Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
falcata
Militar
Espasa de ferro, corbada, utilitzada pels guerrers ibèrics durant tota la durada d’aquesta civilització (segles V-I aC).
Deriva de prototips grecs En els exemplars més luxosos el mànec podia anar decorat amb incrustacions d’argent N'han estat trobats exemplars en diversos llocs del Principat de Catalunya i del País Valencià, així com en altres zones ibèriques, sovint fent part de les ofrenes de les tombes de guerrers
alfange
Història
Militar
Sabre corbat, sovint curt, que només talla d’un costat i d’ambdós a la punta.
L’usaren els guerrers àrabs i d’altres poblacions orientals
ràbita
Religió
Militar
Fortalesa militar i religiosa situada a les fronteres dels països islàmics, al Magrib sobretot.
Originàriament residència de monjos guerrers, adquiriren una gran importància durant la dominació almoràvit d’Al-Andalus s XI i XII Als Països Catalans en derivà el topònim Sant Carles de la Ràpita
fona
Fona
Militar
Instrument per a tirar pedres que consisteix en una tira curta d’una matèria flexible, especialment cuir, on hom posa la pedra, unida en els seus extrems a dues trenes, normalment d’espart, de cànem, etc.
Bé que l’origen de la fona és incert, hom en troba vestigis entre les comunitats ramaderes de l’Orient Mitjà i entre els guerrers dels pobles arcaics de Mesopotàmia i d’Egipte, així com a Grècia i a Roma
torre
Història
Militar
Giny de guerra antic en forma de torre, destinat a transportar guerrers atacants.
ausberg
Militar
Túnica de malles o d’escates per a protegir el cos; a vegades anava amb mànigues i una mena de caputxa (ventalla), o combinada amb el capmall.
El mot, en formes llatinitzades, apareix a Catalunya al segle X en una certa concurrència amb el mot lloriga , que aviat fou reservat per a les defenses del cavall i no dels homes Bé que el mot ausberg fou usat fins al segle XV, al XIII fou en part substituït pel de gonió i al XIV s’imposà el de cota de malles o de malla Els guerrers de les miniatures de la Bíblia de Roda segle XI porten adés ausberg de malles, adés ausberg d’escates, molt ben diferenciats per l’artista
buc
Història
Militar
Protecció del bust o caixa del cos, usada pels guerrers als ss XIII i XIV.
Solia ésser de cuir, amb llaunes embotides
alforrar
Història
Militar
Revestir per a la guerra els guerrers o els cavalls de peces de cuir per tal de protegir-los de les escomeses de l’enemic.
arnès
Militar
Conjunt d’armes defensives (llevat de l’escut) de l’home o del cavall.
Aplicat especialment al revestiment protector del cos del combatent a l’edat mitjana i al Renaixement A Catalunya, des del segle IX fins al XIII, els guerrers es protegiren el cos amb l' ausberg , túnica d’escates i molt més sovint de malles, i el cap amb l' elm primitiu, casc punxegut amb una certa tendència cònica, sovint proveït del nassal, que defensava gran part del rostre A mitjan segle XII és possible que determinades parts del cos braços, mans i cames rebessin unes proteccions especials i supletòries, de cuir o potser ja de metall rígid Al segle XIII, l’ausberg, dit també…
exèrcit
L’exèrcit català, en un mural gòtic (fi del segle XIII) del Palau Reial Major de Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Militar
Conjunt de les forces armades d’un estat.
Hom en pot enfocar la història des del punt de vista tècnic de l’armament, de l’art de la guerra estratègia, tàctica, batalles, de les relacions entre organització militar i organització social, de la influència de l’exèrcit en l’estat militarisme, pretorianisme, servei militar, guerra o bé de la seva influència en la història general De fet, la història d’un exèrcit es confon amb la de l’estat corresponent No hi ha exèrcit que no depengui d’un estat o sobirà, ni estat o sobirà mancat d’exèrcit, perquè la possessió de forces armades és condició de tota sobirania, del grau de cohesió de la…