Resultats de la cerca
Es mostren 74 resultats
estratègia
Militar
Ciència de projectar i dirigir les grans operacions militars.
Bé que aquest mot fou poc emprat abans del s XVIII, la ciència de l’estratègia és tan antiga com la guerra, i ha estat concebuda per Karl Clausewitz com el mitjà d’obtenir per la força l’objectiu polític d’un estat L’estratègia té com a parts executives la tàctica, en tant que s’ocupa de l’estructura dels exèrcits, del reclutament, del funcionament de l’armament i dels transports, de l’estudi del terreny, del medi humà i de les característiques de l’adversari, i la logística, en tant que s’ocupa de calcular, preparar i portar a terme tot el que fa referència a la vida, al moviment i a les…
bombardeig a gran altura
Militar
Bombardeig dut a terme pels grans avions en vol horitzontal.
Si hom empra bombes no nuclears, fa el llançament concentrat, és a dir, fent caure de cop el nombre màxim de bombes, per tal de garantir la destrucció de l’objectiu
morter
Militar
Boca de foc que llança projectils amb grans angles d’elevació.
Les primeres peces s XV, de bronze, amb ànima llisa, proliferaren en nombrosos tipus, que al s XVII foren reduïts a quatre, de 8, 10, 12 i 14 polzades Fins el 1918 eren considerades morters les peces amb llargada de canó inferior a 10 calibres, però després hom reservà aquest nom per a les armes d’infanteria de tir corb, d’ànima llisa i sense fre ni recuperador La trajectòria parabòlica que el morter imprimeix al projectil permet d’assolir objectius inabastables per a una arma de tir recte Des dels anys vint es generalitzaren tres tipus de morters lleuger 50 a 60 mm i 2 000 m d’abast, mitjà…
pont Bailey
Militar
Pont metàl·lic desmuntable d’una gran simplicitat i amb grans possibilitats d’utilització.
Fou emprat per primera vegada en la Segona Guerra Mundial per l’exèrcit britànic Pot ésser format per un nombre indeterminat de trams, la qual cosa possibilita l’obtenció de ponts d’una llargada considerable
divisió
Militar
Unitat militar fonamental de la maniobra tàctica constituïda per unitats de les diverses armes i serveis, que disposa de capacitat logística pròpia per a actuar de forma independent o que serveix de base per a formar altres grans unitats superiors (cos d’exèrcit i exèrcit).
Sol ésser integrada per dues o tres brigades d’infanteria, un regiment de cavalleria cuirassada, un batalló de sapadors i un altre de transmissions i unitats de serveis transport, intendència, sanitat, etc Els seus efectius comprenen entre uns 12 000 i 20 000 soldats Hom pot classificar les divisions en dos grans tipus d’una banda, la divisió d’infanteria , equipada per al combat en condicions de tota mena, en la qual tenen una gran importància els contingents d’infanteria, dotats d’equipament suplementari ràdio, manteniment, etc Aquesta divisió de tipus més general, en una…
alabarders
Militar
Cos de guàrdia de reis, sobirans o grans senyors, des de la tardana edat mitjana.
Un cos d’alabarders fou fundat per Ferran II de Catalunya-Aragó arran de l’atemptat de què fou objecte a Barcelona el 1504 Organitzat per Carles V amb 50 guardes, augmentà, després, a 100 i, al final, a dues companyies de 100 homes Eren dividits en dues o tres classes, refoses altre vegada per Felip V el 1707 Després de diverses reorganitzacions, el cos fou suprimit per la Segona República 1931 El 1979 hom tornà a establir una secció d’alabarders al Regimiento de la Guardia Real A Barcelona, el 1588, el Consell de Cent aconseguí que només portessin guarda d’alabarders el rei i el seu…
perdigó
Militar
Cadascun dels grans, generalment de plom, que constitueixen la munició dels cartutxos emprats en la caça menor.
Els perdigons solen ésser esfèrics i d’un diàmetre entre 1,2 i 6 mm, però també poden ésser cúbics o aplanats semblantment a una llentia, quan hom vol obtenir-ne una major dispersió Hom empra també perdigons durs, d’un aliatge de plom, antimoni i arseni, i de coure
pólvora
Etiqueta de la fàbrica de pólvora “La Manresana”
© Fototeca.cat
Militar
Mescla fortament explosiva de diverses composicions, la més antiga de les quals és de salnitre, sofre i carbó, anomenada pólvora negra
o pólvora terrosa
segons el color del carbó emprat, sòlida i generalment en forma de grans més o menys petits, emprada per a impulsar projectils en les armes de foc, propel·lir coets, barrinar roques, enderrocar construccions, preparar focs d’artifici, etc.
Les pólvores poden ésser classificades en dos grans grups el de les pólvores ordinàries i el de les pòlvores sense fum Hom anomena pólvora ordinària les pólvores negres, que són les més importants, i les pólvores terroses, les pólvores nitratades i les pólvores cloratades En la pólvora negra el salnitre, el sofre i el carbó hi son en difernts proporcions segons les èpoques i els usos als quals és detinada, i segons aquests i els usos als quals és destinada, i segons aquests usos pot ésser pólvora de canó, pólvora de caça o pólvora de mina , en cadascuna de les quals la proporció…
tàctica
Militar
Conjunt de principis i regles que orienten la conducció de les operacions militars al camp de batalla, amb exclusió de tot el que sigui propi de l’estratègia o la logística.
Els combats dels pobles primitius es basaven en l’aprofitament del terreny i el combat individualitzat n'és el tractat més antic conegut l’intitulat Regles de l’art militar , de Su Tse L’antiguitat clàssica emprà procediments com la falange, l’ordre oblic o la legió La guerra medieval s’organitzà entorn dels combats individuals dels cavallers cuirassats, fins que, al Renaixement, les armes de foc, les grans masses d’infanteria mercenària i els estudis inspirats per les institucions grecoromanes transformaren radicalment la manera de combatre La utilització de la tecnologia, així…
bombardeig aeri
Militar
Atac efectuat amb bombes, per l’aviació.
El primer bombardeig tingué lloc per l’octubre del 1912 durant la guerra dels Balcans, des d’un biplà Albatros , búlgar Durant la Primera Guerra Mundial augmentà la importància dels bombardeigs aeris Tant els alemanys com els francesos començaren a construir avions de bombardeig com el francès Voisin , capaç de portar bombes de 100 kg, les incursions dels quals sobre els principals centres industrials feren néixer els avions de caça a Alemanya, molt castigada pels avions de bombardeig francesos, circumstància que féu substituir als francesos el bombardeig diürn pel nocturn, més segur Els…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina