Resultats de la cerca

Lluità en la guerra de Successió a favor de Felip V però aviat es passà al bàndol de Carles III, i hi ascendí a coronel El 1713 abandonà Catalunya amb l’exèrcit imperial, i passà després a Mallorca El virrei, marquès de Rubí, l’envià a Barcelona agost del 1714 a gestionar la rendició de la ciutat i de les Balears a condició que Felip V respectés les constitucions catalanes Els consellers de Barcelona refusaren de fer la proposta fins a l’11 de setembre, davant la derrota imminent Rebutjada la proposta, Ferrer passà a Àustria i continuà al servei de l’exèrcit imperial

Fill de Pere de Rubí i de Sabater i de Regina de Boixadors i Crassi, rebé de Carles II el títol de marquès de Rubí 1694 Fou un dels fundadors i primer secretari de l’Acadèmia Desconfiada 1700 Austriacista, participà en la defensa de Barcelona 1706, i el 1707 fou ascendit a coronel Ajudant del príncep Jordi de Darmstadt, el rei arxiduc el féu general d’artilleria 1711 i el nomenà lloctinent de Mallorca 1713, des d’on s’esforçà a ajudar la Barcelona assetjada pels filipistes En caure aquesta 11 de setembre de 1714, continuà la resistència de l’illa fins a la invasió borbònica juny-juliol del…

Fill d’Antoni Desvalls i de Castellbell, fou patge de Joan Josep d’Àustria i capità durant el regnat de Carles II En iniciar-se la guerra de Successió es posà a favor del rei arxiduc i aconseguí de posar l’Urgell, la Segarra, el Segrià, la Ribagorça i la vall de Benasc sota l’obediència austriacista 1705 A la cort de Barcelona del 1706 obtingué el títol de vescomte, i poc temps després, el de marquès del Poal Participà en la resistència de Barcelona davant el setge de Felip V i acompanyà Carles III a les campanyes del 1707 al 1710 El 1713 presidí la junta de guerra, a Barcelona, i dugué a…

L’exèrcit de Francesc I, format per uns 20 000 infants i uns 1 500 cavallers, assetjà per l’octubre del 1524 la ciutat, defensada per una guarnició imperial comandada per Antonio de Leiva mentrestant l’exèrcit imperial comandat pel marquès de Pescara i per Charles de Lannoy s’uní amb els lanquenets del conestable de Borbó i inicià l’atac el 24 de febrer Malgrat la inicial feblesa de la cavalleria del marquès de Pescara, la situació fou salvada pels arcabussers —primera vegada que les armes de foc prenien un paper predominant en una batalla— i després per la irrupció dels homes de la guarnició…

Comte de Thurnu Intervingué en la defenestració de Praga 1618 i fou un dels dirigents de la insurrecció dels protestants bohemis contra l’autoritat imperial Derrotat en la batalla de la Muntanya Blanca 1620, hagué d’exiliar-se

En fracassar la campanya de Provença 1524, deturà l’escomesa de l’exèrcit francès amb una habilíssima defensa de  Pavia de l’octubre del 1524 al febrer del 1525, fins que l’exèrcit imperial, reorganitzat, reprengué l’ofensiva i derrotà els francesos

Nomenat cap de l’estat major imperial durant la Primera Guerra Mundial, afavorí la creació del comandament unificat interaliat Acabada la guerra, abandonà l’exèrcit i fou elegit diputat unionista als Comuns Fou assassinat per nacionalistes irlandesos, a causa de la seva actitud radical a favor de la unió de l’Ulster amb la Gran Bretanya

Participà en les campanyes franceses a Itàlia i fou fet presoner a Pavia 1525 Del 1532 al 1534 cercà l’aliança dels prínceps protestants alemanys per afeblir el poder imperial de Carles V L’any 1537 fou nomenat virrei del Piemont Fou autor d’unes interessants Mémoires polítiques sobre els anys 1536-1540, continuades pel seu germà Martin du Bellay

Un dels caps de la revolució del 1898, tingué un paper fonamental en el restabliment imperial i en la reorganització de l’exèrcit, seguint el model prussià 1872 Cap del govern en la guerra russojaponesa, fou, més tard, diverses vegades ministre de la guerra, i presidí el consell secret d’estat del 1905 al 1913 Fou nomenat comte 1884, marquès 1895 i finalment duc 1907

Samurai del clan Satsuma, combaté el shōgun de Yedo i féu costat al micado 1868 Nomenat comandant en cap de l’exèrcit, propicià la invasió de Corea, alhora que es mostrava en desacord amb la política reformista del govern imperial El 1873 dimití els seus càrrecs i dirigí una gran revolta dels samurais contra el govern 1877, però les forces imperials el venceren i se suïcidà