Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
autoguiatge
Militar
Sistema de guiatge de determinats míssils o projectils.
En l' autoguiatge actiu , el míssil incorpora un emissor d’energia, normalment un radar, que el guia cap a l’objectiu en funció de les dades proporcionades per l’ona que aquest reflecteix En l' autoguiatge passiu , el míssil s’orienta per l’energia que emet el fitó aquest és el cas dels míssils autoguiats terra-terra, que es guien pels raigs infraroigs que emet la tobera de l’avió
optrònica
optrònica Sistema telemètric a base d’un làser muntat sobre un vaixell de guerra
© Fototeca.cat
Militar
Concepte que engloba el conjunt de tècniques i dispositius optoelectrònics ( optoelectrònica
) que tenen aplicació per a fins militars.
Entre els més significatius hi ha els làsers, que hom utilitza per al marcatge i illuminació de fitons en el guiatge de míssils i en sistemes de punteria per a canons de tir automàtics, en telemetria i en l’avaluació del tir d’artilleria i l’efectuat des de tancs els detectors d’infraroigs per a l’orientació de la navegació i del foc els aparells de visió nocturna i els aparells d’imatgeria electrònica els simuladors de vol i de foc, etc
antitancs
Militar
Dit de qualsevol mitjà o arma amb capacitat per a destruir, inutilitzar o almenys dificultar l’actuació de tancs i altres vehicles blindats.
Els sistemes passius valls, obstacles, obstruccions, etc són de caràcter secundari davant dels actius, actualment molt diversos i de més gran eficàcia Les mines antitancs clàssiques no tan sols es paren amb màquines automàtiques sinó que són llançades des d’aeronaus o mitjançant coets i, passat un cert temps, es desactiven soles Al costat dels llançacoets portàtils que disparen projectils de càrrega buida , igual que els dels canons sense retrocés, hi ha una àmplia gamma de míssils antitancs els més lleugers, de guiatge per fil filodirigits i disparats per un sol soldat, tenen un…
arma nuclear
Militar
Giny de guerra especialment concebut per a causar la destrucció i la mort per radiació tèrmica, per ona de xoc o pels efectes de la radioactivitat.
La seva força destructiva prové d’una reacció nuclear en cadena, que dóna origen a un alliberament energètic de gran magnitud Hom considera com a armes nuclears tant les de fissió bomba nuclear, com les de fussió bomba termonuclear, les que combinen els efectes de fusió i fissió, i les de neutrons bomba de neutrons Atesa la seva potència, les armes nuclears s’esglaonen des de les que són de fracció de kilotona a les de desenes de megatones megatona L’explosió del giny més potent ha estat fins ara la realitzada per l’URSS, el 30 d’octubre de 1961, que fou de 50 megatones Les armes de fusió, i…
contramesures electròniques
Militar
Accions la finalitat de les quals és anul·lar o dificultar les emissions radioelèctriques de l’enemic, tant pel que fa a les telecomunicacions com en els sistemes de detecció i guiatge dels míssils i aeronaus.
Són conegudes internacionalment amb la sigla ECM Electronic Counter-Measures
coet
Militar
Projectil autopropulsat, en el qual l’element impulsor és constituït per un coet de pólvora o qualsevol altre propulsant; a diferència del míssil, el seu guiatge és exclusivament inicial i obeeix les lleis de la balística.
Per la seva poca precisió de tir, és emprat en els bazuques o llançagranades i les bateries llançacoets contra objectius molt propers o de grans dimensions La major part dels coets que estan en funcionament actualment són versions més potents de coets de sèries anteriors No obstant això, s’estan començant a estudiar i construir nous sistemes de propulsió Els coets iònics es basen, de la mateixa manera que els coets químics corrents, en la tercera llei de Newton La diferència és que no fan servir els gasos generats en una combustió per a obtenir l’impuls, sinó que usen partícules carregades…