Resultats de la cerca

Tinent des del 1872, lluità en la tercera guerra Carlina fou ferit i fet presoner en l’acció de Gironella 1873 i anà de poc que no fos afusellat Ascendit a tinent coronel, fou encarregat de la comandància de Maó i, amb el grau de coronel, fou professor d’art i història militar a l’acadèmia de Guadalajara 1877-90 i director del laboratori d’enginyers de Madrid Era membre corresponent de l’Academia de la Historia de Madrid El 1929 fou ascendit a general de divisió Publicà, entre altres obres, Minas militares 1886, Estudios de Arte e Historia Militar 1889, Napoleón 1796…

Es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona 1873 Participà en la campanya contra els carlins al Principat i fou ascendit a alferes el 1874 Es retirà el 1913 amb el grau de comandant Collaborà amb treballs d’història militar a “La Renaixença” i a “La Illustració Catalana”, i és autor de César en Cataluña 1881, Museo Militar Historia del Ejército Español 3 vols, 1883-87, La Vida militar en España 1887, illustrada per Josep Cusachs, Don Antonio Franch y Estadella, héroe del Bruch 1901 i Don Luis de Requesens y la política española en los Países Bajos 1906, que fou el seu discurs…

Vida i obra Militar de professió Iniciador i cap de l’escoltisme a Menorca Retirat de l’exèrcit essent comandant d’infanteria, fou dels organitzadors de la Unió de Dretes a Menorca el 1931 El 18 de novembre de 1936 fou extret del vaixell presó “Atlante” i afusellat amb altres companys a cala Figuera Maó Durant el primer terç del segle XX desenvolupà una intensa activitat cultural a l’Ateneu de Maó, del qual fou membre des de la seva fundació 1905 i secretari Com a historiador fou autodidacte Collaborà a la Revista de Menorca , publicació que l’Ateneu adquirí el 1906 i on publicà…

Participà en tres expedicions a Mèxic 1517, 1518 i 1519 amb Hernán Cortés, i assistí a tota la conquesta de l’imperi asteca El 1540 s’establí definitivament a Guatemala Escriví Historia verdadera de la conquista de Nueva España 1568, rèplica a la història de López de Gómara, per tal de reivindicar la participació dels soldats en la conquesta L’obra és important per l’abundància i la precisió dels fets i pel realisme narratiu de l’autor

Destacà per les seves investigacions en història militar i per la seva tasca arxivística Començà la carrera de dret i ingressà en l’acadèmia del cos d’enginyers Acabada la guerra del Francès, en la qual prengué part, es traslladà a Cadis per motius familiars i fou comissionat per a classificar la documentació de l’arxiu de la Dirección General del Cuerpo de Zapadores-Minadores El 1843 se li feu l’encàrrec d’examinar i copiar a l’arxiu de Simancas tots els documents relatius a l’organització i el material de guerra, tasca que dugué a terme durant deu anys de treball ininterromput…

Els perses, volent castigar els atenesos perquè havien ajudat la rebellió de les ciutats jòniques, desembarcaren a la part nord de la plana, comandades per Datis i Artafernes Llurs oponents atenesos, seguint el consell de Milcíades, els atacaren, sense esperar els reforços espartans, i els obligaren a tornar-se a embarcar Els perses tingueren nombroses baixes i perderen grans efectius en l’operació La història antiga parla de Marató en termes d’elogi, i proposa la batalla com a model d’heroisme per part d’uns homes que defensaren la pàtria envaïda Tant fou llur valor i llur coratge, que —cas…

Autor de Venezuela heroica , en què és presentada la lluita per la independència en forma èpica Fundà l’Academia de la Historia i fou ministre d’instrucció pública

Explorà el Missouri, estat que representà al senat com a demòcrata Publicà Thirty Years’ View of the American History 1820-1850 ‘Panorama de trenta anys d’història americana 1820-1850’, 1854-56

Publicà Observaciones sobre la pesca llamada de parejas de bou utilidad y necesidad de su uso en el golfo de Valencia 1821, i deixà manuscrita una Historia de las cloacas de Valencia

Germà del bisbe de Barcelona Eustaquio i del diplomàtic José Nicolás i cosí d’Eusebio Bardaxí Estudià matemàtiques a Barcelona collaborà amb Cermeño, dissenyador de la Barceloneta, i dirigí treballs de fortificació a Figueres i a Mallorca Prengué part en l’expedició d’Alger 1775 El 1781, com a membre de la comissió que havia de fixar, al Brasil, la frontera amb Portugal, anà a Amèrica i traçà un mapa de la regió i estudià la flora i la fauna del Paraguai i del Riu de la Plata Retornà a Europa 1801 i s’establí a París amb el seu germà José Nicolás, fins a la mort d’aquest el 1804, que es…