Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Enric Moya i Casals
Història
Militar
Literatura
Militar i escriptor.
Destinat molt de temps a Melilla Publicà uns quants treballs històrics i militars Especialista en l’obra de Palomino, publicà El magno pintor del Empíreo 1928 i Estudio crítico acerca del pintor Antonio Palomino de Castro y Velasco 1941 Collaborà a Archivo de Arte Valenciano , Valencia Atracción i, sobre temes religiosos, a Catolicismo És autor també de Sobre el sentido español del regionalismo valenciano Fou membre corresponent d’acadèmies de València, Sevilla i Còrdova i de l’Instituto Genealógico de São Paulo
revòlver
Esquema del revòlver
© Fototeca
Militar
Arma de foc curta, portàtil i lleugera, que permet d’ésser apuntada i disparada amb una mà sola, proveïda d’un cilindre, susceptible de girar sobre el seu eix, amb diversos allotjaments a manera de diverses recambres per al mateix nombre de cartutxos, capaç d’engegar ininterrompudament tants trets com cartutxos continguin els allotjaments del cilindre.
En el revòlver, els cartutxos són posats als allotjaments d’un a un, i en prémer el gallet amb el dit és disparat el del que és en línia amb el canó i el cilindre gira i posa un nou cartutx en disposició d’ésser disparat en tornar a prémer el gallet Encara que hom pot considerar com a antecedents històrics del revòlver l’arma coneguda al s XVI proveïda de diversos canons que hom feia girar amb la mà i la pistola de roda del s XVII, no fou fins el 1835 que el nord-americà Samuel Colt patentà el primer revòlver, al qual donà nom
John Baggot Glubb
Militar
Militar anglès, més conegut com a Glubb Paixà.
Estudià a la Royal Military Academy i durant la Primera Guerra Mundial serví a Mesopotàmia amb les tribus àrabs Posteriorment, fou destinat a Palestina com a cap de les forces britàniques Dimití aquest càrrec per unir-se a la Legió Àrab, cos de policia del territori Transjordà, i del qual esdevingué el cap el 1939 Convertit en ciutadà jordà el 1946 formà una guàrdia nacional composta per palestins contra les incursions israelianes, però el 1956 Hussein el féu dimitir Posteriorment es dedicà a escriure memòries i assaigs històrics entre els quals Story of the Arab Legion 1948, Peace in the…
Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre

Poble vell de Corbera d’Ebre, referència visible de la batalla de l’Ebre
© COMEBE
Història
Militar
Institució creada l’any 2001 dedicada a promoure la recuperació dels valors històrics de la batalla de l’Ebre amb finalitats culturals, educatives i turístiques.
Actualment, el consorci és format per la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal de la Terra Alta i un bon nombre d’ajuntaments de les comarques de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre Gestiona un territori de memòria, conformat per diferents espais memorials, antigues trinxeres, rutes i centres d’interpretació L’any 2005 s’inaugurà el primer equipament, el Centre d’Interpretació Les Veus del Front al Pinell de Brai, que apropa el visitant al paper que tingueren la premsa i la propaganda d’ambdós bàndols durant la batalla I també el Memorial de les Camposines , lloc d’homenatge a totes les…
batalla de Roncesvalls
Història
Militar
Combat llegendari, originat en fets històrics, que es refereix a la derrota de l’exèrcit de Carlemany en tornar de la seva fracassada expedició contra Saragossa el 778.
Històricament aquell exèrcit fou objecte d’un atac dels sarraïns, manats per Matruḥ i Aišūn, entre l’Ebre i Pamplona amb l’objecte d’alliberar el pare d’aquests, Sulaymān ibn Yaqṯān al-Arabī, governador musulmà de Barcelona i Girona, cosa que aconseguiren després els gascons, segurament en collaboració amb els bascs, sorprengueren la rereguarda de l’exèrcit en travessar els Pirineus, probablement per Ibañeta, i la desferen i sembraren el desordre en el conjunt de forces Aquesta darrera batalla s’esdevingué el 15 d’agost de 778 i hi moriren molts personatges de la cort carolíngia, entre els…
torpede

