïda per una fulla de roure

La destral és una eina emprada en diferents oficis, especialment en els de llenyataire, fuster, carreter i boter Segons la seva finalitat, té diverses formes i mides La destral d’escalabornar , emprada pels esclopers, té la fulla molt rebaixada la destral del pelador és petita i el mànec té l’extrem acabat amb una punta cuneïforme perquè pugui introduir-se entre la pela i la planta per fer-lo servir de palanca la destral de peu té tall a cada costat i és la més grossa que empren els fusters carreters La destral fou una de les peces fonamentals de l’utillatge als començaments de…

Era feta de ferro i tirava bales de ferro o de plom

El mot, en texts medievals, apareix més sovint en plural Als s XIII i XIV designava les defenses del cos, de vegades en dues peces una per al pit i una altra per al dors, amb mànigues i gorgera compostes d’una coberta superior de cuir d’on prové el nom de cuirasses , damunt de tres teles de roba de cànem, a l’interior de les quals anaven imbricades llaunes de ferro, fixades generalment amb tres claus cadascuna el conjunt anava folrat de seda o samit A partir del s XV, amb la generalització de l’arnès blanc, hom continuà donant el nom de cuirasses a les plates, defenses del pit i de l’esquena…

Als Països Catalans fou utilitzada per primera vegada en el setge de Balaguer 1413, segons les cròniques del mateix setge Es carregava per la recambra, de forma semblant a com ho fan les armes modernes Reposava sobre una forquilla amb les banyes articulades amb uns monyons laterals que sortien al nivell de la culata de la peça, de manera que aquesta podia bascular en sentit vertical, sobre l’eix dels monyons, i en sentit horitzontal, sobre el mànec de la forquilla, el qual s’introduïa en un forat del banc de la peça Darrere la tanca de la recambra hi havia una cua de ferro collocada en el…

Hom hi llançava projectils esfèrics de pedra i de ferro

Des del començament del s XV eren de ferro o d’acer