Tall transversl d’un torpede: 1, càrrega explosiva; 2, espoleta; 3, regulador de profunditat; 4, motor; 5, hèlix; 6, timó de direcció; 7, timó de profunditat; dipòsit de combustible; 9, cambra d’aire
© fototeca.cat
Transports
Militar
Projectil autopropulsat submarí, dotat de flotabilitat i d’un sistema propi de direcció que, llançat a l’aigua per un avió o per una embarcació de superfície torpedinera o disparat per un submarí en la direcció d’una embarcació enemiga a la qual arriba ràpidament, explota per percussió en tocar-la o per influència de la massa magnètica d’aquella si hi passa pel costat sense tocar-la.
El torpede és fusiforme i sol tenir unes dimensions de fins a 8 m de longitud i 650 mm de diàmetre Els seus elements constitutius són, de proa a popa, una espoleta, una càrrega d’uns 300 kg d’explosiu generalment trinitrotoluè fos, un dipòsit d’aire comprimit, uns petits compartiments estancs per a la regulació de la profunditat d’immersió, un motor d’aire comprimit d’uns 250 CV, una hèlix doble de sentits de rotació contraris i els timons de profunditat i de direcció moguts per servomecanismes accionats pel regulador de profunditat i pel mecanisme giroscòpic de la direcció, respectivament La…
pistola

Pistola automàtica Heckler & Koch P9S, d’acció doble
© Fototeca.cat
Militar
Arma de foc curta, portàtil i lleugera, semiautomàtica o automàtica, generalment de petites dimensions, que permet d’apuntar i disparar amb una sola mà i que va proveïda d’un carregador de petaca, allotjat a la culata, que pot contenir un nombre variable de bales.
Una pistola semiautomàtica es carrega en accionar cap endarrere la part superior del canó, que és corredissa En una pistola automàtica , la força expansiva dels gasos produïts en disparar un tret és aprofitada per a expulsar la beina del projectil disparat, per a retornar el percussor a la posició de permetre un nou tret i per a introduir una nova bala a la recambra En aquestes pistoles els projectils són disparats un a un en prémer el gallet amb el dit Les pistoles, el pes de les quals no sol ésser superior a 1 kg, poden ésser de diversos calibres, però, llevat de les pistoles de poc abast…
Antoni Puiggarí

Antoni Puiggari
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Militar
Historiador i militar rossellonès d’expressió francesa.
Vida i obra Nebot de l’erudit Pere Puiggarí , fou, per damunt de tot, un militar Ingressà en l’Escola Politècnica el 1833, d’on passà a l’École d’application de Metz Lorena i al cos d’enginyers Serví a l’Àfrica francesa i, entre el 1841 i el 1848, fou oficial superior a Prats de Molló i al fort dels Banys d’Arles, al Vallespir Feu la campanya de Roma com a comandant de destralers Nomenat cap de batalló a Montpeller, acabà la carrera militar amb el grau de coronel, a Perpinyà, com a director de les fortificacions 1867-75 Feu construir l’hospital militar dels Banys d’Arles i governà Perpinyà…
,
Militar 2017
Militar
Introducció La derrota militar de Daesh va aparèixer, per primera vegada, com una possibilitat factible © US Army / Rachel Dihem / DVIDS Per primera vegada, el 2017 la derrota militar de Daesh va ser una possibilitat factible, en un context en què hi va haver de nou un elevat nombre de conflictes armats Segons l’Escola Cultura de Pau en van ser 33, caracteritzats per una extrema virulència més de 1000 morts com a conseqüència de les diferents confrontacions i per la perpetuació de les guerres a Síria, al Iemen i a Líbia, i també a la República Democràtica del Congo, la República Centre-…